Va pintar, fins i tot, els seus comandaments al servei militar. Hi ha obres seves a tot arreu. Parlem amb familiars de Floreal Soriguera que, juntament amb Josep Guindo i l’Ajuntament, preparen la commemoració del centenari del naixement del prolífic artista de Terrassa.
L'omnipresència
Fa gairebé 31 anys, arran d’un homenatge ciutadà al pintor i a la seva esposa, el llavors alcalde Manuel Royes va suggerir que la paraula “omnipresència” era la que millor podia definir l’acció cultural i cívica de Floreal Soriguera i la seva dona, la poetessa i actriu Maria Dolors Duocastella (1926-2014). “Han estat presents a gairebé totes els empreses ciutadanes que han tingut relació amb el món de la cultura i de l’associacionisme cultural”, afegia. Tan compassada anava la parella en el seu esforç “tant en les feines més humils com en les de més responsabilitat”, que, de manera singular, Terrassa els concedia a tots dos, a l’uníson, la Medalla de la Ciutat. El focus, sense apartar a la Dolors, la Suri, se centra en aquests dies en ell, en Floreal, en el Suri, perquè l’Ajuntament i la família del genial i prolífic pintor preparen els actes del que serà a Terrassa l’Any Soriguera, el 2027, per commemorar el centenari del naixement d’aquest artista: “Va estar 80 anys pintant. En el servei militar, a Tarragona, va arribar a pintar a tots els seus comandaments”, diu la seva filla Dàlia. Es calcula que va pintar més de 20.000 obres.
Queda molta feina al davant, encara que els primers passos s’han fet. A proposta del govern municipal, l’últim ple va aprovar la declaració del 2027 com a Any Soriguera i la família del pintor s’ha reunit diverses vegades amb representants de l’Ajuntament per perfilar els actes commemoratius. El mes de maig pròxim es perfilarà encara més un programa que orbitarà al voltant de diversos projectes. Un és un llibre que prepara l’artista i col·leccionista Josep Guindo, en estreta col·laboració amb la família de Soriguera i amb l’historiador Domènec Ferran; es tracta d’una obra conscienciosa, “amb una cronobiografia clara”, segons l’autor. Serà un llibre artístic, amb preponderància gràfica, “per destacar sobretot la seva obra, amb màxima qualitat d’impressió; no hi ha cap llibre amb cara i ulls dedicat al Suri, i això no podia ser, era un greuge comparatiu”.
- Josep Guindo, fotografiant una de les obres del pintor
- Nebridi Aróztegui
A més del volum en el qual treballa amb deler Josep Guindo, i que comptarà amb subvenció municipal amb càrrec als pressupostos del 2027, la programació inclourà una exposició dedicada a la vida i obra del creador que s’instal·larà a la Sala Muncunill. Hi haurà més: l’Any Soriguera servirà també per introduir el llegat de l’artista en activitats educatives en centres escolars i per designar amb el seu nom un equipament cívic. El Suri també tindrà un carrer o una plaça i un dels plans d’acció per a l’any vinent passa per impregnar la Festa Major d’aspectes vinculats amb el pintor. Aquest eix no es fútil, car el Suri va ser un dels impulsors de la festa tal com la coneixem avui dia. “El concepte de Festa Major actual es deu a gent com el meu pare i com la Rosa Mora”, subratlla Dàlia Soriguera. “També proposem que el futur Museu d’Art Local (projectat al Vapor Ros) disposi d’una sala o una secció dedicada al Suri”, afegeix Guindo.
- Reproducció d`un quadre del Suri
Aquesta sala, si es condiciona com s’espera, només podrà mostrar una part infinitesimal de la producció de Soriguera, perquè si alguna cosa va caracteritzar aquest pintor, a banda de la seva vàlua i la seva singularitat, va ser la seva productivitat, que resisteix poques comparacions. Quantes obres va elaborar aquest pintor, docent, gestor cultural i activista? Es desconeix, com passa en altres creadors; aquí, no obstant això, la incertesa s’acreix perquè va pintar molt, i perquè va donar molt del que va pintar. Hi ha un afegitó: “La major part de les obres ni les signava”, apunta Guindo.
Així, sense mirar prim, el fecund pinzell de Floreal Soriguera no va parir menys de 20.000 obres, de les quals la seva família conserva unes 2.000, “unes 400 a casa i la resta, en magatzems”, assenyala Vicenç Viñas, gendre de l’artista. De les restants citades, “unes 1.500 estan fotografias”. Unes 100 són de l’Ajuntament, donades pel propi artista, “però també estan guardades en un magatzem”.
- La filla i el gendre del Suri, mirant una creació de l`artista exhibida a la Cecot
- Nebridi Aróztegui
Paulo Cacais, comissari d’una exposició del Suri muntada a LaFACT setmanes després del traspàs del pintor, considerava “inquantificable el nombre d’obres del Suri repartides dins i fora de Catalunya, venudes o regalades, de les que no es tenen registre”. La família explica que, quan se’l convidava, “era habitual que arribés carregant amb la carpeta per regalar als amfitrions la peça que escollissin; o quan es proposava un viatge, que es tanqués a l’estudi a pintar i en pocs dies vengués la quantitat exacta d’obra per cobrir les despeses”.
La generositat
Molta gent té quadres de Soriguera, i potser no ho sap. Quadres comprats al seu estudi o a fires de dibuix, “perquè al Suri li va preocupar més que l’obra estigués penjada a la paret d’algú que l’apreciés, que el possible preu de venda”, explicava Cacais. Aquest fet, més enllà de la generositat que el caracteritzà, “és una mostra més de la seva passió pel treball, la importància del procés, de l’experimentació i de la cerca per davant del producte final”.
L’Any Soriguera inclourà activitats educatives i la dedicatòria d’espais públics al Suri
Fins i tot a parets de l’Hostal del Fum, immers actualment en obres de rehabilitació, hi ha dos murals del pintor, un a l’escala, l’altre al menjador gran. I al Centre Cultural El Social. “Moltes persones ens diuen que tenen obres seves a l’entrada del bloc de pisos”, afirma Vicenç Viñas, gendre del Suri. La família és conscient de la impossibilitat no ja de catalogar l’obra, sinó fins i tot de ponderar-la en tota la seva expressió quantitativa. La qualitativa resulta fora de dubtes per a nombrosos experts que valoren, sobretot, la multitud de tècniques i formats conreats per aquest artista amb constant vocació de recerca de les formes expressives. En les seves primeres obres s’apreciaven trets de naturalisme figuratiu, però després saltaven a la vista dels especialistes la seva adscripció a l’abstracció i l’informalisme, “en una recerca constant de la síntesi, del mínim traç sobre un fons blanc que acull només l’essència”, indicava Cacais. En la seva evolució orgànica, el Suri va conservar elements d’anteriors etapes, com la fragmentació “i una certa figuració neorealista”, afegia.
“Excepte al seu últim any de vida, pintava cada dia”, recorda Dàlia Soriguera, filla de l’artista
A l’ermita de Sant Jaume i al convent de les Josefines hi ha obres del Suri, i a la Cecot, i a escoles com El Cim, la Tecnos o l’Escola Pia. També a Amics de les Arts i al local de la botiga EDIMA, tancada fa anys. A l’empresa CEDISA es conserva un fresc de l’artista, que va elaborar també multitud d’obres amb l’empresa ELLSA, nom resultant de les inicials dels seus fundadors: Estrada, Llobet, Soriguera, Sansegundo i Abad, la placa de la qual encara es preserva a la que fora la seva seu, al carrer de Galileu. En aquella època va conrear especialment els murals. En va fer una vintena.
“Excepte al seu últim any de vida, pintava cada dia”, recorda la Dàlia. Quan ja no podia pintar, la família li passava centenars d’obres seves a una pantalla de televisió. “No se’l pot classificar. Era un humanista molt compromès amb el seu entorn, l’antagonista de l’egocentrisme. Era un treballador intens, en l’art i en la societat”, conclou Josep Guindo.
- Una altra obra del pintor terrassenc
Una biografia succinta
Els Soriguera, família terrassenca, van marxar a França per motius polítics. “El meu avi no volia agafar cap arma”, diu la Dàlia. Per això el Floreal va néixer a La Bastide Roueroux el 1927. La família va tornar a Terrassa quan el Floreal tenia 5 anys. El nen demostrava de ben petit aptituds per al dibuix. El 1941 va ingressar a l’Escola d’Arts i Oficis. Es va formar en arts clàssiques i entre els seus professors destacaven Josep Rigol, Tomàs Viver i Cèsar Cabanes. Als anys 50, va viatjar a diverses ciutats europees per absorbir altres concepcions artístiques que van transformar la seva obra.
L’any 1958 es va casar amb Maria Dolors Duocastella. Van tenir dos fills, German i Dàlia. La parella, coneguda com “els Suris”, va convertir casa seva en pol d’atracció cultural en forma de tertúlies a partirs dels anys 60 i va contribuir a la recuperació del Carnestoltes i de la Festa Major. Soriguera va ser el primer president de la Federació d’Associacions Veïnals de Terrassa (FAVT). Va treballar, primer com a docent i després com a director, a l’Escola d’Arts i Oficis des del 1951 al 1992. Floreal Soriguera va tenir dos estudis artístics, un al carrer d’Arquimedes i un segon al de Nicolau Talló. L’any 1971 va fundar i presidir la Societat Naturista Vegetariana que es va constituir a Terrassa. Va popularitzar les paelles vegetarianes.
Terrassenc de l’Any el 2008, va morir l’1 de març del 2023. ”Vivíem de lloguer perquè el meu pare no creia en la propietat privada”, diu Dàlia Soriguera, filla de l’artista. El pintor terrassenc, amb antecedents familiars ararquistes, tenia fermes conviccions polítiques, “però mai va estar en cap partit”.
