Soroche porta la seva poesia musicada a Terrassa

El guitarrista Dani Felices actua amb la cantant Affra a l’Ateneu Candela

Publicat el 06 de febrer de 2026 a les 19:22
Actualitzat el 06 de febrer de 2026 a les 19:25

El que els ha unit és la trobada en verals de frontera per viure-hi, però també per depassar-la. Són dos veus “que respiren diferent, però bateguen al mateix pit”, segons indiquen els organitzadors del concert de Soroche programat per a aquest dissabte, a les 21 hores, a l’Ateneu Candela. Soroche són Affra, badalonina, i Daniel Felices, terrassenc.

En diversos països iberoamericans, Soroche significa “mal de muntanya”, un estat morbós que es manifesta en les grans altures per disminució de la pressió atmosfèrica i que es caracteritza per trastorns circulatoris, dispnea, cefalàlgia, vertigen i vòmits. El projecte musical amb aquest nom neix de la unió entre Affra i Daniel Felices, dos artistes amb trajectòries singulars.
Affra, cantant i compositora originària de Badalona, habita la frontera entre la cançó d’autor, la poesia i el folklore contemporani. “La seva veu íntima i profunda entrellaça vulnerabilitat i força, explorant el cant com a refugi i transformació”, apunta l’Ateneu Candela en la presentació.

Dilatada trajectòria

L’altra porció de la iniciativa necessita poques presentacions a casa nostra. El terrassenc Daniel Felices és rock, flamenco i folklore. És ànima de sud que ha cultivat també espectacles de teatre i poesia. Aquest guitarrista, cantant i productor va destacar pel seu treball amb D’Callaos, però la seva dilatada trajectòria no es limita a l’aventura amb aquesta banda egarenca. Protagonista de múltiples exploracions, com l’empresa amb Queralt Lahoz (De la Carmela), Dani Felices practica una mescla d’estils gens complaent amb l’etiqueta i compromesa, això sí, amb l’emoció.
Soroche edifica un espai d’emocions de pausada expressió després d’una cremada, lenitiu després de la ferida.

Aquest dissabte oferiran un repertori de composicions pròpies mesclat amb boleros, ranxeres i cançó iberoamericana. L’Ateneu Candela avisa: la de Soroche és una música que deixa rastre al pit, “com un abric, un pessic o una brisa que vibra amb la força del que és essencial”. Sense artificis: veu, guitarra i pell eriçada.