Això no està gens malament en aquesta època, amb el Festival Jazz Terrassa tan a la vora. Scott Hamilton ve aquest divendres, 6 de febrer, a la Nova Jazz Cava.
La legió d’experts en gèneres culturals diversos utilitzen el terme “mainstream”, que queda millor, sembla, que “corrent principal” i designa artistes que es mouen com un peix a l’aigua, mai més ben dit, potser, per l’apel·lació al corrent; que es mouen com un peix a l’aigua, dèiem, en les tendències o gustos majoritaris en un moment donat. A vegades defineix el producte apte per al consum massiu. Scott Hamilton afronta l’etiqueta coneguda en moltes succintes explicacions sobre la seva dilatada trajectòria, però en aquest cas potser s’haurien de tenir en compte un parell de factors, sense ànim necessàriament exculpatori, perquè tampoc cal l’exoneració.
Qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra, si és que el “mainstream” és pecat. Un factor: estar adscrit al concepte de “corrent principal” en el jazz no és garantia d’acceptació general, perquè el jazz no és territori caminat, trotat, grapejat, pel comú dels mortals consumidors. Segon: això del Hamilton, precisament, podria ser analitzat com “antimainstream”, si es permet el vocable, perquè precisament el que ha fet el saxofonista de Providence és seguir el seu sender aliè a les modes del moment, que també l’“antimainstream” pot ser una moda. La seva sendera, sí, guarda prats verds i mansos, però també, quan toca, paratges escarpats.
També se’l considera “neotradicionalista”. Saltaran les improvisacions al seu missatge, però el batec del swing sembla assegurat sempre en les seves exposicions elegants i atemporals. Scott Hamilton arriba a la Nova Jazz Cava (21.30 hores) en format de quartet, amb Gerard Nieto al piano, Ignasi González al contrabaix i Xavi Hinojosa a la bateria. Amb ells ha compartit escenari diverses vegades.
- Scott Hamilton
Portava una dècada d’absència a casa nostra. Nascut a Providence (Rhode Island) l’any 1954, Scott Hamilton és considerat l’arquetipus del saxofonista “mainstream” del segle XXI “en una època en què aquest llenguatge no era especialment ben rebut per la crítica ni pel gran públic”, recorda el Club de Jazz Terrassa. Hamilton, però, va mantenir-se ferm en la seva proposta, inspirada en mestres com Illinois Jacquet, Eddie Davis, Paul Gonsalves. Buck Clayton, Benny Golson o Ben Webster. Aquest saxo tenor de so càlid i expressiu, i d’impecable fraseig, va aconseguir convertir-se “en una veu respectada per tots aquells oients coneixedors de la gran tradició del jazz swing”.
Pas decisiu
La carrera d’aquest músic nord-americà va fer un pas decisiu a finals dels anys 70 del segle passat amb l’inici de la seva relació amb el segell Concord Records, amb qui ha enregistrat bona part de la seva discografia. Des d’aleshores, ha publicat una quarantena de discos com a líder i ha col·laborat amb figures (atenció) com Benny Goodman, Roy Eldridge, Gerry Mulligan, Rosemary Clooney o Ruby Braff., entre molts altres.
Scott Hamilton va visitar Terrassa per primera vegada fa 25 anys amb Bill Charlap Quartet, en els primers temps del Pícnic Jazz al Torrent de les Bruixes. Hi va tornar els anys 2006, 2015 i 2017, sempre amb el quintet del català Toni Solà, actuant a espais emblemàtics com la Plaça Vella, el Pícnic Jazz o la mateixa Nova Jazz Cava, on tocarà aquest divendres per segon cop. Hamilton ocupa un lloc propi i inconfusible en el panorama internacional del jazz. És llegenda viva del jazz, “mainstream”, potser, això és igual.
