Eren temps d’aixeta d’olla oberta, del brou de les ànsies de vida que s’escampaven per racons i voreres, escenaris, ateneus amb nom o sense, altaveus que no sempre funcionaven, hippisme arribat aquí amb la tardança de costum. Eren temps d’idil·li amb els marges, època de gargots de cultura de contracultura llibertària que la bona lletra de 1992 va esborrar d’un cop de ploma benpensant. I han arribat uns joves per visitar aquelles formes i aquells fons a la seva manera. L’actriu terrassenca Míriam Moukhles (Terrassa, 1996) ha creat i interpreta “Nodi: de gossos i malditos”, obra teatral que descobreix amb ulls nous el moviment contracultural dels anys 70. La Moukhles expandeix l’“underground” en l’escenari al costat de Joan Sentís i Fermí Herrero.
L’obra es representarà aquest diumenge, a les 18 hores, al Teatre Alegria. Aquesta immersió en en el fenomen llibertari (en gairebé tot el seu espectre) de fa mig segle és una idea original de la companyia La Moukhles & Sentís que es porta a escena amb la direcció de Maria Donoso i Albert Boronat; els dos últims també són els encarregats de la dramatúrgia d’una producció que compta amb textos de Marisa Muñiz.
A la representació hi ha música en directe, com ara el tema “Licors”, de Pau Riba
Aquesta aportació no esdevé un simple complement. La poetessa Marisa Muñiz és una de les protagonistes principals d’aquella Barcelona subterrània que es reflecteix en l’obra. La narradora va ser una de les supervivents d’aquella època d’utopies i tòxics. Com va deixar escrit Victor Obiols a “Antología de relatos y poemas”, de Muñiz, l’any 2023, la Marisa “és un punt fort que ha sobreviscut. És d’agrair. Llegiu-la. Us evocarà una vida dura. Però una vida plena, i plena de sentit. Celebrem-ho avui i ara”.
- Moment de la funció de La Moukhles & Sentís
- Pol Naranjo
El músic Pau Riba, un altre protagonista de contingut al muntatge, també va sobreviure al vertigen, però altres noms destacats del panorama van caure. Va morir l’escriptor Pau Malvido, qui va encunyar el terme “Maldito” per definir aquells artistes de la contracultura en el seu llibre “Nosotros los malditos”. Es van quedar en el camí Claudi Montañà, que es va llevar la vida l’any 1977, o en Toni, l’antic amo del Nodi.
Incendi del projecte
Joan Sentís, actor i dramaturg, va tenir contacte amb Pau Riba i amb Marisa Muñiz de manera casual, però aquestes trobades van activar en ell aquella espurna que incendia un projecte i trena una narració, que al final és una mena d’homenatge a una generació des d’una altra. Aquesta conversa reflexiona sobre utopia i desengany, treball i art, en un format d’autoficció documental que aprofita diversos materials artístics i arxius de l’època, i obres de Pau Riba i de Malvido.
Hi ha música en directe, com ara el tema “Licors”, de Riba, o el bolero “Te quiero hasta donde quieras”, amb lletra de Muñiz. Hi ha poesia i desencís, intent de trencar normes i sarcasme de l’oblit i la sepultura d’un moviment que tenia consciència de motor de transformació.
La poetessa Marisa Muñiz és una protagonista d’aquella Barcelona subterrània reflectida en l’obra
Sentís desgrana amb fascinació la narració d’uns anys d’imaginació sacsejada a partir de les experiències reals dels protagonistes. Durant una hora i 15 minuts, Fermí Herrero, Míriam Moukhles i el mateix Joan Sentís reconeixen en un relat aquells que van desafiar l’ordre habitant els afores però creant, potser sense tenir-ne coneixement conscient, noves formes culturals que ara semblen normals; tan normals com semblaven les estructures que volien enderrocar des de la juvenil inconsciència llibertària.
