Fotografies de Terrassa rescatades de la crema de l'oblit

Ja ho va resumir així en la inauguració, aquest divendres passat, però a Cristóbal Castro no li importa repetir-ho. Aquesta exposició, i el que hi subjau darrere, no és sinó “una història d’amor”. El fotoperiodista terrassenc és comissari i artífex de la mostra “A l’altra banda del riu”, un recull  de fotografies de Ramon Llinares. I “la història d’amor” és la raó que va impulsar tot plegat: Ramon Llinares, que era de Castellar del Vallès, es va enamorar de l’Odette, una terrassenca d’origen francès, i a Terrassa viatjava la parella molt sovint. A Terrassa venia amb la seva càmera el Ramon, qui va plasmar multitud d’estampes de la nostra ciutat entre les dècades de 1960 i 1990. I producte de l’afecte a l’avi, la família ha recuperat la seva obra. La mostra està instal·lada al Centre Excursionista de Terrassa (CET), on romandrà fins al 31 d’octubre.

La selecció d’imatges de Llinares la integren 48 fotos i és l’acurat resultat d’un any de treball de comissariat, d’estreta relació entre el coordinador i la família del fotògraf. El contacte el va activar Castro, que des de fa dues dècades dedica estones lliures (moltes) “a buscar fotògrafs oblidats”. A internet va descobrir l’existència de Llinares i va trobar la seva família. Era un bon principi per fer públic el rescat.

Ramon Llinares (1923-2016) mai va exposar la seva obra. Era un de tants fotògrafs amateurs que només trobaven una mica de reconeixement públic en la participació en els concursos. Llinares en va guanyar uns quants.  A Terrassa es va vincular molt al Casino del Comerç. Era un de tants fotògrafs, però deixar la figura de Ramon Llinares en aquesta categoria extensa i anònima seria injust. Llinares era diferent, com també eren diferents uns altres, sí, però el seu blanc i negre destil·lava “una sensibilitat molt especial”, segons Castro.

La família sabia que feia moltes fotos, però no va descobrir-ne el filó fins el traspàs

L’exposició inclou imatges de Terrassa (un 70%), Castellar del Vallès i Barcelona, fet que explica l’elecció del títol: “A l’altra banda del riu”, que al·ludeix al pas imprescindible de creuar el riu Ripoll per arribar als espais fotografiats, una feina que va adquirir una intensitat particular durant els anys setanta i vuitanta del segle passat. La presentació de la mostra destaca que la nostra ciutat “té una presència important i familiar a l’arxiu de Llinares, ja que es va casar amb l’Odette, una francesa instal·lada a Terrassa”. Autodidacte, Llinares demostra la referida sensibilitat a l’hora de fotografiar la vida quotidiana entre 1965 i la dècada dels noranta, “i ens dona a conèixer un testimoni de gran valor que documenta tota una època”.

El fotògraf sempre perseguia “el moment adequat” amb una mirada “humanista i creadora” que s’ha salvat de la crema de l’oblit gràcies a la seva família. La seva filla, Montserrat, i el seu net, Cesc, han fet possible compartir el llegat d’aquell mestre capturador de la realitat, creador de documents històrics.

El procés

Cesc Llinares resumeix així el procés en declaracions al Diari de Sabadell : “Tot això neix fa uns cinc anys. Un cop l’avi es mor, ens trobem tot el seu arxiu de fotos, que estava en un armari en capses des de feia tres o quatre dècades. Vam decidir obrir-ho i veure què hi havia a dins. Vaig aprofitar el contacte d’un professor meu, Artur Muñoz, que era comissari i vam veure dos vessants estètics: un coetani de la Catalunya de l’època i un altre més ianqui que ens va sorprendre. Ell no coneixia la fotografia americana de la segona meitat del segle XX i s’hi va acostar d’una manera intuïtiva”.

La família sabia que el Ramon feia moltes fotos, però no va descobrir-ne el filó fins al traspàs de l’artista. El material recuperat consta d’unes 15.000 fotos en blanc i negre i prop de 3.000 diapositives en color, tot plegat d’un  contingut divers: de l’esport als actes culturals, passant per l’arquitectura i la política.

“El paper de la família ha estat molt important en aquest cas. En molts altres, l’obra d’autors no reconeguts es perd de manera irreparable i acaba en mercats de vell o directament en les escombraries”, diu Castro. La família de Ramon Llinares va sorprendre un dia al fotògraf, segurament avorrit d’incomprensió, cremant negatius al pati. El va aturar a temps. El CET exposa, fins al 31 d’octubre, un tresor de memòria recuperat a temps. I per diverses formes d’amor.

L'obrer amb un deler

Llinares era manyà i treballava a la fàbrica Tolrà de Castellar. Com diu la família, la història d’un obrer al qual el deler fotogràfic li desperta amb 40 anys i acaba sent tan prolífic “té un valor molt singular”. L’exposició és un recorregut d’imatges que atrapen des d’un armat donant foc a un altre a la Setmana Santa terrassenca fins un nen dormint en una caixa o usuaris del tren esperant a l’andana llegint diaris, passant per instantànies del cementiri que esdevenen monuments documentals. Només hi ha una foto en color, la que tanca l’exposició amb un acte de Jordi Pujol amb la soprano Montserrat Caballé intentant fer-li un petó.