Nascut a Barberà del Vallès, fa un parell d’anys que viu a Terrassa. Divendres surt a la venda la seva segona novel·la, “Malas pulgas”, forta, dura, dels afores. Si Toni Sensada no està escrivint, segurament es trobarà llegint en un bar i prenent cafè.
Al text de presentació que aporta l’autor de “Malas pulgas” (Estrella del Norte, 2025) es pot llegir que aquest és un drama “de resonàncies lorquianes, on la fatalitat, la passió, els somnis i la mort recorren cada pàgina com un eco tràgic”. La novel·la “combina la intensitat poètica i la narrativa social amb el despertar a la vida adulta en un entorn hostil, marcat per la pèrdua, el desig i la violència”. Murs amb esvorancs, amors amb puntes, imatges amb valor de símbol, com indica l’editor. El terrassenc Toni Sensada, graduat en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ara professor d’educació secundària en un institut, publica el seu segon llibre, “Malas pulgas”, que veurà la llum aquest divendres vinent. Literatura de carrer, dura, subterrània, suma de cruesa i bellesa.
Per què aquest títol? Al·ludeix a una expressió molt utilitzada a la meva família. Mala llet, mal humor...
La teva primera novel·la va tenir èxit a una plataforma de comerç electrònic. Com es va gestar aquesta segona obra? La primera, “Serpiente de cascabel”, va ser d’autopublicació i jo mateix em vaig encarregar de fer les còpies físiques. Em vaig arriscar a escriure més, amb la pandèmia vaig descobrir que tenia una història i que, ja que hi era, l’havia de seguir. Havia après molt del procés tècnic del primer llibre, de maquetació, però també a desenvolupar l’escriptura. Crec que he madurat més l’estil i la nova novel·la presenta un to més seriós, de major envergadura.
Un noi, perifèria... Dius que a l’obra es conjumina el realisme brut amb aspectes onírics que ranegen en el realisme màgic. Què narra “Malas pulgas? El protagonista és un noi de classe treballadora que viu en un barri popular de la perifèria de Barcelona sacsejat per la crisi immobiliària. Es troba immers en un món que li estreny. viu atrapat en una pregunta: per què el seu germà es va suicidar? A la recerca de la veritat s’endinsarà en un territori d’ombres, bars de mala mort, tripijocs, amistats perilloses; un territori amb només dues sortides: la presó o la mort. Va a llocs que el seu germà solia freqüentar. I resulta que el seu germà no era qui ell creia i ell tampoc sap qui és. El relat té a veure amb la pèrdua. En la cerca, el protagonista també troba un amor inesperat.
García Lorca m’ha influït en l’ús de la simbologia. McCarthy, pel fons, per la pluja fina que tot ho impregna i et deixa mal cos, per l’estil llarg
Però el noi no té nom. És sols “muchacho”. Per què? Un lector professional que va revisar l’obra em va objectar que no atorgar-li un nom podia suposar l’establiment d’una distància amb el lector. Vaig entendre i vaig valorar el consell, però havia plantejat la història gairebé com una cosa política. No volia concedir-li identitat. Estava dedicat a tots els nois, els “muchachos”, que s’acaben perdent. Tot el contingut té a veure amb la pèrdua.
Hi subjeu molt biografia en la història? És un llibre d’autoficció. Per sort, res d’això m’ha passat a mi. Però si que he aprofitat vivències meves i, pel meu treball com a professor, vivències d’estudiants que han servit de sentiments de fons. Estic encantat de viure a Terrassa, la gaudeixo molt. Però vaig néixer a Barberà del Vallès i part de la història prové d’allà. Gairebé tots sabem de nois més grans que nosaltres amb els quals jugàvem de petits al parc i després passen a asseure’s en un banc amb una “litrona”. I després desapareixen. Ningú sap què els ha passat. I després, un dia, et parlen del final patit per alguns d’ells. A “Malas pulgas” hi ha un sediment crític, però intento no ser moralista ni abanderar cap lluita. Sí que intento reflectir realitats. La meva intenció no és presumptuosa.
- Toni Sensada Bautista va néixer a Barberà del Vallès l`any 1993
Quan va néixer en tu la vocació literària? Sempre m’ha cridat l’atenció l’escriptura, des dels 14 anys. Em vaig enganxar al cinema. Uns cosins em passaven pel·lícules, terrines plenes. He fet curtmetratges amateurs amb col·legues, he estat molt inquiet en aquest àmbit. Anava escrivint i un dia em vaig dir: “Per què no puc fer una història?”. I fent esport, al gimnàs, em va venir la idea definitiva al cap. Em vaig proposar desenvolupar-la, ja no tant com a guió cinematogràfic sinó com a llibre, com a novel·la. Si estiro per aquí i engreixo per allà... I des d’aleshores no he parat. Vaig estudiar sociologia i també he escrit una mica d’assaig sense publicar.
“Serpiente de cascabel”, ara “Malas pulgas”. Ja prepares el tercer volum? Mentre buscava editorial per a “Malas pulgas” vaig començar a treballar en una tercera novel·la, però em vaig decantar per estudiar abans, per aprendre teoria i minimitzar la comissió de possibles errades. Em vaig apuntar a una escola d’escriptura de Barcelona, amb un tutor. El 2026 escriuré una altra novel·la com a projecte acadèmic.
Gairebé tots sabem de nois més grans que nosaltres amb els quals jugàvem de petits al parc i després passen a asseure’s en un banc amb una “litrona”. I després desapareixen. Ningú sap què els ha passat
Tens ja l’estructura, o com es titularà? No sé el títol encara, però serà tipus western. Segurament serà una obra lorquiana i “mccarthyana”.
Aquesta doble influència, de Cormac McCarthy i de Federico García Lorca, no deixa de ser sorprenent... Sí, ho entenc, però son dos autors dels quals he begut molt. García Lorca m’ha influït en l’ús de la simbologia. McCarthy, pel fons, per la pluja fina que tot ho impregna i et deixa mal cos, per l’estil llarg.
Què és per a Toni Sensada la literatura? Per a algunes persones pot ser l’opi del poble, en termes de Marx, però també pot esdevenir motor de canvi, encara que sigui llegint a Cormac McCarthy. Per a mi és un catalitzador d’emocions, com la música, i una forma de comunicació. Un romanç trist de Lorca pot causar dolor però t’ajuda a llevar-te als matins amb força. Com el cafè, un estímul per tirar endavant.
