L'art per a Cristina Pérez i Alay: "És camí, no destí"

Afirma que l’art és “un viatge de creació i transformació”. Per això al nom del seu projecte “D’ànima” s’ha agregat “El camí” en el títol escollit per Cristina Pérez i Alay per a l’exposició oberta a la Sala Muncunill, un repertori de peces amb perspectiva conceptual, global, amb una mirada que posa l’èmfasi no tant en l’obra final, “sinó en el procés viscut, integrat i compartit”; el procés amb el paisatge íntim nascut després de la pluja, una floració, un batec, un renaixement que té quelcom de tardorenc, una olor verda; vuit quadres i una vitrina amb llibres d’artista, amb quatre pàgines visibles. La mostra, inaugurada aquest dissabte passat, romandrà oberta a la Sala Muncunill fins al 25 d’octubre. El dissabte 17, a les 12 hores, la creadora oferirà una visita comentada.

El gravat, la pintura, el collage, el llapis i altres tècniques, com l’esmalt i la litografia i la tinta, comparteixen espai i intenció en aquesta mostra que neix del diàleg entre l’esperit i la matèria, “on allò íntim esdevé visible i allò individual es connecta amb el col·lectiu”. La creació es presenta com l’espai on l’ànima “pot expressar-se, escoltar-se i retrobar-se”, assenyala Pérez i Alay.

L’art “és una manera de comprendre la vida, una forma d’habitar el món amb més consciència i plenitud, que ens retorna a l’essència”. Cada obra significa una petjada en el trajecte i l’exposició, “una proposta per reconèixer l’art com a força transformadora, com a espai d’escolta, com a pont entre el que som i encara estem descobrint”. Creu en l’expressió artística com a eina per construir consciència, sanar memòries “i reconèixer la bellesa que habita en cadascun de nosaltres”.

La creadora necessita un camí on sembrar espais perquè l’art pugui continuar “curant i connectant”. La seva mirada posa l’èmfasi no tant en l’obra final, sinó en el procés viscut, integrat i compartit

El llibre d’artista neix “d’una transformació personal”, un procés de revisió, cura i reconstrucció interior. A través de capes i “revestiments especials”, l’obra explora la fragilitat, “no per amargar-la, sinó per protegir-la i escoltar-la”. Reflexiona sobre els vincles, els límits “i la necessitat de construir relacions més conscients”. Una dona i una nena hi apareixen “com a símbols de sensibilitat, memòria i aprenentatge”. Després d’un temps de silenci, l’obra torna “com un procés obert: una invitació a acceptar les ferides, cuidar-les i transformar-les en llibertat i autenticitat”.
“Camins” és un recorregut entre el gest, la matèria i la memòria. Parla també del recorregut vital; dels passos, les decisions, les pauses i les mutacions. Cada marca és “una petjada del temps”, l’espai “on l’acció es converteix en record i el dibuix, en una manera de transitar la vida”.

El procés

Entre petjades i esclats de color es construeix la sendera. La creadora necessita un camí on sembrar espais perquè l’art pugui continuar “curant i connectant”. La seva mirada posa l’èmfasi no tant en l’obra final, sinó en el procés viscut, integrat i compartit. L’exposició és, en definitiva, una proposta per identificar l’art com a element de canvi i plataforma que uneix el present i la possibilitat de descoberta: "És camí, no destí”. Ella s’hi dedica des de fa més de tres dècades.

Artista plàstica, artterapeuta i professora d’arts visuals amb seu a Barcelona i Terrassa, Cristina Pérez i Alay es va llicenciar en Belles Arts, especialització en gravat, i va completar un màster en Artteràpia per la Universitat de Barcelona. Assegura que aquesta formació l’ha permès “integrar el rigor acadèmic amb una pràctica sensible, respectuosa i adaptada a cada persona”. Sosté que l’art és un llenguatge essencial, “capaç d’expressar allò que sovint no pot ser dit amb paraules”. És el seu espai natural d’exploració, recerca i comprensió del món.