Lucía Lacarra Ballet
LaFACT. 25-10-2025
Companyia: Lucía Lacarra Ballet. Coreografia: “Lost letters”, de Matthew Golding. Música: S. Rakhmàninov i Max Ritchter. Intérprets: Lucía Lacarra, Matthew Golding, Lucía Castellano, Jorge Concepción, Itziar Ducajú, Francesco Forcina, Carlos López, Manuela Medeiros, Josseph Abdiel i Eva Nazareth Suárez
Lucía Lacarra, amb la seva parella artística i sentimental Matthew Golding, ja havien debutat amb dues coreografies, “Frodlandia” i “In still of the night”, a la temporada de Terrassa amb entusiasme. Ambdós, especialment ella, tenen una trajectòria brillant. En aquesta ocasió, la ballarina principal dels ballets de Marsella, Múnic i Dortmund, va presentar la seva nova companyia, Lucia Lacarra Ballet, i el seu nou espectacle “Lost Letters”. Una doble estrena (obra coreogràfica i formació artística) que va tenir un resultat exitós. Els ballarins triats (vuit) per interpretar la nova proposta liderada per Lacarra i Golding tenen molt de nivell i van complir en tot moment amb les exigències artístiques.
“Lost letters” o “Cartes perdudes” s’inspira en una història real d’epistolaris escrits durant diferents guerres i en l’exposició que sobre aquest tema va tenir lloc al Smithsonian National Postal Museum de Washington, amb motiu del centenari de la Gran Guerra. El ballet posa l’accent en la correspondència extraviada en conflictes bèl·lics i, en concret, en una carta escrita a mà per l’artiller de la Primera Guerra Mundial, Frank Bracey, a la seva dona Win. La coreografia va més enllà, en tant que planteja la hipòtesi que hauria passat si aquesta missiva del soldat Bracey s’hagués evaporat i no hagués arribat mai a la seva esposa.
D’entrada cal dir que el tema escollit és material sensible i, per tant, calia també una resposta en la mateixa direcció. La coreografia, creada per Golding, ens fa partícips d’aquest joc emocional provocat per la separació forçada dels éssers estimats. L’obra transita en dos plànols. En l’escenari i en pantalla. En el primer, veiem la dansa que s’interpreta i en el segon, imatges projectades que ens transporten als espais de la narració i reforcen el que s’explica.
La història es desfà com un poema ple de lirisme i melancolia. El ball és neoclàssic i contemporani. Lacarra n’és la protagonista i destaca de nou en una dansa de tot el cos, estilitzada, elegant, delicada, expressiva. Pren rellevància en solitari i també acompanyada de Golding, que la recolza i la sosté en les acrobàcies més arriscades com els moviments de gir sobre un peu i els salts. El cos de ball omple l’escena amb una dansa que es mou, gairebé a plaer dels sentits i de la música, en fidel sintonia a cada un dels estats emotius que sacsegen a la protagonista.
- Un moment de l’actuació de la companyia de Lucía Lacarra a LAFACT
- Lluís Clotet
“Lost letters” té bells cops d’efecte visual, carregats de poesia i simbolisme. Citem, per exemple, el de major impacte relacionat amb la sortida de Lacarra amb un vestit vermell, amb una cua espectacular, que es va desfent com un gran llenç a mesura que camina per l’escenari. En aquell moment, a la pantalla, hi ha una imatge d’un camp de roselles vermelles acariciades per un vent suau. La flor que apareix és volgudament triada perquè hi ha països on la rosella simbolitza la mort i el record de persones que varen perdre la vida en les guerres.
Un altre instant que ens va impressionar va ser, al final de la peça, quan tota la companyia estira-i-arronsa, plega i desplega, un gran llençol blanc a ritme de les onades del mar. L’escena es perllonga amb la imatge visual on es veu un mar infinit sota un cel ennuvolat amb una escletxa de llum.
Però encara en trobaríem més d’aquestes escenes oníriques, que traspassen l’escenari cap a la pantalla, i que es perceben com un tot. Ens va agradar també l’acció de quan els ballarins dansen per agafar uns fulls escrits que voltegen a l’aire i o d’altres fulls que suren a l’aigua o la dansa que es crear amb el cor compungit quan hi ha una pèrdua humana.
“Lost letters” té bona factura. L’obra és un espectacle amb un ball evocador, sensible, còmode, que s’acobla a la música que sona (vàrem gaudir sobretot dels passatges amb Rakhmàninov) i a unes imatges que ens fan viatjar cap a paisatges abruptes, hostils, on hi ha molta solitud i desolació.
Hem de felicitar el treball de Lacarra i Golding perquè està ben fet i perquè aporta aire fresc al llenguatge de la dansa. I sobretot, hem d’aplaudir a la parella per crear una companyia amb l’objectiu de donar sortida a noves promocions de ballarins que despunten en talent per aquest art.
Pròxima parada, la Gala Internacional
Després de Lucía Lacarra Ballet, amb “Lost Letters”, els amants de la dansa tindran una cita el cap de setmana del 8 (20 hores) i 9 de novembre (18 hores) amb la Gala Internacional de Dansa. Com explica el programa de LaFACT, és l’oportunitat de veure grans estrelles en una gala únic ai irrepetible. Si més no, el repertori oferirà un viatge per diferents estils: des dels clàssics passos a dos d’”El llac dels cignes”, “Espartac” i “Diana i Acteó”, fins a peces de caràcter neoclàssic com “Left Lovers”, passant per l’espectacular flamenc de Jesús Carmona. Com a colofó s’anuncia alguna estrena mundial. Entre les figures que hi participaran destaquen Evginia Obraztsova, Igor Tsvirko, Riho Sakamoto, Cristo Vivancos, Jesús Carmona, Kayoko Everhart i Jean-Philippe Dury.
