Se sent la cançó: "Ya vienen los segadores en busca de la espiga, se hielan los corazones, de las muchachas queridas”, i Poncia va desgranant un catàleg de greuges. Això és només en la demostració, en un curt vídeo, de “Poncia”, però anuncia a la perfecció el que constitueix aquesta obra de teatre que arrasa en taquilla i amb la qual Luis Luque va constituir la història personal de Poncia, un dels personatges de “La casa de Bernarda Alba”. D’aquella casa va rebrotar la Poncia que, encarnada per Lolita, arribarà aquest dissabte al Teatre Principal de Terrassa en una de les apostes més destacades de la temporada municipal d’arts escèniques.
"Poncia" és una producció de Pentación Espectáculo i el Teatro Español. Fa setmanes que no queden entrades per a aquest espectacle, que la gran de la nissaga Flores representarà a partir de les 19 hores. L’obra va ser escrita per Luis Luque a partir de les intervencions de Poncia a la cèlebre obra del poeta i dramaturg granadí.
“Vaig callar, vam callar, fins avui”, diu Poncia. La seva llengua es deslliga i passa comptes amb la resta d’habitants de la casa
El guionista i director va espigolar les aportacions de la criada de Bernarda Alba, que tenia molt per dir; Luque rescata el personatge del seu caràcter secundari per donar-li solidesa pròpia i convertir el que diu i el que callava en un muntatge particular ple de reflexions i diàlegs amb fantasmes i amb ombres. Tot neix després del suïcidi de l’Adela, a qui Poncia aprecia. La protagonista nova del drama es retreu no haver fet més per evitar la seva mort.
“Vaig callar, vam callar, fins avui”, diu Poncia. La seva llengua es deslliga i passa comptes amb la resta d’habitants de la casa. Ella crida “30 anys rentant els teus llençols, 30 anys menjant les teves sobres!”, però no sols passa comptes amb els homes i les dones, en l’àmbit de les emocions i els deutes domèstics. També en l’àmbit socioeconòmic: “Els pobres només volem el que té la gent que neix amb possibles”. El monòleg de Lolita es va crear per escoltar la veu d’una criada que busca il·luminar els racons de foscor de l’obra original parlant de suïcidi, culpa, classe social, sexe i educació. Tot, en 70 minuts d’emoció teatral.
