Fer que un vestit torni a la vida tot i estar posat sobre un maniquí. Aquesta és la feina de l'artista de moda Lucy Victoria Davis, que és la comissària de la seva pròpia exposició al Museu Tèxtil de Terrassa, la qual s'ha estrenat aquest diumenge en el marc del Festival Moaré, que busca entrellaçar el món audiovisual i la moda. En l'exposició, Davis fa un repàs a la història de cada dècada del segle XX a través de dibuixos fets a partir de vestits del Museu. "Volia destacar aquest paper dels museus com a font d'inspiració, no només per a mi, sinó per a qualsevol persona que també sigui artista", ha explicat al Diari de Terrassa l'anglesa, que convida als ciutadans a "tornar als museus" i a "veure'ls amb ulls nous".
"He imaginat les persones que portaven aquests vestits i que vestien d'aquesta manera a aquella època", ha dit la il·lustradora, que ha assegurat que els seus dibuixos "han donat de nou vida a la roba" que ara s'exposa sobre maniquins. Les seves traçades ràpides, combinades amb els colors que utilitza i les postures de les figures donen aquesta guspira de moviment i de vida a aquesta roba i faciliten el procés d'imaginar com havien de veure's sobre una persona de carn i ós. L'exposició, tot i estar dins el marc del Moaré, es mantindrà al Museu Tèxtil de Terrassa fins el juliol del 2026 i cada últim divendres de mes la mateixa Davis farà una visita guiada.
Tot i que Davis prefereix el toc del paper, el llapis i la pintura, ha afirmat que el món de la moda, però també el del disseny i el de la il·lustració, està entrant en una dimensió digital que brinda als sectors moltes oportunitats de fer coses originals. "Sé que molts estudiants de moda d'ara dibuixen directament amb tauletes i, tot i que jo em decanto més pel tacte del paper, reconec que també treballo amb eines d'ordinador per donar alguns efectes als meus dibuixos". De fet, ha confessat l'artista, un dels seus projectes de futur és portar les seves obres a les 3 dimensions. "Seria interessant veure com podria fer que les meves figures es moguessin", i ha declarat que "les possibilitats són infinites".
Un repte personal
Ella va néixer al Regne Unit, però fa 23 anys que viu a Catalunya, primer a Barcelona i ara a Terrassa. Va trepitjar la capital catalana quan va venir d'Erasmus i, des de llavors, va enamorar-se de la ciutat. Precisament l'amor va facilitar-li la tornada a terres catalanes, ja que es va casar amb un català, i, ja dedicant-s'hi a la il·lustració de moda, va anar a parar a Terrassa, una ciutat on el tèxtil és una part molt important de la seva història. "Sembla que estava destinada a estar aquí", ha bromejat Davis. De fet, ha mencionat l'artista, la seva llar abans era el taller d'un antic modista i n'ha pogut conservar alguns mobles que encara utilitza per a les seves obres.
La seva aventura en l'art de moda va començar fa 15 anys com un "repte personal de tornar a dibuixar per gust, però també com quelcom professional", i, ha detallat Davis, les seves primeres passes van ser a passarel·les de moda com la 080 o la Barcelona Bridal Fashion Week, on ha pogut dibuixar en directe diverses peces que s'exposaven a aquests esdeveniments mundials de moda. Això va obligar-la a desenvolupar el seu estil de dibuix ràpid, ja que, com és evident, no tenia gaire temps per visualitzar i pensar la il·lustració, i alhora enèrgic que fa tan característica la seva obra. Actualment també treballa a bodes, plasmant el vestuari dels convidats i nuvis "Així s'emporten un record personalitzat d'aquell dia".
Perquè a ella, el que de veritat l'agrada és interpretar i dibuixar la roba dels demès, per això no s'ha posat a fer els seus propis dissenys. Tot i això, ha assegurat que ella podria fer-ho i ha deixat anar un "mai diguis mai" que deixa la porta oberta a què en un futur pugui explorar la via del disseny.
