"He vingut a veure moltíssimes pel·lícules, a aquest cinema", ha rememorat el director de cinema terrassenc Eloy Calvo, i ha assegurat que ha "vist grans joies del cine" que si no no hagués descobert "gràcies a la programació que feien aquí", al Cinema Catalunya. Aquest dissabte ha pogut visionar i presentar al cinema de la seva infància una altra joia, però, en aquest cas, feta per ell mateix: "La Furgo". "Quan vens al cinema, somies en algun dia fer alguna cosa que es projecti", ha explicat.
El somni de Calvo va començar a projectar-se en la forma d'un còmic, el qual té el mateix títol que el film. "El vaig llegir d'una volada i em vaig adonar que allà hi havia la llavor d'una història molt maca i d'uns personatges molt interessants", ha relatat el director terrassenc. L'Os, el protagonista interpretat per en Pol López, és un pare divorciat i desocupat que tracta de mantenir els seus dos tresors amb ell: la custòdia compartida de la seva filla de 6 anys, la Violeta, que ha escenificat la Martina Lleida, i la seva furgoneta "camper", que és casa seva.
Durant la pel·lícula, l'Os i la Violeta es capfiquen al món dels somnis, on la realitat que els ha tocat viure als personatges, potser una mica patètica i pobra, queda en un segon pla per donar pas a un lloc on tenen possibilitats infinites i pare i filla s'ho passen d'allò més bé. Per diferenciar-les de les altres, aquestes escenes estan fetes per animació, una qüestió de la qual va encarregar-se la productora de la pel·li, Teidees, que estava especialitzada en aquests afers. "És la meva primera pel·lícula de ficció com a director i per Teidees també és la seva primera pel·lícula [que no fos d'animació] també, llavors va haver-hi una simbiosi molt bonica perquè estàvem buscant un projecte que tingués una envergadura d'aquest tipus", ha apuntat el director.
Un somni amb dificultats i entrebancs
Tot i la part bona que tenen els somnis, els que es materialitzen a la vida real ni són idílics ni fàcils d'aconseguir, i el d'en Eloy Calvo no és menys. "Innocentement, vaig pensar que seria una pel·lícula molt barata de rodar a Barcelona, amb quatre personatges, una furgoneta i quatre carrers, però la realitat no va ser així", recorda el terrassenc. De fet, només van tenir 19 dies de rodatge per gravar totes les escenes actuades, temps durant el qual van estar corrents amunt i avall per la capital catalana, muntant i desmuntant sets de gravació tan "ràpinstant" com podien i retallant escenes a les quals els resultava impossible arribar.
Just el fet de treure frases o escenes suposava una espècie de conflicte amb la Martina Lleida: "Ella se sabia les frases de memòria i, quan li deia 'Martina, repetirem l'escena però no hauràs de dir aquestes dues frases', s'enfadava perquè ella volia fer-ho tot", ha relatat Calvo, i ha afegit que "haver de negociar amb una nena de 6 anys ha estat curiós" però s'ha vist preparat gràcies a la seva paternitat.
"La Furgo", és a dir, el vehicle, que d'alguna manera també és protagonista del llargmetratge, també va ser objecte d'entrebancs inesperats. Primer, adquirir-la va ser un periple per plataformes de compravenda d'objectes de segona mà, cosa que els va portar a "parlar amb gent molt estranya" i Calvo ha rememorat un d'aquests casos, en el qual va haver de desplaçar-se fins a València amb una companya de l'equip i que després de veure la furgoneta, els venedors els van convidar a una paella per celebrar l'aniversari del seu matrimoni. "Pensàvem que no en sortiríem vius", ha admès. A més a més, al segon dia d'haver iniciat el (curt) període de rodatge de la pel·lícula, la furgoneta va espatllar-se. "En aquell moment vaig pensar: 'el somni de rodar una pel·lícula m'ha durat dos dies', però uns dies després la van poder arreglar, vam poder rodar tranquil·lament i tot va quedar en un ensurt", ha assegurat el director.
També ha certificat que "rodar en una furgoneta no és gens còmode", tot i la grandària de la que finalment van escollir, perquè a la que posaves els actors, la càmera, el focus, el sonidista, el foquista, etc. no hi cabia ni una agulla. "Com aquell qui diu, jo havia d'agafar torn per poder-hi entrar", ha rigut Calvo, que fins i tot va haver de donar instruccions als actors des de la finestreta perquè no hi cabia ningú més a dins.
Un final esperançador
Quan l'Eloy Calvo va decidir que "La Furgo" seria la seva "llavor" per dur a terme el seu primer llargmetratge, el primer que va demanar al guionista va ser canviar el final que proposava el còmic. "No pot ser que aquesta història acabi amb el protagonista fent una birra al bar preguntant-se: 'i ara què?'", ha expressat el terrassenc.
El que ell buscava era un final esperançador però no ideal, on l'Os es desfés de part de la motxilla de problemes que arrossega des del principi del film però que no aconseguís una fórmula màgica per alliberar-se del tot. "El final no és un happy end perquè el protagonista no fa una passa que ho soluciona tot", ha matisat Calvo. D'aquesta manera, amb un final que dona esperances però no és de somni, Eloy Calvo acaba un projecte, un somni, que ha durat 6 anys des que va llegir el còmic fins que, tant ell com els espectadors del Cinema Catalunya, han pogut veure a la gran pantalla "La Furgo".
