Raul Goodman és el nom artístic d’un terrassenc que la setmana vinent veurà publicat un llibre amb il·lustracions d’herois del còmic clàssic dels Estats Units, la predilecció d’aquest artista de Terrassa que ha aconseguit fons per a la publicació amb una campanya de micromecenatge. “Soc de picar pedra”, afirma el dibuixant
Un cert dia, de ben petit, el Raúl va acudir amb la seva mare al quiosc freqüentat, al carrer de Menéndez y Pelayo, i la compra acostumada d’un exemplar de “Mortadelo i Filemón” es va convertir en aquella ocasió en la d’un còmic de “Spiderman”. Allò es va revelar com una epifania per al nen Raúl. “Em va canviar el xip”, reconeix aquest dibuixant terrassenc que, uns quants anys després, ha aconseguit treballar en el sector i veure publicat el seu primer llibre “amb 36 pàgines a tot color”. Com podia imaginar el Raúl que aquell home amb el qual mantenia contacte a distància, que li feia encàrrecs, estava ficat a la indústria i li faria una empenta gairebé definitiva per dedicar-se a la il·lustració de figures del còmic?
Fa uns mesos, Raul Goodman (Raúl Maneus) va encetar una campanya de micromecenatge a Verkami per complir un somni. Necessitava 700 euros i en va triplicar la quantitat. En realitat, la publicació de “Raul Goodman Artbook” la setmana vinent era un somni més, perquè la història d’aquest terrassenc de 47 anys viu en els últims temps una sèrie de cristal·litzacions d’objectius. Aquest últim, el de la publicació del seu llibre. L’anterior, el que en serveix de base: ja es dedica professionalment a dibuixar reproduccions d’aquells herois que li saltaven als ulls en els quioscos.
Raúl Goodman és el nom artístic d’un terrassenc que la setmana vinent veurà publicat un llibre amb il·lustracions d’herois del còmic clàssic dels Estats Units, la predilecció d’aquest artista que ha aconseguit fons per a la publicació amb una campanya de micromecenatge. “Soc de picar pedra”, afirma el dibuixant
“Feia il·lustracions des de petit. Volia ser dibuixant, o pintador o colorista”, diu. No passava, però, d’aficionat entusiasta. Va treballar durant 23 anys en un magatzem. “Feia de supervisor. Quan sortia de la feina anava a casa a dibuixar”, explica. Conan li va tendir una mà. “Se’m va ocórrer fer una il·lustració d’aquest personatge i pujar-la a Wallapop. Molta gent va contactar amb mi. Una d’aquestes persones era representant d’artistes. Jo no ho sabia”, afegeix. Se succeïen els encàrrecs. “Aquell contacte em posava a prova amb obres cada vegada més complicades. Jo seguia endavant, per pura afició. Un dia em va demanar 30 reproduccions. Jo necessitava un any i mig per dur a terme el projecte. Però ell em va constrènyer. Ho volia com més aviat millor per a una subhasta als Estats Units”, rememora l’artista.
Excedència
L’interlocutor li va proposar que sol·licités una excedència i es dediqués sols a dibuixar i pintar a Conan, a Dare Devil, a Robocop. Raúl va demanar l’exempció laboral fa gairebé tres anys. I aquí segueix, porfidiejant entre línies i colors, ara pintant amb llenç i acrílic després de participar en un parell de cursos amb l’argentí Ariel Olivetti. Abans d’això era autodidacte. “Només vaig fer un curset de pintura”, recorda Raul Goodman, especialitzat en còmic estatunidenc, Conan, Marvel, Spiderman, Superman. Fins ara no ha elaborat còmic narratiu, si bé té en marxa un projecte amb Conan com a protagonista. Hi ha conflicte legal per drets d’autor? “Es poden fer reproduccions de Marvel, per exemple, sempre que es deixi clar que es tracta d’una reproducció”, respon.
A més de la constància d’anys, un dibuix de Conan li va obrir la porta a la feina professional
“De moment, em puc mantenir, que és molt important”, diu. Obrer de la il·lustració, supera obstacles i aplana camins. “Amb el llibre he obert una altra porta”, reflexiona aquest fan de Spiderman, pel qual manté una veneració nascuda als 8 anys. Sent afecte per les obres d’Escobar i Ibáñez, i per Tintín “i Benito Boniato”, i en reconeix el geni, però li agrada més el fotorealisme. No el mou més ambició que la de treballar com a operari de colors: “Dibuixo el que em deixen. Sempre m’he identificat amb la peça de fàbrica, sense aspiracions de crear una cosa pròpia. No ho descarto si més endavant em sento més solt. Soc de picar pedra”.
