Un soldat romà conviu amb dos ous ferrats i tres escaladors difuminats, i amb un ciclista que es topa amb unes calces en la cara en passar per sota d’un estenedor. Un cavall espera. Aquests són els resultats pictòrics de les fogonades que assalten a Rosa Salvador Merino i que aquesta artista de Terrassa resumeix i destil·la en les seves obres. El romà, els ous ferrats i el ciclista sorprès per una peça de roba interior formen part de la vintena d’obres que Rosa Salvador exposa aquests dies a El Taller dels Silencis, cafè de repòs situat al carrer d’Iscle Soler.
Com el seu nom de pila no li acabava de convèncer per fer-se un buit en el món artístic, és Salvador Merino, però amb la R majúscula adossada. Les aquarel·les que decoren fins al 5 d’octubre les parets del local porten el nom genèric aquesta vegada de “Traç i força”, un concepte que sembla sintetitzar a la perfecció el segell que Rosa Salvador busca. Entre els quadres s’alternen postals, còpies de quadres, més barates que aquests. Algunes de les peces ja porten el cartell de “Venut”.
Rosa Salvador Merino té 55 anys. Aficionada al dibuix, es recorda pintant “des de sempre”. El 2005 es va apuntar a cursos de dibuix artístic al Vapor Universitari durant dos anys, però va aturar aquesta activitat amb carbonet i llapis durant un temps. “Després vaig cursar un grau de disseny industrial, però no em veia dissenyant llums”, diu. Va acabar aquests estudis, però no va avançar en aquest camí. Va passar després per un taller “que es va tancar amb la covid”, va dibuixar al llapis de nou, i el 2023 es va submergir en l’aquarel·la a Bloc, el centre d’expressió artística situat al carrer del Pla de l’Ametllera. “Vull tocar tots els pals i en breu començaré amb l’acrílic, a veure que tal va”, afegeix.
I la tendresa
“La pintura és una manera d’expressar-me, de treure el que porto dins. Els meus dibuixos, per descomptat, no reflecteixen fidelment la realitat, perquè contenen aspectes originals, com a parts d’un somni, però al 90% de les persones que els veuen els agraden”, comenta Salvador Merino. Ella sap que els seus treballs exposen retalls del seu caràcter, que generen la intuïció de l’espectador sobre com és aquesta artista: “Tinc un caràcter fort, ‘canyero’, però jugant també amb la tendresa”. Hi ha en la seva col·lecció, també, una nena amb flors, “bucòlica i romanticona”.
- Salvador Merino assenyala una de les seves obres
- Alberto Tallón
En les seves aquarel·les, Salvador Merino juga molt amb l’aigua: “M’agrada la taca, el color, la força”. Això sí, respecta l’abstracció, però intenta que les seves obres “siguin sempre identificables”. Els tres escaladors esmorteïts envolten dos ous ferrats que són recognoscibles “encara que en desconeguis el significat”. El joc proposat neix del subconscient. L’aquarel·la tradueix allò oníric.
Ara pinta un home-aranya i un infant espantat que no veu l’heroi, una obra que contrasta la protecció amb la fragilitat. “Intento buscar el meu segell”, diu. Cerca el distintiu d’algú creatiu i senzill, i alhora vulnerable. La seva firma és la d’una creadora que expressa “fogonades de pensament que s’entenguin i que tinguin darrere una història”. Li agrada que els seus quadres es reconeguin “i omplin i enganxin a qui els vegi”.
L’exposició, la primera de Salvador Merino, es va obrir l’1 de setembre i romandrà al local del carrer d’Iscle Soler fins al 5 d’octubre. Quatre dies després, l’artista mostrarà treballs a un establiment de la plaça del Progrés.
