Poc més de cent cinquanta anys ens separen de “Carmen”, l’òpera més famosa i popular del compositor francès George Bizet, però el seu argument i la seva partitura continua atrapant a tots els públics. El coreògraf català, Enric Gasa Valga, amb una trajectòria com a ballarí i creador artístic, premiada i reconeguda a Europa, va presentar aquest cap de setmana passat en rigorosa estrena la seva “Carmen” a l’auditori de LaFACT i va ser rebuda amb èxit. L’espectacle permet una mirada renovada sobre la tragèdia que van escriure Henri Meilhac i Ludovic Halévy el 1875 basada en una història real novel·lada per Pròsper Marimée. La nova producció de LaFACT, confiada a Gasa, ha estat un encert, per la seva coreografia, interpretació i escenografia.
Ambientada a Sevilla, “Carmen” relata la història d’una noia atractiva, casada i amb el marit a la presó, que porta de cap a tots els homes, especialment al soldat José. La seva presència, captivadora i fascinant, fa que el soldat, el seu amant, es torni molt gelós fins al punt de cometre assassinats. Carmen es reivindica en la seva rebel·lia i en la llibertat de triar i fer el que vol amb qui vol per sobre de totes les convencions socials. La seva manera de ser causa un revolta en el seu entorn més pròxim. La gent que la coneix l’admira i la crítica a la vegada. Les noies senten una certa enveja però no són tan atrevides ni exposades. La protagonista ho és tant que, al final, haurà de pagar un preu molt alt, la mort en mans del seu amant José.
Gasa en fa d’aquesta tragèdia amorosa un espectacle meravellós en què fusiona dansa tradicional i contemporània. La seva “Carmen” està en mans d’uns ballarins que interpreten la peça amb expressivitat de tot el cos. L’obra reforça les trobades més íntimes dels protagonistes sense descuidar els passatges corals més distesos dels personatges i figurins de l’entorn. La coreografia transcorre sense fissures amb moviments vitals, energètics, elegants, que omplen tota l’escena, però també dona pauses a Carmen i José, i altres implicats en la història, perquè puguin comunicar el seu amor i dol en solitari. Tota la dansa es desfà en una partitura de Bizet que sona vibrant i que conté instantànies de cop d’efecte estètic. En el trajecte hi destaquen escenes més esperades com les ballades sobre les notes de la conegudíssima “Havanera”, amb una Carmen esplèndida, així com de les seguidilles i el pasdoble, on el grup de toreros fa una demostració de la seva habilitat fent voleiar el capot per sortejar el brau. La partitura, molt coneguda, va tenir sorpreses agradables com la incorporació de la cançó popular del “Noi de la mare”, potser com una picada d’ullet al públic català.
Gasa en fa d’aquesta tragèdia amorosa un espectacle meravellós en què fusiona dansa tradicional i contemporània. La seva “Carmen” està en mans d’uns ballarins que interpreten la peça amb expressivitat de tot el cos
La “Carmen” de Gasa s’ha de celebrar. La tasca de crear una coreografia de gairebé dues hores sobre aquesta partitura és un gran repte i ell ha sabut fer-ne un espectacle captivador amb una dansa que, a estones, és hipnòtica. El coreògraf ha extret l’essència del relat sobre aquesta dona apassionada i l’ha portat als nostres dies sense perdre l’origen. La seva obra respira modernitat, però no s’oblida del passat més remot. En el relat hi ha elements que es fan retrocedir a civilitzacions antigues (Grècia) plenes de mites i simbologies, com la presència d’un oracle, una sacerdotessa designada pels déus, que presagia l’esdevenir. Aquesta figura misteriosa pren forma d’un ésser vestit de blanc amb una màscara del mateix color i apareix, sobtadament, en algú racó de l’escena ballant els seus presagis.
Estructura semicircular
L’espectacle està amanyagat de principi a fi. Cal destacar l’escenografia, de Helfried Lauckner, que és molt funcional. L’estructura semicircular, on passa l’acció, tant es remet a una gran plaça de poble, com una plaça de braus o a una zona de termes clàssiques. En aquest sentit, va sorprendre que hi hagués un espai reservat a un estany d’aigua -una petita piscina- que en l’obra és el lloc on nois i noies gaudeixen del bany, del festeig i del plaer, però també és el lloc on els protagonistes troben l’odi, la violència i la mort. També cal subratllar el vestuari creat per Birgit Edelbauer-Heiss d’època, refinat i amb tocs de modernitat.
Donem la benvinguda a la nova companyia d’aquest coreògraf i ballarí internacional, nascut a Esparreguera, que com tants altres ha fet carrera i ha triomfat fora, en aquest cas a Innsbruck, on va ballar i dirigir el Ballet de l’Òpera d’aquella ciutat austríaca. En aquell lloc s’ha quedat i des d’allí ensenya, crea (ha ideat més de vint ballets) i encomana el seu talent, ara des de la Gasa Valga Dance Company. També celebrem que LaFACT hagi confiat amb Gasa per produir el seu nou espectacle amb l’Innsbruck Winter Dance Festival i al que s’han pogut sumar ballarins del PAR en Dansa fent una audició. Esperem que tingui un llarg recorregut després de la seva estrena a Terrassa i que es pugui a veure en altres teatres europeus.
