"Allò sorprenent és que no siguin un festival de cinema, sinó de pintura!”, diu Antoni Verdaguer.
Certament, aquest és el primer documental de la saga “Terrassenques/Terrassencs” (que Verdaguer roda des de fa anys i que arriba al 14è documental de la sèrie amb el de Jordà) que acaba estrenant-se en un festival d’una altra disciplina artística. Concretament, d’aquarel·la, el mateix art que treballa Teresa Jordà i Vitó (Terrassa, 1943). Es tracta de l’audiovisual “Teresa Jordà Vitó, crear des del silenci”, que rep el títol per causa de la sordesa amb la qual conviu l’artista.
I el festival no és un altre que la mostra internacional “Fabriano in Acquarello”, una trobada del món aquarel·lista que fa molts anys que se celebra i que la setmana passada va tornar a aplegar més de 300 aficionats. De fet, una de les peculiaritats de la trobada és que hi posen una càmera zenital, connectada a una pantalla, de forma que el públic pot observar amb detall com els artistes confeccionen les seves obres.
“Arena del Sole”
Concretament, el documental es va estrenar a l’acte inaugural del “Teatro Arena del Sole” de Bologna (Itàlia).
I Teresa Jordà hi era present. Però no hi va anar pas sola, ja que la van acompanyar el mateix Verdaguer, Mireia Freixa, Rosa Aguado, Maria Antònia Torras, Rosa Barba, Sandra Sánchez. Allà s’hi van sumar Imma Rubies (que fa més de 50 anys que viu a Bologna) i el seu marit Costas.
Verdaguer explica: “També vam tenir temps de pintar. De fet, Teresa va voler que pintéssim a la Piazza Maggiore. Igualment, vam veure força espais de la magnífica ciutat, de comprar productes típics, de compartir àpats i naturalment de retrobar-nos amb Anna Massinissa, comissaria de la mostra ‘Fabriano in acquarello’”.
Uns breus dies en els quals van conversar amb gent d’arreu del món. “M’he quedat parat de veure com és de coneguda Teresa Jordà en el circuit”, diu Verdaguer. “Deien que era renovadora, trencadora...”.
Tant és així que al saber de la seva existència ja l’han demanat també per projectar-lo a Bulgària al mes de juliol. I és de suposar que hi hagi més sol·licituds, amb un recorregut internacional.
Cinema Catalunya
Tanmateix, la primera projecció va ser el passat 22 d’abril al Cinema Catalunya de Terrassa, dos dies abans que a Itàlia. “Va ser molt emocionant, perquè al documental vam incloure el testimoni de 14 aquarel·listes internacionals. Però era un secret, Teresa no ho sabia, de forma que va ser una sorpresa per ella en aquell mateix moment al Cinema Catalunya”, rememora Verdaguer.
Per una altra banda, el documental “Jaume Cabré, la música de les paraules” continua fent un recorregut per les sales de cinema. Recentment, s’ha exhibit als Cinemes Truffaut de Girona, així com a Matadepera (on resideix l’escriptor). Paral·lelament, el documental segueix a “Filmin”.
Sílvia Alcàntara
Verdaguer reprendrà ara el documental que va haver de deixar aparcat fa unes setmanes, ja que el de Teresa Jordà havia d’avançar-se per poder coincidir amb el festival de Fabriano. Verdaguer es reincorpora a “Sílvia Alcàntara, aprendre i ensenyar a escriure”, que encara no te data fixa d’estrena, però que serà d’aquí a poques setmanes. Alcàntara va publicar la seva primera novel·la (“Olor de colònia”) quan ja tenia gairebé 60 anys, perquè com ella mateixa confessa, és quan va aprendre a escriure (bé) en català.
De fet, Verdaguer ha rodat 15 documentals de la sèrie de personatges de la ciutat de Terrassa: El de Jaume Cabré és el 13er, el de Teresa Jordà és el 14è i el de Sílvia Alcàntara és el 15è.
