Una catedral pot cabre en un auditori. Com el de LaFACT de Terrassa, per exemple. El centre cultural de la rambla d’Ègara esdevindrà aquest diumenge una de les tres parades de la gira amb què l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) proposa al públic una de les obres més profundes de Ludwig van Beethoven: la “Missa solemnis”, un monument sonor que va més enllà del gènere litúrgic per convertir-se en una declaració espiritual. El compositor va escriure aquesta missa “no només com una mostra de fe, sinó com una recerca gairebé filosòfica del sentit de l’existència i la divinitat”.
Això fa constar la presentació del magne concert que es desenvoluparà diumenge, a partir de les 18 hores, a LaFACT. Abans, aquest dissabte, l’OSV tocarà al Palau de la Música Catalana amb el mateix projecte. L’endemà, omplirà l’auditori de la rambla d’Ègara amb les notes de la catedral sonora formada per la “Missa solemnis, en Re major, op. 123”. Sota la direcció de Xavier Puig, l’orquestra s’uneix a dues prestigioses corals —l’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana— i a un quartet vocal de solistes format per Marta Mathéu, Mireia Pintó, Roger Padullés i Joan Martín-Royo.
La cara envermellida
Els textos de “Kyrie”, “Gloria”, “Credo”, “Sanctus” i “Agnus Dei” conformen el programa d’un concert que és “una ocasió única per escoltar en directe una de les creacions més exigents i transcendents de la història de la música”, indica la presentació d’una obra “que convida a la contemplació, l’emoció i l’admiració davant la grandesa de Beethoven”.
Diuen que el compositor de Bonn (1770-1827) sortia furiós quan componia l’obra, una de les poques de caràcter sacre que va escriure. Com va plasmar negre sobre blanc l’escriptor Raül Garrigasait, “l’enorme massa que és ‘Missa solemnis’ exalta les possibilitats sensorials de la carn. Cridant, picant, sortint amb la cara envermellida, Beethoven venia a dir que la religió i la sensualitat eren indistingibles. Com si el cos estigués adormit i calgués despertar-lo a la vida, ressuscitar-lo, com diu el credo, a una vida més alta: la vida de la immensitat sensorial”.
