Terrassa conserva un arranjament únic de "La Traviata" de Verdi en un manuscrit

El Conservatori de Música de Terrassa custodia un quadern del 1908 amb un tresor de partitures per a guitarra transcrites per una mà desconeguda. Podria ser la d'Irene Forcada, autora d'una de les composicions incloses en un manuscrit inspirador d'un concert que se celebrarà aquest dimarts, 20 d'octubre. Hi ha també un arranjament únic de l'ària de "La Traviata" de Verdi.

Fa potser vint anys, un home gran va entrar al Conservatori de Terrassa per realitzar una donació, no d’un instrument, sinó d’una obra escrita, un compendi de partitures. Es desconeix si era conscient del valor històric d’aquelles pàgines enquadernades, de la grandària de quartilles, que les seves mans van dipositar en l’edifici de la Escola Municipal de Música. I s’ignora també com aquelles pàgines havien arribat a ell, si ell mateix era una peça més de la cadena de transmissió d’un llegat familiar, o si havia esdevingut protagonista eventual d’una troballa. El que aquell home va deixar al Conservatori era un manuscrit del 1908 que recull una trentena de cançons per a guitarra de l’època, algunes d’elles inèdites, i entre les quals una ària de “La Traviata”, de Verdi, única en el món.

El resultat de l’estudi d’aquestes obres desembocarà aquest dimarts en un concert especial que es durà a terme a l’Auditori, a partir de les 18.30 hores, amb la intervenció d’alumnes de la institució acadèmica sota la coordinació dels professors Raúl Cañizar, Rafa Tornay i Santi Figueras.

“La guitarra modernista a Terrassa. Un manuscrit anònim del 1908”, es titula l’espectacle. “Com sonava la guitarra a la Terrassa del Modernisme?”, indica la presentació. El quadern recull 34 obres per a guitarra sola d’autors, sobretot catalans, d’aquell temps: Josep Ferrer, Josep Viñas, Josep Brocà, Francesc Tàrrega. Els coordinadors del projecte destaquen que tota la música de l’època hi és representada: els balls (masurques, valsos, americanes), la música de saló i de concert i les peces de fantasia sobre temes coneguts d’òpera i sarsuela. “La selecció de les obres és d’un gust exquisit, igualment com la precisió de la còpia i la seva fidelitat als originals”, afegeixen.

“La copista va ser molt rigorosa i va transcriure les partitures sense errades. Hi ha obres inèdites, transcripcions que no es coneixien. Aproximadament el 10% del repertori és inèdit. No apareix en cap altra font. El manuscrit te moltíssim valor”, assenyala Santi Figueras. Al principi del paràgraf s’ha pogut llegir “la copista” i no “el copista”. La raó de tot plegat: sobre l’autoria del manuscrit sobrevola la ignorància, però alguns indicis conviden a suposar que va haver-hi una dona darrere aquest llegat, del “preciós recull”, com el qualifiquen els impulsors del projecte. La procedència és un misteri, però una masurca inclosa en l’obra està signada per Irene Forcada. “Aquesta és l’única autora del manuscrit de la que encara no sabem res, però que bé podria ser-ne la copista”, apunten, i agreguen: “Una sèrie de peces i danses de saló, també inèdites i on no s’hi indica l’autor, podrien ser, per les seves característiques, també d’Irene Forcada”. Però d’aquesta compositora ha transcendit molt poca informació.

“Colecció de pessas per a guitarra”. Aquest va ser el títol escollit per l’autora (o autor, segueix l’enigma) per encapçalar el manuscrit, datat el maig del 1908. El llibret compta amb un índex que, segons sembla, es va afegir amb posterioritat al gruix del volum, amb fulls diferents i reciclats, però un estudi succint de la lletra deixa entreveure que el va escriure la mateixa mà, com assenyalen Santi Figueras i Rafa Tornay. Al manuscrit hi ha un segell d’impremta: “Jaime Riera, Tarrasa”.

Treball pedagògic

Aquest tresor documental ha estat la base d’un treball pedagògic del Conservatori als darrers vuit anys. “Li hem donat valor amb diverses generacions d’estudiants. Per a ells ha estat estimulant i atractiu treure-li suc a un document així”, comenta Figueras, que subratlla la importància de composicions d’autors com Viñas o Ferrer, però també de creadors famosos més enllà de les nostres fronteres.

Giuseppe Verdi, per exemple. La seva relació amb el manuscrit no és fútil ni testimonial. La partitura de l’ària de “La Traviata” és una joia musicològica, segons els coordinadors del projecte. “És única en el món”, diu el professor Tornay. Es tracta d’un excepcional arranjament operístic per a guitarra. “La persona que va elaborar el manuscrit ho va fer tot amb molta atenció”, diu Tornay abans de reprendre la rellevància d’aquestes partitures, crucials per conservar l’herència musical “d’un temps sense gravacions en discos”, que no s’oblidi. Si més no, sense la possibilitat massiva de gravacions, tenint en compte que el gran impuls per a la inmortalització elèctrica en discos no va arribar fins el 1925. 

El manuscrit consta de 43 pàgines, inclòs un índex escrit amb tinta vermella: “Mazurka, de J. Ferrer, 7 (el número de la pàgina)”; “Alegreto”, del mateix compositor, a la pàgina següent. De Francisco Cimadevilla hi ha una “Patenera”, i de Ferrer, també, una “Marcha” i un “Minuet”. “El sueño”, de Viñas, es troba a la pàgina 10, mentre que a l’arranjament de l’ària de “La Traviata” li correspon la pàgina 12 del volum. A la 19 es troba “La verbena de la Paloma”, de Tomás Bretón.

El vessant educatiu del document ha inclòs tallers per a infants fonamentats en l’explicació d’una història amb imatges realitzades amb Intel·ligència Artificial: “És una història inventada, però podia ser certa”, suggereix Rafa Tornay. És el relat d’algú que volia aprendre guitarra i conservava a la memòria una sèrie de partitures. Al final del procés, els alumnes podien veure, i tocar amb guants, aquest tresor.

Els professors afirmen que estudiants de guitarra del Conservatori oferiran aquest dimarts un concert col·lectiu per transportar el públic fins a l’ambient de la Terrassa modernista “per les sis cordes d’aquest meravellós instrument”. El viatge s’aturarà als balls, els concerts, els salons i el teatre, amb una dotzena de peces estructurades en dues parts. La primera, titulada “Una vetllada íntima”, contindrà set temes, del “Nocturn” de Josep Ferrer a un “Andante sentimental” de Josep Viñas, passant per “Brise d’Espagne” del mateix Ferrer i un “Estudio” d’Antonio Cano. En aquesta primera part del concert es tocaran també “Pensamiento expresivo”, de Josep Viñas, el “Minuet” de Josep Brocà i l’arranjament anònim de l’ària de “La Traviata”.

Els balls

El segon apartat del recital serà el més proper quant a la intenció d’enfocament històric de l’època en què es va escriure el quadern. “Un ball a la Terrassa del Modernisme” inclourà cinc peces: un vals anònim, un tema anomenat “Schottisch”, també d’autoria desconeguda, com és el cas d’una “Americana”; i una polca de Francesco Riccardi. I la “Masurca” d’Irene Forcada, la possible autora d’un manuscrit conservat com una joia; un document que preserva una porció de la memòria musical de Terrassa, “molt fidel i ben efectuat”, segons Tornay.

La masurca de Forcada no sols continua viva en una partitura. Músics de l’Escola Municipal de Música- Conservatori la van enregistrar. Era un acte de justícia a una dona que, potser, no va ser sols una compositora sinó també la transmissora d’un tresor en forma de manuscrit.

Els compositors i els intèrprets

Josep Ferrer (1835-1916), Antonio Cano (1811-1897), Josep Viñas (1823-1888), Josep Brocà (1805-1882), Irene Forcada i Francesco Riccardi (finals del segle XIC) són, a més de Verdi, els compositors coneguts les obres dels quals s’interpretaran aquest dimarts a la tarda a l’Auditori Terrassa. El concert constarà de 12 peces amb les interpretacions de Marc Solís, Ona Rossinyol, Nora Martínez, Ulbio Cobos, Oriol Catalán, Enzo Gecale, Muntsa Casas, Adriana Martínez, Carles Sibila, Marina Sala, Laia Andrade i Santi Figueras.

La formació en aquest repertori abasta diversos cursos del Conservatori, fonamentalment entre el primer grau i el sisè professionals de guitarra. Perquè tot serà guitarra avui, de les peces creades per a aquest instrument als arranjaments d’obres com l’ària de “La Traviata” de Verdi, una de les partitures més importants del manuscrit. “Hem trobat altres arranjaments, però no són comparables a aquest”, deixa clar el professor Rafa Tornay, un dels coordinadors del projecte. La masurca de Forcada “no demana una tècnica virtuosa exagerada, però és molt agradable de tocar i de sentir”, conclou.