Farruquito encén Terrassa: "Fins i tot caminant tens art!"

Encara es conserven calius en el fons de moltes ànimes amb els pèls eriçats des d'aquest dissabte passat, 17 d'octubre, quan va venir Farruquito a transmetre un foc.

Farruquito va deixar clar en una entrevista, publicada al Diari de Terrassa unes hores abans de la seva actuació, que no l'interessava sortir a l'escenari simplement a demostrar el que sabia fer, en al·lusió al virtuosisme tècnic, fredament acadèmic, sinó que buscava que passés alguna cosa entre els artistes i el públic. Una primera apreciació després de l'espectacle: la precisió de la virtut quedava provada per endavant i d'aquest do va sobrat el bailaor sevillà. I tant que va passar alguna cosa entre el públic i l'elenc que va pujar a l'escenari aquest dissabte passat al Teatre Principal de Terrassa, que es va omplir de gom a gom per a la cloenda del sisè Festival de Flamenc de Terrassa. Abans de Farruquito, el certamen va homenatjar el cantaor Manuel Linares i la cantaora Ramoni, dos terrassencs que han treballat de valent tota la seva vida per conservar, també, a la seva manera, el caliu del flamenc.

Farruquito i els seus van transmetre el foc guiats per aquesta mirada del bailaor a l'horitzó, les pupil·les d'un possès damunt de les mans i els peus de taloneig vertiginós. Segona apreciació: quan Juan Manuel Fernández Montoya, Farruquito, parlava dels "artistes" transcendia clarament el seu ego i això es va notar en les taules des del primer moment, perquè va cedir part del protagonisme a aquesta gent que manté el foc al seu costat.

Així va ser des del principi. No calia un joc audiovisual ni un al·luvió de llums. N'hi havia prou amb una escena serena i, en obrir-se el teló, amb els dos cantaores aixecant-se de les seves cadires per acostar-se a la vora de l'escenari a renovar la veritat amb veu gemegaire i de pal sobri, i llavors sí, llavors va sortir Farruquito caminant amb elogi de lentitud, entre els dos, i el públic ja estava arravatat amb la posa de redemptor de l'artista. "¡Príncipe!", va cridar algú entre el públic. "¡Hasta caminando tienes arte!, va deixar anar un altre.

Aquests són els noms dels membres del quintet, perquè se sàpiga qui integrava el carro de les essències viatgeres que es va aturar a Terrassa en aquest vespre de tardor amb tangos i seguiriyas i alegrías i un repertori complet de cante seriós: Manuel Valencia a la guitarra; Ismael de la Rosa "Bola", Manuel de la Niña i Mari Vizárraga al cante; i Paco Vega a la percussió. I perquè tothom tingui buit, fins i tot aquells de la feina entre bastidors: Kike Seco com a responsable de so, Antonio Valiente en la il·luminació i la sol·lícita Marta Tenorio en la representació artística i la producció.

"¡Viva lo puro!", cridava un home quan la catarsi es desbordava i, després d'uns segons de foscor, els tècnics col·locaven una cadira i una taula en el centre de l'escenari perquè Farruquito s'assegués, però no a descansar sinó a continuar ballant. Fins i tot caminant té art, fins i tot assegut balla i reinventa el compàs amb els artells en la taula i les sabates en les taules.

Va dir que estimava molt al públic català, que venia per aquí "des dels 15 anys" (en té 44). Va debutar de la mà del seu avi, el llegendari Farruco, quan tenia 5 anys i és hereu d'una llarga saga flamenca, però de l'arrel de la tradició que tant respecta va sorgir el tronc d'una nova manera de transmetre el foc. Fins i tot caminant, fins i tot assegut. Fins i tot a la guitarra, perquè "Farruquito & Quinteto Flamenco" va acomiadar la nit de tardor amb l'auditori en peus, Juan Manuel Fernández Montoya, Farruquito, assegut tocant la guitarra i un grup de persones, compares i parents seus als quals va convidar a pujar a l'escenari, dedicant a la gent una festa per bulerías. Van sortir per un costat, caminant, deixant més d'una llàgrima al pati de butaques, i el caliu d'un foc de segles.