Terrassa serà una de les seus del repòs canalitzat en representacions artístiques. El Festival Panoràmic proposa enguany un descans conceptual i dedicarà la seva novena edició a pensar sobre el flux incessant d'imatges, sobre el vertigen de les transformacions. Terrassa serà la seu, al costat de Granollers i Barcelona, d'un festival que enguany gira al voltant del concepte de "Break. Un nou ordre visual". A la nostra ciutat s'instal·laran tres exposicions en tres espais diferents: la Sala Muncunill, Amics de les Arts i l’Arxiu Tobella, del 6 de novembre del 2025 al 18 de gener del 2026.
"Tant de bo/Ojalá/Inxal·lah" és el títol de la mostra que es podrà visitar a la Sala Muncunill, comissariada per Nadira Aklouche-Laggoune, Mercè Alsina i Ayça Okay. Contindrà obres de Cem A, Andrea Badia, Tewa Barnosa, Ghyzlène Boukaïla, Irem Günaydin, Elia Kalogianni, Douraïd Souissi, Merve Ünsal i Claudio Zulián. La designació ja interpel·la al "pont lingüístic i espiritual entre l'àrab i l'espanyol, que comparteixen les arrels etimològiques de la frase 'si Déu vol'", indica l'organització del festival. Són expressions que porten "tant l'anhel personal com la ressonància col·lectiva, i ofereixen una obertura a les discuciones sobre la identitat, el llenguatge i la pertinença". L'exposició "explora el concepte d’esperança, no com a expectativa passiva, sinó com a força activa i creadora del món. Partint dels marcs filosòfics de Gilles Deleuze, Ernst Bloch i Hartmut Rosa, la mostra connecta la imaginació especulativa amb la memòria cultural, especialment en el context mediterrani".
- Muntatge de la mostra "Ecologies de la pausa"
La Sala Salvador Alavedra d’Amics de les Arts i Joventuts Musicals acollirà la segona mostra, “Ecologies de la pausa”, que s’obrirà el 6 de novembre amb dos apartats: “Off season”m de Nina Medioni, i “Entre islas/Paisajes de explotación”, de Juan A. Zapata. “Ecologies de la pausa” és, segons la direcció del Panoràmic, “un programa col·laboratiu entre centres d’art de la zona eurorregional, que promou residències de recerca i creació artística centrades en la imatge i les seves noves narratives”. “Off season” és una sèrie fotogràfica que fixa l’atenció “en el món aparentment ordinari i buit dels destins vacacionals en temporada baixa. Aquests entorns, que semblen immutables, es mantenen gràcies als gestos quotidians de les persones que van a netejar-los i conservar-los. Les imatges dels treballadors es barregen amb retrats d’alguns turistes, trobats per aquí i per allà abans del començament de l’estiu, que es mouen pels exteriors, encara deserts i estranys”.
La lògica extractivista
“Entre islas/Paisajes de explotación” és una investigació artística que traça connexions entre el Carib i les illes Balears. “La lògica extractivista del turisme va transformar els dos arxipèlags, on l’arquitectura hotelera, la fotografia i milers de postals van fabricar un relat i un paisatge ficticis, escenari per al desig, en què l’habitabilitat cedeix davant de la rendibilitat. L’arxiu, les veus i la repetició revelen com el 'muntatge de la il·lusió' en el turisme no és només una qüestió estètica; és una operació política, econòmica i cultural que encara determina com habitem i representem aquests llocs”, explica la direcció del festival.
El tercer espai del certamen a Terrassa és l’Arxiu Tobella. La sala ubicada a la placeta de Saragossa serà alberg artístic de la mostra “Habitar el co_lapse”, un muntatge que proposa la pausa “com a forma de resistència davant les violències sistèmiques que recauen sobre els cossos malalts crònics”. L’artista Irene Pe crida l’atenció sobre existències “històricament silenciades” a partir d’un conjunt d’obres que entenen la malaltia no pas com a passivitat, “sinó com un estat de lluita persistent i potencialment disruptiva”. L’artista terrassenca combina arxiu documental, imatges pròpies i elements d’imaginació especulativa, per crear “un imaginari de supervivència malalta habitat per cossos desaccelerats que resisteixen al capacitisme i el ritme neoliberal”. El projecte contraposa fotografies de l’Arxiu Tobella —amb escenes de lluita obrera i hospitalització— amb registres íntims dels brots i la crisi del cos de l’artista mateixa. “Així, entre fragilitat i mutació, emergeix la insistència radical de continuar existint fora del marc imposat pel sistema hiperproductivista”, conclou le presentació del festival.
