Els components de Pintada en Blau encara intenten digerir el que va passar aquest dissabte passat, 20 de setembre, a la Nova Jazz Cava de Terrassa. En paraules del seu guitarra, Rubèn Intente, volien clavar-ho, i ho van clavar. Pintada en Blau es retrobava en un escenari tres dècades després per fer un concert únic. La sala estava plena i el públic, entregat. I entregada estava la banda que va encunyar el terme "sifònic" per designar allò que es va posar a fer l'any 1991 i va començar a deixar de fer entre 1995 i 1996.
Com el fet d'estructurar en cançons un concert, o un treball, de rock simfònic ("sifònic" en aquest cas) resulta a vegades tan complex com estèril, cal dir que Pintada en Blau va oferir als seus incondicionals 13 peces que van ser més que 13 cançons. Un exemple: "Ganàbsida" conté cinc parts de desenvolupament consecutiu que podrien esdevenir cinc temes autònoms. I "El camí i "Vagit vaginal" són composicions molt llargues. En fi, parlem de rock progressiu.
- La Nova Jazz Cava es va omplir per a l`actuació de retrobament
- Lluís Clotet
El concert va durar una hora i mitja. Van ser noranta minuts de trànsit psicodèlic i punt d'honor renovat. Noranta minuts de comunió entre el públic i Rubèn Intente, Jordi Fils, Valentí Adell i Salva Puig.
Repetiran experiència? En principi, no, perquè el retrobament era excepcional i ofert per Jordi Fils a la resta de companys fa un any per commemorar de manera diferent els deu anys de Ben Roig, el projecte que Jordi Fils va assumir de les brases de Pintada en Blau. No, però qui sap. Les abraçades amb un vell amor moltes vegades semblen poca cosa.
