Guillem Garcia Brustenga viu a Terrassa des del 2003. Hereu d’una nissaga d’artistes, cultiva el retrat després d’una recerca de models amb IA. Els temps canvien i els procediments de troballa, també. Els seus avantpassats més recents disfressaven les seves famílies i les fotografiaven, per després pintar-les. Garcia exposa a l’Ateneu Terrassenc.
En aquest moment en què el mòbil capta alguna cosa, una mirada ja humanitzada, es produeix l’enlluernament i Guillem Garcia Brustenga troba el fulgor secret de la mirada que ha il·luminat el seu pinzell. Ha creat l’esbós, ha conreat aquest rostre, però el mòbil no reaccionava fins que brolla aquest misteri. Garcia Brustenga configura els seus models manipulant fotos amb Intel·ligència Artificial (IA), però, lluny d’arrugar-se en disculpes per això, subratlla que els seus avantpassats, i els avantpassats d’uns altres, també pintaven sobre models que eren fruit de fotografies. “Cada generació té les seves maneres d’actuar i s’aprofita del seu context tecnològic”, diu l’artista. Les apel·lacions al passat tenen la seva raó de ser en aquest cas: Guillem Garcia Brustenga constitueix la setena generació d’una estirp de pintors que es remunta a un alumne de Francisco de Goya.
Mirades que cremen
Garcia exposa des d'aquest dilluns passat, i fins al 27 de febrer, a l'Ateneu Terrassenc, on ha instal·lat onze obres que són onze retrats, la seva especialitat. “Mirades que cremen”, es titula la mostra d’aquest pintor que al novembre passat va guanyar el Concurs de Pintura de la Societat Coral Joventut Terrassenca amb la Fundació Sant Galderic com a principal patrocinador.
“Cada generació té les seves maneres d’actuar i s’aprofita del seu context tecnològic”, diu l’artista
“El títol podria haver estat ‘Mirades que expliquen’, però ‘mirades que cremen’ em semblava més poètic”, apunta l’artista, que va créixer envoltat de quadres elaborats per membres de la seva família, desenes d’olis, marines, també retrats. Amb el seu pare i el seu avi, enginyer un, advocat l’altre, s’havia truncat aquesta línia descendent que, no obstant això, sí que van mantenir el seu rebesavi, el seu besavi i el seu besoncle. “No els vaig conèixer, però han estat uns referents per a mi. M’agradaven especialment els retrats. Em miraven, eren com de la família. No vaig pensar a dir-me pintor, ni molt menys considerar-me la setena generació, però potser m’ho estic guanyant”, assenyala Garcia.
- Dos dels quadres instal·lats a l`Ateneu Terrassenc
- Alberto Tallón
Ell no es guanya la vida amb la pintura, faltaria més, sinó a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) com a expert en l’aplicació de la IA a l’educació. No obstant això, la creació artística forma part ja indissoluble de la seva vida: “M’obligo a pintar i dibuixar en un taller, com a mínim una vegada a la setmana, i faig gargots a Amics de les Arts, i sketches. Quan viatjo, sempre porto una llibreta a sobre”.
Admira i conrea el retrat per la mirada del protagonista, perquè la mirada “ho és tot”. Crema perquè interpel·la, “té una història al darrere”
El besavi i el besoncle disfressaven a les seves famílies “i els feien disposar-se en poses rares per fer de models i fotografiar-les”. Ell mateix conserva fotos de l’època, “negatius de vidre amb la família disfressada, i alguns quadres coincideixen amb aquestes imatges”. Els temps han mudat i ell instaura fons, allarga cabells, gira rostres, amb l’auxili de la IA, fins que troba el model buscat. Diferents generacions, diferents procediments de troballa.
Una història
Admira i conrea el retrat per la mirada del protagonista, perquè la mirada “ho és tot”. Crema perquè interpel·la, “té una història al darrere”, com aquest Joan Valdés pintat per Garcia i sustentat en aquell personatge publicitari d’una marca de cafè, o com el rostre d’aquest home fumador i atrotinat que podria ser tant Joe Cocker com House “o fins i tot Arguiñano” i que al cap esdevé “un arquetip”; o com aquesta dona amb origen en un quadre del seu besoncle, Antonio García Sanz, que Garcia Brustenga va remoure amb la IA fins aconseguir el seu model propi.
- Inauguració de l`exposició, aquest dilluns passat
- Alberto Tallón
“La intensitat de la mirada està magistralment reflectida en la seva obra. Interpel·la, revela, i a vegades incomoda. La mirada és un llenguatge particular que pot transmetre desig, orgull, resistència. Abans de parlar, mirem. Cada mirada obre preguntes: què calla? Què diu?”, reflexiona Fran Hernández, coordinador d’exposicions de l’Ateneu.
Hi haurà vuitena generació? “Una de les meves filles estudia disseny i dibuixa bastant”, diu Guillem Garcia Brustenga.
