Publicitat
Cultura i Espectacles

Una sàtira sobre l’emergència climàtica

La companyia La Calórica representa l’obra al Teatre Principal

Una escena de l'obra.
Publicitat

Terrassa tanca aquest dissabte la seva temporada municipal de teatre amb l’últim èxit de la companyia La Calórica. L’obra porta per títol “De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda”, que es va estrenar al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i aquest estiu farà temporada al Teatre Poliorama.

L’ obra és una sàtira brillant sobre l’emergència climàtica i un dels grans èxits de la cartellera. El text és de Joan Yago i la direcció d’Israel Solà. Està interpretada per Xavi Francès, Aitor Galiesteo-Rocher, Esther López, Mònica López, Marc Rius, Júlia Truyol. La funció tindrà lloc avui, a les 21 hores, al Teatre Principal i comptarà amb servei d’audiodescripció. “De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda” és una auca ecologista, una cursa desesperada entre escales i replans, una comunitat enfrontada al terrible repte d’organitzar-se abans que l’aigua els arribi al coll. L’obra es representarà al Teatre Principal, avui, a les 21 hores.

Dubtes
En la presentació, la reflexió comença així: “Alguna cosa fa pudor de podrit. No podem seguir negant l’evidència. Mentre nosaltres continuem aquí parlant de les nostres cabòries, la taca d’humitat s’estén, les canonades s’embossen, les parets s’esquerden… Reconèixer el problema és -ja o diuen- el primer pas per solucionar-ho. Per estem realment disposats a fer el segons pas”.
La Calòrica és una de les companyies més agosarades i amb més projecció del panorama català. Ha rebut una allau de premis i reconeixements amb els muntatges anteriors.
La companyia destaca que “De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda” és una de les funcions més ambicioses que hem creat fins ara, tan temàticament parlant i en estil.
Expliquen que La Calòrica ha treballat moltes vegades desdoblant personatges, però mai no havia portat això a l’extrem de les conseqüències. Diuen que “mai no havia difuminat la convenció interpretativa al límit de convertir l’escena en una transcripció oral, fent que l’actor creï una partitura que poc té a veure amb l’encarnació del personatge i molt amb la seva representació”.

Publicitat
Una sàtira sobre l’emergència climàtica
To Top