Publicitat
Cultura i Espectacles

Homenatge a la bata

La mostra es presenta al Museu Tèxtil

Una imatge de l'exposició al Museu Tèxtil de Lucía Herrero
Publicitat

Aquesta vegada podríem dir que el tema expositiu és innovador o si més no, ben singular i curiós. És la bata, aquest vestit de roba femení que les dones s’han posat per estar per casa i també per treballar a dins i a fora de les quatre parets. A partir d’aquest diumenge, el Centre de Documentació i Museu Tèxtil (CDMT) obre una finestra per ensenyar aquesta peça de vestir a través de la mirada de la fotògrafa Lucía Herrero, també arquitecta i artista escènica. L’exposició és de rigorosa estrena a Catalunya i s’emmarca en el Festival Emotiva 2021 de la Xarxa de Fotografia de Terrassa (Xafa’t).

La mostra reuneix un conjunt de 16 imatges que l’autora ha seleccionat de la sessió que va fer a Villarmiezo, un poble molt petit de la província de Palència, com a fruit d’un treball del seu postgrau en moda. L’autora dóna alguns detalls d’aquella aventura. “Vaig anar a aquest petit lloc (deu tenir uns 20 habitants) de Castella a través d’una feina d’encàrrec familiar, un casament. El cas és que vaig conèixer a la majoria dels seus habitants i vaig fer amistat amb una senyora, Constanza, de 80 anys. Vàrem conversar bastant perquè era molt sensible; escrivia poesia però en secret… I, en un moment donat, en va dir que poder no ens veuríem més… “.

Document històric
El fet va commoure a la fotògrafa i alguna cosa li deia que havia de tornar. Ho va fer un any després, el 2015, en un mes de juliol que feia una calor d’espant. “ Vaig mobilitzar a la meva tieta, que és d’allà, a la Constanza i a les seves veïnes i amigues. I durant dos dies van fer una sessió de fotos tant natural com irreal, divertides, emotives a dins a casa i als llocs de treball… En fi, vàrem gaudir perquè van tenir molta disposició”. Per aquesta sessió, la Lucía va portar un munt de bates comprades en un mercadal i va comptar amb l’ajuda del dissenyador basc Julen Aristegui.

Les imatges captades van quedar a l’estudi fins que un dia em va fer una revisió i es va proposar fer-les visibles. L’autora argumenta que davant i darrere de la bata hi ha tot un document històric. “És una peça gairebé imprescindible de la vida quotidiana, un testimoni de les nostres mares, àvies i besàvies, que a més no ha estat condicionat pels canvis de la moda del carrer. És un homenatge a la bata i sobretot a un tipus de dona que era la matriarca d’una societat fortament patriarcal. I aquesta dona està en perill d’extinció, igual que la bata. A l’Estat són la darrera generació”.

Elevar la quotidianitat
L’autora destaca que aquest projecte forma part de la seva línia de treball dedicada a l’antropologia fantàstica… En aquest sentit cita, per exemple, que cerca persones i habitats en llocs i activitats concretes per dona fe d’usos i costums. “He fet treballs, per exemple, de grups familiars i amics a les platges i de les figures humanes de l’Albufera de València; des dels treballadors de l’arròs fins a la fallera major”. Tot això perquè li interessa estudiar l’ésser humà en un context diferent, més íntim, fins al punt que les seves imatges eleven la quotidianitat en el seu estat màxim de l’expressió, però hi poso molt humor”.
L’exposició estarà al CDMT fins al 14 de novembre. La directora del museu, Sílvia Carbonell, està satisfeta d’acollir aquesta iniciativa per primera vegada. “El museu té vestits i la gran majoria són de vestir. Així que és una oportunitat per evocar la bata femenina i la dona”.

Publicitat
Homenatge a la bata
To Top