Publicitat
Cultura i Espectacles

La mirada artística sobre la vinya

Grecs i romans consideraven que la vinya era símbol de vida i fertilitat i, per tant, des del classicisme fins a l’actualitat, molts artistes han pres com a referència icones de la mitologia (Bacus, el déu del vi i les bacants), la verema, el raïm i el vi, per crear les seves obres.

El Museu de Terrassa atresora peces relatives a tot aquest àmbit. Per antiguitat i per simbolisme és un bust del Déu Bacus trobat a les excavacions arqueològiques de Can Fatjó, un gravat inspirat en les Bacants de l’artista egarenc Francesc Torras Armengol, un fragment al·legòric a la verema d’Alexandre de Riquer i un dibuix de costumari popular del pagès de l’artista d’Artés Ramon Datzira Mas. En donem més detalls amb la composició feta:


1. Verema. La representació viticultora forma part del mural sobre tela al·legòric a l’agricultura i el comerç d’Alexandre de Riquer. Procedeix de la sala d’actes de l’antic Institut Industrial i, actualment, decora el menjador de la Casa Alegre. El fragment reprodueix la figura de dues noies, gairebé com a deesses, celebrant la verema. Riquer hi dóna a una d’elles més presència i l’asseu abraçant el cel sobre les portadores del raïm en un gest agraït per la collita. El paisatge reprodueix el camp i, al fons, hi ha la ciutat de Terrassa i la muntanya de Sant Llorenç del Munt. La imatge va ser cartell de la Fira Modernista de 2005.

2. Déu Bacus (Hermes Bàquic). És una peça de marbre de Tunísia de la segona meitat del segle I aC, que va aparèixer en el jaciment arqueològic de la finca de Can Fatjó, prop de la carretera de Matadepera. Va ingressar al Museu de Terrassa i s’exposa al Castell Cartoixa de Vallparadís des de novembre de 1995. És una donació de la família Maurí. Mesura 11,5 cm. D’alçada i representa la figura del Déu Bacus a la manera arcaica; és a dir madur, amb barba i bigoti i cabells llargs, amb clenxa al mig que li cauen sobre les espatlles. El museu subratlla que és una peça singular i només hi ha altres tres a Catalunya (Rubí, Lleida i La Garriga) de les mateixes característiques.

3. Dibuix. Aquest dibuix sobre cartolina del pagès bevent del porró del vi, amb la presència imponent de la muntanya de Montserrat al fons, és la més actual i popular de totes les escollides. Pertany a Ramon Datzira Mas, un artista nascut a principis del segle XX a Artés que va conrear el dibuix, la pintura i l’humor i on va fundar una acadèmia de dibuix. El pintor,conegut amb el sobrenom de “Non”, va establir residència a Terrassa els anys 70-80. La seva localitat natal li va fer una exposició homenatge el novembre de 1994 amb motiu de l’aniversari de la festa “Raïm de poesia”, fet que fa pensar que Datzira tenia obra referent a la vinya i al producte del vi.

4. Bacant. L’obra és un gravat que data del segle XIX i que fou realitzat per Francesc Torres Armengol (Terrassa, 1832-Madrid 1878). L’artista s’inspira en el mite de la Bacant, nom que prenien les seguidores que rendien culte al Déu Bacus. Les bacants anaven en processó a la muntanya, ballaven, caçaven animals i se’ls menjaven crus. Els seus rituals, que van durar fins a l’edat mitjana, s’associaven a la festa i a la rauxa i fins i tot a l’èxtasi D’aquí que, amb el temps, quedes popularitzat el nom de bacanal per definir una festa desmesurada. L’autor del gravat tractar el gènere de la pintura mitològica, a més de la històrica i del retrat. D’ell es va fer una retrospectiva a La Factoria Cultural el 2005. El Museu de Terrassa té 26 obres d’aquest artista i el gravat de la Bacant es pot veure exposat a la Casa Alegre.

L’art del vi per Domènec Ferran, historiador de l’art

El vi i la vinya han estat presents en la iconografia de l’art des de la prehistòria en les cultures orientals, assiris, sumeris i egipcis, on el vi era la beguda de les celebracions per els mandataris, reis i faraons. En la nostra cultura greco-romana les representacions de divinitats Dionisíaques i Bàquiques apareixen en escultura i decoració ceràmica fonamentalment. Deus del vi i la vinya, però també de les festes, els banquets i les orgies. La tragèdia grega d´Eurípides, “Les Bacants” , seguidores del deu Dionís, ha estat motiu d’inspiració per a molts artistes antics i contemporanis.

El mite de Dionís apareix des del Renaixement en artistes tant reconeguts com Caravaggio, Ticià, Rembrant o Rubens. I qui no coneix la pintura de Diego de Velázquez “Los Borrachos”?.
El cristianisme utilitza la representació del vi dins d’un calze com a símbol de la sang de Crist , on el Sant Sopar n’és un dels temes més representats en la història de l’art.

El raïm i la vinya també han format part de les natures mortes des del segle XVI.Destacaríem també a Catalunya les representacions de l’omnipresent i popular porró en festes i àpats familiars.A més de les que presentem en aquest article, les representacions artístiques relacionades amb la vinya i el vi a Terrassa no son massa abundants, però en coneixem algunes de prou representatives. La primera seria la desapareguda pintura mural de la botiga de la Cooperativa Agrícola de Terrassa al carrer Colom 99-97, inaugurada l’any 1949. Obra de Ferdinandus Serra , artista que assíduament treballava amb l’arquitecte Joan Baca i Reixach. Era de forma semicircular i s’hi representaven les feines de la verema i la recol·lecció, amb un porró de vi i l’escut de la ciutat.

El raïm i els pàmpols son presents al capitell de pedra de la porta d’entrada al Palau d’ Indústries del 1902 al carrer Colom número 1.El mateix tema i també sobre un capitell de pedra es representa al Saló principal de la Casa Alegre de Sagrera de l´any 1911, en aquest cas formant part d’una al·legoria a l’agricultura. Coneixem també les pintures murals modernistes atribuïdes a l’artista Pere Viver del menjador de la Casa Pasqual Sala del carrer Sant Quirze 43 ,en una al·legoria a l’estiu amb dues

Publicitat
La mirada artística sobre la vinya
To Top