Publicitat
Cultura i Espectacles

Elogi musical de Jordi Humet al poeta Miquel Martí i Pol

El pianista de clàssica s’estrena com cantautor amb el seu primer disc

El pianista Agustí Humet /Nebridi Aróztegui

Crear una banda sonora per a obra poètica ja és un repte i més ho és si tries autors de versos que ja estan musicalitzats com ara Miquel Martí i Pol. I en aquest cas encara hi podríem sumar un tercer repte que és el fet que la música que s’ha posat als poemes de l’autor de Roda de Ter és del mític Lluís Llach.

De tot això n’era plenament conscient el reconegut pianista Jordi Humet (Terrassa, 1982) quan va començar a imaginar l’univers sonor de la poesia del poeta d’Osona. “Aquest és un projecte que s’ha anat cuinant a poc a poc al llarg de 4 anys i que va fer el salt definitiu amb la pandèmia. El què diu Martí i Pol i sobretot com ho diu m’atrapa. Vaig començar a posar música a un poema, “Cançó”, que parla de com a la vida hi caben moltes vides, i ja no ho vaig poder deixar”.

Humet ha embolcallat de música fins a més de 15 poemes dels quals 11 conformen l’àlbum “Elogi a la senzillesa”, que presentarà en rigorosa estrena a Terrassa a la Festa Major. Serà el divendres, 1 de juliol, a la nit, a la plaça del Rector Homs, un espai que considera del tot apropiat per ser un concert molt intimista.

El disc s’obre amb “Cançó” i es tanca amb “Serem allò que vulguem ser”. Els dos temes enllaçant d’altres versos com “Tot el que visc”, “Mare, si fos mariner”, “La gran remor del mar” i “Temps perdut”. Aquest darrer l’escollit pel llançament del disc a la plataforma YouTube. “La poesia de Martí i Pol parla de temes universals, de la mort, de l’amor, del sexe, de política… El que m’agrada és que ho fa amb una claredat i una senzillesa absoluta; no té res de críptic. I és per això que ha arribat a tants lectors”.

El pianista ha creat músiques que s’alimenten d’estils diferents: jazz, so mediterrani, clàssica, contemporània. Recorda que són llenguatges que l’han acompanyat des de sempre (el seu pare és el músic Agustí Humet) encara que el clàssic és el que ha tingut més presència. “Des de l’inici tenia molt clar que volia fer un treball propi i, per tant, no vaig escoltar els poemes musicalitzats per LLuís Llach o algun altre compositor. He fet el que sentia i crec que cada artista davant unes lletres escrites hi posa el seu segell personal”.

Com un joc

I afegeix que per a ell ha estat un joc. “Jo vinc del clàssic i formo part del Trio Pedrell, però aquest gènere musical es viu amb molta pressió. Aquell treball sobre Miquel Martí i Pol m’ha permès despreocupar-me, relaxar-me i estrenar-me com a cantautor i en música moderna”. De les cançons del seu disc tria d’una manera particular “Temps perdut”, en la que Martí i Pol expressa la idea que el temps no es perd ni es guanya, sinó que transcórrer. Humet està content d’haver dedicat temps al “poeta del poble” com és considerat i n’està segur que ha valgut la pena. “Vull presentar i compartir aquest disc amb els espectadors fins allà on pugui, sense deixar és clar els concerts del Trio Pedrell de clàssica

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top