Què passa quan
un terrassenc comparteix sobretaula amb
un gironí? Qui traurà pit de la seva comarca? Sabem la resposta. I no és pas perquè Girona estigui de moda, fins i tot amb el seu equip de futbol liderant unes setmanes la Primera Divisió de la lliga. La pregunta és: existeix l’orgull vallesà?
“És menys que a altres comarques, potser perquè aquí tot està més massificat, et sents menys protagonista, més com un número”, llença la hipòtesi Vicenç Relats, director de la revista “Vallesos”. “Potser també es deu al
fenomen ‘
metropolinitzador’, que ens fa ser
de Barcelona i que ens aigualeix per força”, afegeix.
Tanmateix, és una comarca “amb una memòria popular molt rica i un patrimoni –material i immaterial– en sentit amplíssim”, explica Relats. I documenta la seva existència –abans que el temps ho esborri– és la tasca de la revista que dirigeix des que va néixer l’any 2011. “Intentem contribuir que quedin explicats els trets d’identitat d’aquest territori”, diu.
Per cert, conjuguen en plural. Vallesos.
Occidental i Oriental. “La nostra hipòtesi és que cal trencar la frontera de les dues comarques. O només hi ha un gran Vallès, en el sentit de tot l’àmbit de la plana; o n’hi ha molt més que dues i n’hem de parlar en plural”, sosté Relats.
[caption id="attachment_521795" align="aligncenter" width="700"]
L'exemplar d'estiu de la revista / ALBERTO TALLÓN[/caption]
I és que un rubinenc o un cerdanyolenc probablement se sent més a casa a Granollers o Mollet (tot el sud industrial proper a
l’autopista AP-7) que no a Matadepera o Castellar del Vallès. Tampoc és el mateix el
Baix Montseny (amb capital a Sant Celoni i amb partidaris de segregar-se) que els pobles de la Vall de Tenes.
Una gran plana, però, delimitada per la serralada muntanyenca i la marina.
Els cingles del Bertí, Sant Llorenç, Gallifa, el Montseny...
Totes tenen més trets en comú dels que ens pensem. “Per començar, hi ha vint pobles tant de l’Oriental com de l’Occidental que tenen de cognom la referència ‘del Vallès’”, explica Relats (qui és natural de
Lliçà d'Amunt).
També hi ha trets comuns com el català (pel que fa a fonètica, però també amb el lèxic, per influència de la industrialització). “I els centres excursionistes, com el mateix de Terrassa i la UES de Sabadell, estan en la mateixa vegueria vallesana amb l’Oriental”.
Tastets gastronòmics
El número d’hivern i primavera (que justament arribarà aquesta setmana a quioscos i llibreries) està dedicat a la gastronomia local. I més concretament, a productes de forns i pastisseries com els
carquinyolis de Caldes de Montbui, les belgues de Sabadell, els cardinals de Terrassa... Així com productes de xarcuteries i carnisseries.
Tanmateix, arriba precisament en un moment en què les pastisseries emblemàtiques estan tancant, per manca de relleu generacional. “I són substituïdes per franquícies i grans cadenes, amb una pèrdua dels comerços emblemàtics i –consegüentment– de la idiosincràsia local”, exposa Relats.
Premien el dossier “Ànima tèxtil”
El dossier “Ànima tèxtil” publicada a la revista “
Vallesos 22" (de desembre del 2021) ha estat guardonada amb el
Premi Bonaplata de Patrimoni, en la categoria de Difusió, de l’edició d’enguany. El premi va ser atorgat a l’auditori del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (a Barcelona). Podeu consultar els articles inclosos
aquí.
Va ser recollit per
Ramon Vilageliu i Vicenç Relats, editor i director respectivament de la publicació. El treball publicat per “Vallesos” destaca el fort lligam que la indústria tèxtil ha tingut al conjunt del Vallès, des d’antic i fins a l’actualitat.
