Salvador Illa enceta, el pròxim dilluns 1 de setembre, el seu segon curs polític al capdavant de la Generalitat. Fa un any, l’arribada del socialista al Palau va obrir un nou escenari per a Terrassa, que havia de reprendre el diàleg amb els seus excompanys de partit després d’una etapa de distància. Sobre la taula hi havia projectes clau: la construcció de l’Institut Escola Sala i Badrinas, els nous CAP i CUAP, el parc de Bombers o la connexió de la B-40 amb Sabadell. Alguns han avançat, d’altres segueixen encallats.
Terrassa exigeix reconeixement
Des de l’Ajuntament, el balanç és prudent. Xavi Cardona, alcalde accidental, remarca que hi ha “una relació cordial” entre la tercera ciutat del país i el Govern. Però alhora lamenta que Terrassa encara no hagi pogut celebrar la seva comissió bilateral amb la Generalitat: “Crec que ja toca que el president Illa visiti la ciutat o que nosaltres puguem anar al Palau”.
Segons Cardona, aquesta trobada permetria concretar els compromisos pendents i “posar negre sobre blanc” per fer-ne el seguiment. Tot i les mancances, reconeix que les visites de consellers com Albert Dalmau o Alícia Romero han estat positives: “Coneixien el terreny i treballaven amb idees per Terrassa, no venien per venir”. El repte, afegeix, és que el Govern entengui el pes de Terrassa “en el conjunt del país” i respongui amb compromís i reconeixement.
L’estabilitat per bandera
La portaveu del PSC a Terrassa, Eva Candela, ofereix una visió més optimista. Valora que Illa ha aportat “estabilitat institucional” i recorda que les enquestes consoliden el seu lideratge. “Si a Catalunya li va bé, a Terrassa també li ha d’anar bé”, afirma, subratllant el bon moment econòmic i la reducció de l’atur.
Candela insisteix que el Govern “està molt en contacte amb el territori”: “A Terrassa ja han vingut diversos consellers, almenys cinc o sis. Tot i que nosaltres —des de l’oposició— no hi érem, percebem que s’escolta el municipi i es prenen notes dels compromisos”.
Entén que el govern local reclami més, però també critica que sovint informi tard dels projectes estratègics: “Rebem poca informació i gairebé quan ja s’han de portar a ple”. Malgrat aquestes tensions, defensa que la relació és fluida i que hi ha una voluntat clara de donar resposta a les necessitats de la ciutat.
Oportunitats i reptes compartits
Més enllà de la proximitat del Govern amb Terrassa, la ciutat afronta reptes que requereixen una gestió conjunta clara entre Generalitat i Ajuntament. Xavi Cardona recorda experiències passades com el Camp de les Fonts, on una instal·lació que havia de ser cofinançada va acabar sent assumida només per l’Ajuntament. “Ara cal que la Generalitat assumeixi la part dels vestuaris que encara manca”, assenyala, destacant també oportunitats com Can Jofresa, on un espai degradat podria convertir-se en recurs esportiu per al barri i les entitats.
Cardona subratlla que la col·laboració ha de basar-se en enteses concretes i recursos compartits: “Quan es reverteixen infraestructures, cal fer-ho amb garanties. L’administració local no pot assumir sola, equipaments obsolets sense inversió de la Generalitat. Estem disposats a fer-nos càrrec de la gestió, però amb un mínim de garanties”.
En matèria de seguretat, l’alcalde insisteix en la necessitat de més Mossos i recursos humans: “La ràtio actual és insuficient i cal reforçar la comissaria de l’Àrea Bàsica Policial de Terrassa”. Afegeix que la cobertura del territori depèn de la descentralització de serveis i del desplegament d’efectius. Candela coincideix, recordant que l’augment de 25.000 agents fins al 2030 beneficiarà Terrassa i que, tot i la baixada de delinqüència, la percepció d’inseguretat continua sent un repte.
La salut és un altre àmbit prioritàriament pendent, especialment pel que fa a l’Hospital de Terrassa. “Actualment, tenim un hospital de nivell 4, però voldríem que fos de nivell 5, amb un finançament més adequat. Donem cobertura a una gran part del territori, però el que més necessitem són més metges, més infermeres i instal·lacions dignes”, explica Cardona. Afegeix que permetria millorar l’atenció a la ciutadania i completar la xarxa de serveis sanitaris, inclòs el CAP Sud amb CUAP, que ajudaria a descongestionar urgències. Segons el regidor, cal que la Generalitat concreti calendaris i accions pressupostàries per poder fer realitat aquestes millores.
L’Institut-Escola Sala i Badrinas, pendent
El centre educatiu, segons el primer calendari -marcat per governs anteriors- hauria d’operar des del 2024, i encara no està construït. Segons Cardona, l’Ajuntament volia que fos la llavor que desenvolupés el sector de Sala i Badrinas i “malauradament serà l’últim que arribarà”. Fa més de 10 anys que alumnes, situats de forma provisional en barracons al Vallparadís, esperen que aquest nou centre els doni cobertura. Cardona demana a Illa que el calendari, que marca el 2029 com a data, no s’eternitzi. Per la seva banda, Eva Candela considera, que en un inici, “es va donar un calendari poc realista”, i assegura que per part del Govern, el compromís és ferma i s’està treballant per avançar. Des de l’Ajuntament traslladen, però, que entenen la dificultat d’un projecte que, per la zona en què es dona, té una agilitat burocràtica complexa.
El pavelló de l’INS Mont Perdut, sobre la taula
Des del 2008 que la Generalitat va acordar amb Terrassa construir diversos pavellons annexos a instituts, amb una funció educativa i esportiva, el districte II espera el seu. Tant l’Ajuntament com el Govern asseguren que les converses al respecte han iniciat. Cardona confessa que estan a l’espera que la Secretaria d’Esports i el Departament d’Educació de la Generalitat convergeixin en una proposta: “quan la tinguem, li donarem suport”. Segons comenta Candela, els anteriors governs no van complir aquests acords, i el d’Illa ho farà. L’Ajuntament espera que la situació no acabi com el Camp de les Fonts, que va acabar gestionant en solitari.
Oficina conjunta de Mossos d'Esquadra i Policia Municipal
Les converses amb la Conselleria d’Interior avancen, i que els antics jutjats de Terrassa, a la rambla d’Ègara, acabaran convertint-se en una comissaria conjunta que pretén ser “un pol de vida i seguretat al centre de la ciutat”. Cardona valora molt positivament l’entesa amb la consellera Núria Parlon, però l’Ajuntament no es conforma amb la infraestructura i demana a la Generalitat i a Mossos d’Esquadra un major compromís pel que fa al nombre d’agents. Per la seva banda, Candela assegura que Terrassa, per la seva dimensió, serà una de les ciutats més beneficiades pel compromís de la Generalitat de sumar 25.000 nous Mossos abans de 2030.
A l’espera de dos CAP i el necessari CUAP
“La salut no pot esperar”, diu Cardona. El 2010 es va signar el Pacte de Salut que acordava la construcció d’un nou CAP, a l’avinguda Barcelona, que serà també un Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP). L’Ajuntament trasllada que de forma periòdica s’estan produint contactes per avançar en aquest aspecte. De fet, Candela assegura que és prioritari pel Govern la construcció del CUAP, ja que Terrassa és l’única ciutat gran de Catalunya que compta amb un. El nou CAP Nord, l’ampliació del Sud i el necessari desdoblament del CAP Rambla estan sobre la taula, però des de l’Ajuntament exigeixen “fermesa per tirar-les endavant”.
La primera pedra d’una nova residència
El juliol es va posar la primera pedra de la nova residència a Sant Pere Nord i abans de finalitzar el 2026 hauria d’estar acabada. L’Ajuntament no es conforma, però, i vol garantir que el model de gestió sigui públic: “Terrassa està envellint i la manera de fer-ho dignament és amb una gestió pública que situï a les persones en el centre”, diu Cardona. El tinent d’alcalde celebra l’impuls dels fons europeus i espera que la Generalitat enfoqui ara els esforços en la construcció d’una tercera residència pública a la ciutat i a l’ampliació i la millora de la de Mossèn Homs. Aquest procés de renovació, apunten, ja s’ha anat donant en els darrers mesos.
La ronda Nord, a finals d’any
“Mobilitat apunta que a finals d’any es començaria a treballar”, confessa Cardona, que afegeix que estan pendents els convenis entre el Ministeri i la Generalitat. La diputada Candela reafirma aquest compromís i afirma que “Illa considera la connexió entre Terrassa i Sabadell per la B-40 com a estratègica”. Cardona creu que s’hauria de treballar ja en un calendari i un pressupost. Pel que fa a la voluntat d’illa de fer arribar la via fins a Granollers, des de l’Ajuntament el conviden a “treballar per fases i consolidar el que ja està pactat”.
