No és només dels erudits
La revista “Vallesos” publica una radiografia sobre els centres d’estudis de la comarca, que han evolucionat de societats acadèmiques a entitats d’una extracció més popular. En parlem amb el seu director, Vicenç Relats

- No és només dels erudits
Ara a portada
-
Terrassa El ple ajornat es farà dimecres i inclourà una proposta d'expedient sancionador a Vox Pilar Màrquez
-
-
Terrassa Tot per Terrassa anuncia accions legals per la samarreta de la portaveu de Vox Pilar Màrquez
-
-
Terrassa La històrica Llibreria Boada Riera torna a obrir en forma d'hamburgueseria el dilluns Redacció
Publicat el 10 de gener de 2025 a les 19:31
Cada poble té qui el documenti, si bé el seu perfil ha anat evolucionant. Al llarg del segle XX eren els erudits. “Podríem dir que eren més aviat els intel·lectuals, que s’emmirallaven en les grans acadèmies, societats científiques i la vella tradició ateneística”, descriu Vicenç Relats, director de la revista “Vallesos”.
Com ara el cas dels prohoms que van iniciar la pionera Fundació Bosch i Cardellach, creada l’any 1942 a Sabadell. “D’alguna manera, l’alcalde Marcet donava sortida a les persones erudites de la ciutat per fer els seus treballs, mantenint-los sota control”, explica l’actual directora de la fundació, Glòria Dalmau, a preguntes del mateix Relats. Entre els quals Miquel Crusafont, pioner de la paleontologia catalana.
I si Sabadell té el títol de pioner, li segueix a una dècada de distància el Centre d’Estudis de Granollers (1952). El seu actual president, Jaume Dantí, sosté: “Si la memòria popular no es recull, es perd tot un patrimoni”.
El cas de Jaume Dantí és paradigmàtic, ja que té “doble barret”, en paraules de Vicenç Relats: “És catedràtic d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona, per tant, ve del vessant acadèmic; però també ha fet tota la vida el seu voluntariat al Centre d’Estudis de Granollers”.
I és aquí on ve el segon vessant, més popular. Ja que la Transició també va portar la democratització de les possibilitats de dedicar-se a l’estudi (reservat fins a cert moment a les classes benestants, en tant que s’ho podien permetre econòmicament). I van esclatar els centres d’estudis arreu del Vallès.
Precisament acaben de dedicar el llibre-revista d’hivern a radiografiar els centres d’estudis al Vallès Occidental i Oriental, dels quals han constatat l’existència d’uns 35. “Ho són tots els que hi són, però hi són tots els que ho són”, diu Relats, davant la possible existència de més entitats o comissions de patrimoni no detectades a priori.