Publicitat
Esports

Xavi Arnau assumeix el seu repte japonès

Als seus 47 anys, un dels jugadors més icònics i talentosos del hockey terrassenc, Xavi Arnau, viurà aquest estiu els seus quarts Jocs Olímpics, els primers com a seleccionador. Tot i haver estat vinculat en el passat amb la Federació Espanyola, Arnau acudirà a la cita olímpica com a tècnic de la selecció amfitriona femenina, el Japó. Es tracta d’un equip que ocupa actualment la tretzena posició del rànquing internacional femení, tot i haver mostrat una enorme progressió en els darrers anys.

A mitjans del passat mes de desembre, el terrassenc es va desplaçar a Tòquio per a signar el seu contracte com a seleccionador femení del Japó fins a finals d’agost. Els Jocs es desenvoluparan entre el 25 de juliol i el 7 d’agost. Arnau ha signat un contracte de vuit mesos, que es podria allargar si les dues parts acaben satisfetes després dels Jocs de Tòquio. "Quan s’acaben uns Jocs, sempre hi ha moviment de banquetes. Veurem què passa. Jo portava ja set anys treballant a Bèlgica i em va sorgir aquesta oportunitat. Vaig superar un procés de selecció i em van acabar escollint. És un repte que em fa moltíssima il·lusió", assenyala Arnau, que ja va ser olímpic com a jugador a Barcelona 1992 (cinquè), Atlanta 1996 (on es va penjar la medalla de plata) i a Sydney 2000 (novè). Al Mundial d’Utrecht 1998 va repetir la medalla de plata amb la selecció espanyola.

El pitjor rànquing
Casualitats de la història, la selecció femenina del Japó està enquadrada al grup "B" juntament amb la selecció espanyola, amb qui es trobarà en el darrer partit de la fase de grups, Austràlia, Argentina, Nova Zelanda i la Xina. "El nostre objectiu és arribar fins a les semifinals dels Jocs Olímpics. Objectivament, tots els equips estan per damunt nostre en el rànquing. Sabem que no és un objectiu gens senzill, però penso que hi ha marge per a treballar i aconseguir bons resultats".

L’egarenc va deixar de jugar l’any 2004 i porta ja més de 15 anys com a entrenador. El seu passi de l’Atlètic al Polo va marcar un abans i un després a Espanya en un esport on fins llavors aquesta mena de fitxatges era quelcom impensable. Com a jugador va desenvolupar tota la seva carrera al club de Can Salas fins que l’any 2000 va fitxar pel Polo, on s’hi va estar fins al 2004. Després de penjar l’stick es va centrar a fer d’entrenador. El seu primer equip va ser el conjunt femení del Polo (2004-2006). L’any 2007 se’n va anar a Madrid, a un Club de Campo del que segueix sent el director de l’escola de hockey. Va entrenar l’equip femení del Club de Campo una temporada i l’equip masculí sis. I el 2014 va posar rumb a Bèlgica. Viu a Nivelle, a 25 quilòmetres de Brussel·les i entrenava el conjunt femení del Royal Evere White Star HC i des d’aquesta temporada el Lara Hockey Club de Wavre, una ciutat situada a 15 quilòmetres de la capital belga. Fa un mes ha estat pare per tercera vegada. Els seus dos fills grans, el Bosco (12 anys) i la Inés (4 anys) juguen actualment al Júnior de Sant Cugat. "No ho fan malament", comenta Arnau.

Fase de selecció
A finals d’octubre, el tècnic australià Anthony Farley va deixar la banqueta del combinat femení japonès. El terrassenc Xavi Arnau va entrar llavors a formar part d’una llista de possibles substituts i va realitzar diferents entrevistes. I el 30 de novembre va rebre la carta oficial en què la Federació Japonesa de Hockey li comunicava que havia estat l’escollit. El 14 de desembre va passar uns dies a Tòquio per a signar el seu contracte i conèixer una mica l’staff i les jugadores. Va tornar el 18.

Al Japó, el hockey femení té molta tirada. La lliga professional la componen sis equips, representants de sis empreses multinacionals. La final de la passada lliga va enfrontar Coca-Cola amb Sony. "Les noies treballen al matí i s’entrenen a la tarda. El seu grau d’implicació és altíssim. Porten cinc edicions consecutives sense faltar a cap cita olímpica. I això vol dir alguna cosa". En els darrers anys, tot i ser amfitrió, cal assegurar un nivell mínim per a participar. I el Japó el té, tant en noies com en nois. Aquests últims van guanyar a l’Índia i el Pakistan, per exemple.

Tot i reconèixer no saber exactament quin nivell té la selecció femenina japonesa, Arnau recorda que a la Pro League ha aconseguit guanyar Corea del Sud, l’Índia i la Xina. "Sé que és una selecció molt ben preparada físicament. Al Japó, la mentalitat i l’educació, també en l’àmbit esportiu, són fonamentals. Però no serà un repte senzill. Només quatre de les jugadores internacionals parla anglès. El tema de l’idioma és ara per ara el que més m’amoïna, tot i que disposaré d’una traductora. Al camp, però, cal immediatesa", explica el terrassenc, que tot i viure a Bèlgica tindrà ara també de la residència japonesa.

Tot i que no vol perdre el temps a pensar-hi, a Arnau li sap greu que la Federació Espanyola no hagi comptat mai amb ell per fer de seleccionador. "Sempre havia somiat en viure uns quarts Jocs olímpics. I sempre pensava que seria amb Espanya, però sembla ser que la Federació sempre ha pensat en altra gent. Han apostat més per entrenadors de fora. Però això és problema seu", comenta.

Contra la Covid
Els quatre dies que va passar al desembre a Tòquio li van servir per adonar-se de com és aquell país. Pel que fa a la pandèmia, Arnau no té cap dubte que els Jocs se celebraran. "Hi haurà Jocs segur. Una altra cosa serà els aforaments dels estadis, els controls dels espectadors i els protocols sanitaris, que faran que els temps s’allarguin. El control que s’està fent allà de la pandèmia no té res a veure amb el que vivim a Espanya. Quan vaig arribar a l’aeroport, vaig tardar dues hores i mitja en sortir-ne. Tot i que duia el meu PCR negatiu, em van fer controls de saliva i tota mena de formalismes, com omplir documents i contestar preguntes. Només s’ha de pensar que Tòquio és una ciutat amb 30 milions d’habitants i només han tingut 600 morts", assenyala. "Estem parlant de la ciutat més tranquil·la i segura del món. En un McDonalds, pots deixar la bossa a la taula i anar tranquil·lament al lavabo. Això són coses absolutament impensables aquí a Espanya. Els japonesos tenen una mentalitat ben diferent a la nostra. I potser per això se n’estan sortint tan bé de la pandèmia de la Covid-19", explica.

El primer terrassenc que va anar al Polo
Nascut a Terrassa el dia 20 de març de l’any 1973, Xavi Arnau Creus va esdevenir una mena d’emblema de l’Atlètic i es va convertir en un dels millors jugadors del món. Fitxant pel Polo l’any 2000 va iniciar un camí que després seguirien d’altres talents egarencs com Pol Amat i Jordi Quintana, o més recentment David Alegre, Xavi Lleonart, Roc Oliva, Vicenç Ruiz o Marc Miralles. Amb 19 anys, Arnau va ser olímpic a Barcelona’92, on va acabar cinquè. Als Jocs d’Atlanta’96 es va penjar la medalla de plata i a Sidney 2000 va ser novè. Vint anys després tornarà a ser olímpic, en aquesta oportunitat com a entrenador.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top