Publicitat
Esports

Presidir un club esportiu amb visió femenina

Una vintena de dones presideixen entitats esportives a Terrassa

Natàlia Mas, de peu, en una reunió de la junta de la JE Terrassa, club que presideix / Lluís Clotet

L’esport femení ha guanyat pes i visibilitat en els darrers anys de forma espectacular. Les esportistes han acumulat èxits internacionals en un gran nombre de disciplines, hi ha més paritat entre practicants, però es mantenen dèficits més que notables en altres apartats com pugui ser l’arbitratge o el tècnic on la majoria masculina continua sent aclaparadora. Una situació que es repeteix en els òrgans de direcció de clubs i federacions, majoritàriament en mans d’homes i on l’equilibri numèric entre sexes està molt lluny de ser una realitat. Terrassa no és una excepció, malgrat que en els darrers anys la presència de les dones en les juntes directives dels clubs esportius ha guanyat pes. I més de vint dones figuren al capdavant de l’ampli univers d’entitats esportives egarenques ocupant les respectives presidències.

En tot cas, l’escenari esportiu local segueix lluny d’una paritat de sexes en l’àmbit directiu, on la majoria masculina és més que notòria. El món del futbol, que reuneix el nombre més gran de clubs, continua sent un feu masculí malgrat l’espectacular augment de practicants en l’àmbit femení. Només en el futbol sala trobem una dona al capdavant d’un club: Alicia Ferrer en l’ Unió 10. El primer club de futbol de la ciutat, el Terrassa FC, mai ha tingut una presidenta i la presència de dones a les seves juntes directives ha estat testimonial. I l’entitat més gran de la ciutat, el CN Terrassa, tampoc ha comptat en els seus 90 anys d’història amb una presidenta. El hockey va afegir fa tres anys una segona dona presidenta després de l’experiència anterior de Mireia Olivé en el Línia 22. En aquest cas va ser el CD Terrassa, degà del hockey espanyol, qui va escollir Lidia Martí, la primera dona presidenta en els seus 112 anys d’història.

“El nostre equip va optar a dirigir el club fent una aposta trencadora amb el passat i apostant per nous lideratges. Va ser així que es va pensar que si una dona estava al capdavant de la junta directiva, aquesta nova imatge tindria més visibilitat”, explica la presidenta del CD Terrassa.

Lidia Martí, presidenta del CD Terrassa / Alberto Tallón

Visibilitzar el canvi

Malgrat que a la junta executiva només ella representa el sector femení, la presència de dones en les juntes de seccions és més notòria. I també en càrrecs de responsabilitat tècnica. “Quan es va donar a conèixer la meva candidatura, vaig notar una sensació de sorpresa. Però penso que era normal perquè significava una novetat. Jo mateixa em preguntava com encaixaria en el club, en les federacions o en les institucions. I haig de dir que m’he sentit molt ben acollida.”

En el món del hockey egarenc també destaca el paper de Carme Mas com a responsable de l’Associació Torneig Hockey Solidari, o de Marta Puig, que lidera la lliga BBA Hockey Plus per a equips amb jugadors amb discapacitat intel·lectual.

La feina de les dones presidentes als clubs de Terrassa té nombrosos exemples de gestió molt exitosa. Entitats com el Club d’Esgrima Ciutat de Terrassa, amb Marina Borrego; Club Patinatge Ciutat de Terrassa amb Mari Carmen Martínez; Escola de Ciclisme Vallès amb Núria Marín; Gimnàs Cos Olímpic amb Mari Carmen Borrás; o Sferic Hockey Patins, amb Elena Jordán; són alguns exemples en aquesta direcció.

La Joventut Esportiva Terrassa és un club dedicat al bàsquet femení que ha tingut dues presidentes al llarg de la seva història: Joana Gómez i actualment Natàlia Mas. L’exnedadora olímpica va arribar al club de la mà de les seves filles i no va trigar a assumir responsabilitats a la junta directiva, en la qual es va integrar ja fa 13 anys. I en fa sis que és la presidenta. En el seu equip, hi ha majoria femenina amb la presència de sis dones i només dos homes. La JE Terrassa no és l’únic club local de bàsquet presidit per una dona. També el CB Sant Pere, una de les entitats històriques d’aquest esport, compta amb Anna Soto com a màxima responsable.

“Penso que cada dia hi ha més protagonisme femení en els clubs de Terrassa. En definitiva, es tracta de normalitzar una realitat malgrat que encara estem lluny de fer-ho”, explica Mas. “El club està dedicat al bàsquet femení i la normalitat és que també una dona sigui la presidenta. Malgrat que això tampoc exclou que pugui haver-hi un home al capdavant. De fet, hem tingut presidents i no passa res en aquest sentit.”

Marta Gironès presidenta de la Unió Atlètica Terrassa / Alberto Tallón

Joventut i responsabilitat

A la Unió Atlètica Terrassa, el principal club d’atletisme de la ciutat, mai cap dona havia assumit la presidència de la junta directiva en els seus 38 anys de vida. El juny de 2021, Marta Gironès, de 23 anys, era proclamada primera presidenta de la història. El seu equip de treball té un clar color femení, amb la presència de 5 dones i 2 homes. “Des que es va plantejar el canvi de junta, en el club tothom deia que havia arribat el moment que la presidència l’ocupés una dona”, recorda. “A casa meva el feminisme ha estat sempre molt arrelat. La meva mare va ser minyona als anys 80 i estic molt orgullosa de la seva trajectòria. L’atletisme és un esport on la presència femenina és molt important i això s’havia de reflectir també en la direcció del club.”

Marta Gironès diu que no s’ha sentit qüestionada ni menystinguda pel fet de ser dona. “He notat més aquesta sensació per ser jove que per ser dona. La joventut s’infravalora, malgrat la nostra preparació.” Explica que convertir-se en cap dels que eren els seus entrenadors o els seus companys “representa un xoc per a ells”.

Marie Teixidor presideix el club Carboners de rugbi des de 2019. Nascuda a la regió del Rosselló francès on el rugbi és esport de culte i resident a Rubí, també forma part ara de la junta directiva de la Federació Catalana. “El rugbi és un esport amb connotacions masculines, encara que treballem a fomentar també els equips femenins. Que hi hagi una dona presidenta sorprèn al principi”, afirma. “Així i tot, amb el temps aquesta percepció canvia. Jo no exerceixo de presidenta de despatx, m’agrada estar a peu de camp.”

Marie Teixidor, presidenta de Carboners / Lluís Clotet

Una altra visió

En la seva opinió, el model de gestió femenina és enriquidor. En tots els àmbits i també en l’esportiu. “Tota la vida he estat vinculada a l’àmbit empresarial, marcadament masculí. I puc dir que la gestió femenina és molt diferent. Les dones tenim una altra manera d’enfocar les coses i això enriqueix.”

Aquesta afirmació és compartida per les altres presidentes. “Tenim una visió més àmplia de les coses, ni millor ni pitjor, però diferent”, comenta Marta Gironès, presidenta de la UA Terrassa. “Som capaces de posar-nos en el lloc dels altres, de gestionar des del sentiment també. A la junta tenim dones que són atletes, que són mares i que poden veure les coses des de tots aquests punts de vista.”

Natàlia Mas, de la JE Terrassa, admet que en tots els sentits de la vida la gestió d’un home i una dona és diferent. “La mentalitat no és la mateixa i això es reflecteix a l’hora de dirigir un club o de treballar amb equips de nois o de noies.”

“Tenim una bona capacitat per adaptar-nos als diferents escenaris. I som més flexibles”, argumenta Lidia Martí, presidenta del CD Terrassa. “També apostem pel treball en equip i obrim més el punt de mira.” A més, la màxima responsable del club de les Pedritxes introdueix un punt que considera bàsic per comprendre la poca participació femenina en els òrgans de direcció esportius. “Conciliar la vida professional, familiar i directiva, que neix del voluntariat, és molt difícil. Per mi és el problema més greu que se’ns planteja a l’hora d’assumir més responsabilitats.”

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
Presidir un club esportiu amb visió femenina
To Top