Publicitat
Esports

“El nostre objectiu és obtenir una medalla en el Mundial”

La capitana de la selecció, Georgina Oliva, parla del moment de l’equip abans de la competició

La jugadora egarenca a l’Estadi Olímpic on es disputarà el Mundial/ Nebridi Aróztegui

Amb 31 anys, la jugadora terrassenca Georgina Oliva somnia amb la seva segona medalla en una Copa del Món de hockey. La primera, de bronze, la va obtenir en el Mundial de Londres de 2018. Repetir l’èxit, a l’Estadi Olímpic de Terrassa, és ara l’objectiu.

Quins són els sentiments a menys de dues setmanes perquè comenci el campionat? Sobretot el que preval ara són les ganes de començar. Ja fa uns dies que estem entrenant aquí a Terrassa i el que volem és competir. Pressió sempre existeix. En aquest escenari, Espanya va aconseguir una medalla històrica i, a sobre, és insuperable. No pots guanyar més que un or olímpic. Però hi ha una gran motivació, perquè jugarem davant de la nostra gent i en un estadi tan espectacular com aquest, que no es veu en el món del hockey. Això fa que els estímuls siguin molt importants.

Un Mundial no es decideix pel rànquing de cada equip. Està obert el ventall d’aspirants al podi? Tothom entrena i treballa per guanyar. I el que vols és una medalla, aquest és l’objectiu que ens hem marcat. Però canvia molt el que tu vols i el que passa una vegada que l’àrbitre xiula, que és quan has de donar la teva millor versió. En aquest esport compta molt el que passa a les àrees i de vegades influeix el factor sort, que no el domines. Abans de jugar el que vols és guanyar, però veurem el que passa dins del terreny de joc. Pel que fa al rànquing, s’ha vist en altres grans torneigs que no té res a veure, perquè a les eliminatòries tothom pot guanyar tothom a un sol partit. En aquest moment juguen altres factors més que el rànquing.

Quina resposta espera de la ciutat de Terrassa en aquest campionat? No he jugat mai aquí i tinc els meus dubtes. Ens diuen que la venda d’entrades va bé. I Terrassa és una ciutat on el hockey té una gran repercussió malgrat ser un esport minoritari. Espero que la gent no s’ho pensi i vingui, perquè els assegurem que donarem espectacle.

Consideren que bona part de l’èxit del Mundial pot dependre del paper esportiu d’aquesta selecció? El tema organitzatiu no depèn de nosaltres i tot el que s’ha fet fins ara ja és un èxit. I estic segura que tots els països estaran molt satisfets amb el que es trobaran aquí i les emocions que viuran. Segur que el record serà inoblidable. Tot això supera el fet que nosaltres puguem guanyar o no una medalla.

Ha visualitzat o ha somniat amb el podi en aquest campionat? A hores d’ara tampoc ho he pensat massa. És una cosa que vull, que m’agradaria, però no em vull pressionar pensant que és guanyar o res. Hi ha moltes més coses a valorar.

Nosaltres preguntem per objectius finals i segurament vostès estan només pendents del tram inicial del campionat. Sobretot el més important ara és el partit contra el Canadà, que és el primer que hem de jugar. I després ja pensarem en Argentina i més tard en Corea. En un torneig com aquest has d’anar partit a partit. Ja sé que és tòpic, però és així. De fet, la pressió la té més l’staff tècnic que no nosaltres perquè són ells els qui han de dissenyar el sistema de joc que posarem en pràctica en el camp. Quan la jugadora està en el terreny de joc el que fa és executar el que s’ha dissenyat abans.

Aquest és un equip amb moltes novetats en el qual vostè és una de les jugadores de major experiència. Què li diu a les més joves abans d’afrontar una competició d’aquest nivell? Per fortuna hem pogut disputar aquesta edició de la Pro League, que et dona partits internacionals i experiència. Nosaltres el que traslladem a les més joves és la necessitat de gaudir de la feina, de l’esforç i del talent que tenen. S’han merescut estar en una llista. I totes tenim nervis, però fins i tot jo que porto més de 200 partits amb la selecció. El que compta és com els controles i com afrontes les situacions. Parlem i visualitzem els moments que ens podem trobar i utilitzar les eines més adequades.

És molt diferent el hockey actual que el que es va trobar vostè en els seus inicis? Molt. En primer lloc, perquè les normes han canviat, abans el joc era més estàtic i ara és més físic. Ara hi ha més jugadores i la qualitat ha pujat. El treball que ha fet la Federació Espanyola en les seleccions inferiors es nota i les jugadores tenen recursos atlètics més importants. També ha canviat el sentit professional, perquè totes les eines que ha facilitat la Federació fa que aquestes jugadores joves portin incorporat de forma innata aquest sentit més professional des que tenen 13 o 15 anys. A nosaltres ens han hagut d’educar i elles ja ho porten incorporat. I tot el suport a l’esport femení ajuda a sentir-te més important perquè abans els ajuts anaven més als homes.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top