Publicitat
Diners

Menys canvis, més reformes

Segur que heu treballat en alguna organització on el cap de torn cada any implementava canvis que no servien absolutament per a res. La prova de la inutilitat d’aquestes mesures era el fet que a l’any següent tornaven a canviar o deixaven de ser obligatòries. I és que alguns directius creuen que fent això gestionen el canvi, quan l’únic que estan fent és justificar la seva inútil presència en l’organització. I és que canviar per canviar no serveix absolutament per res!

No obstant això, sí que hi ha un rebuig a fer reformes més substancials en tots els àmbits i també en els empresarials. Estem parlant d’anar al moll de l’os i capgirar-ho tot com si fos un mitjó. En aquest cas, com que les mesures tindrien efectes molt més rellevants, molts directius es neguen a fer-ho, ja que això els suposaria grans èxits o també grans fiascos.

Això mateix passa també a nivell de país. I és que calen fer reformes estructurals, però normalment només es posen nous pedaços que no canvien res de res. Un exemple recent de tot plegat era la batejada Comissió d’Experts per a la Reforma del Sistema Tributari Espanyol. El resultat final no de l’informe dels experts sinó de la implementació del mateix per part de l’executiu no es podria pas qualificar de reforma i només va tornar a posar un nou pedaç a un sistema tributari arcaic i excessivament complex. Perquè no es va fer “borrón y cuenta nueva”? Les reformes de debò fan por. I això és el que en el fons està passant també a Grècia, la qual es nega a fer reformes estructurals importants que farien del país un de diferent. Però aquí, a Espanya, encara tenim altres aspectes a reformar. Ningú dubta que Espanya té problemes estructurals de fons quant a la competitivitat. No obstant això, l’OCDE acaba de publicar en un informe (OECD Employment Outlook 2015) que la mitjana d’hores treballades a Espanya és de 1.689. I no per treballar més que altres països som més productius, ja que els països que lideren el rànquing en productivitat treballen menys hores que els espanyols. I és que ja hem explicat en aquest mateix espai (“Apunte económico”) que no és el mateix anar al treball que treballar. Quines reformes serien necessàries per millorar la productivitat espanyola? En primer lloc, canviar l’ús horari al que ens pertoca, és a dir, al de Londres i no pas al de Berlín. En segon lloc, limitar per llei la jornada partida a casos excepcionals per evitar estar tot el dia al treball, això sí, sense treballar massa intensament. I, en tercer lloc, modificar els horaris dels serveis públics -i particularment els dels col·legis- a un horari més europeu que ens permetrà ser més productius i gaudir de la família també de dilluns a divendres. Qui farà això? Qui és el valent que farà reformes de debò en lloc de no modificar la substància de res amb només mesures de cara a la galeria? I és que, malgrat que alguns diuen que els canvis són bons, contínuament ho estan canviant tot, per no canviar en el que és fonamental en absolutament res.
jtorres@urbegrup.com

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top