Publicitat
Diners

Economia productiva

Que fan els nens, quan van sols, corrents pel carrer? La seva pressa es deu a que volen arribar abans? A on? Els veus com van pensant amb les seves coses i no es distreuen amb els voltants i segueixen corrents. Tenen molta energia i força per continuar sen se necessitat de descansar. Sense saber molt per que, corren i corren tancats amb si mateixos; a vegades també els veus cantant.

De cop s’aturen automàticament i miren abans de travessar un carrer o s’ esperen en el semàfor vermell, però quan tenen via lliure, continuen corrents. Quan els hi arriba l’adolescència prefereixen anar amb grup per no deixar de descobrir coses a cada moment, a través de la relació amb els altres. Tota l’energia fresca de la canalla es canalitza en activitats que van modelant la seva manera de ser.

La imatge del nens corrents per el carrer, il·lustra la importància de la velocitat per assolir fites i destinacions vinculades a les procedències i experiències passades. El seu origen, la relació amb els altres i la seva incerta destinació, van modelant la personalitat dels nens.

Les empreses tenen la seva pròpia personalitat marcada també per la velocitat, les experiències passades i la seva relació amb els altres. L’activitat productiva guanya dimensió en moments d’eufòria i creixement i empresarial. Quan hi ha via lliure, les empreses es posen a córrer. Així es produeix més valor. La societat en surt guanyant, quan el valor es reverteix en millores de infraestructures i benestar, més enllà d’aventures sustentades en paranys especulatius incerts, com el que veiem ara amb Abengoa.

Infraestructures
Llegim la referencia del informe de la consultora CBRE, com el inversors internacionals en el sector immobiliari han augmentat la seva inversió a Catalunya en un 25 % aquest any, dedicant uns 1.500 milions a immobles de tot tipus, entre els que destaca el retail (comerç detallista) i també el sector logístic i industrial (600.000 metres quadrats contractats, superant a Madrid que va arribar a 400.000)

L’economia productiva sustentada sobre infraestructures sòlides, augmenta la seva capacitat per a competir amb millores en la productivitat. La fàbrica DAMM de El Prat va duplicar la seva capacitat productiva ara fa deu anys fins a 5 milions d’hectolitres a l’any, sense pràcticament augmentar la plantilla. Els 3 milions d’ampolles i el milió de llaunes diàries que produeix no podrien fer-se sense aquesta inversió. També la fàbrica de Martorelles de la CocaCola va arrencar fa quasi 10 anys i té una capacitat una mica més gran (7 milions d’hectolitres) i també està molt automatitzada, ocupant nomes el 68 % de la seva capacitat productiva i pensant en com omplir aquesta capacitat sobrant amb socis d’altres països europeus. Les dues empreses tenen processos de producció complexes basats en sistemes que controlen la velocitat productiva que no para les 24 hores, per donar resposta a la demanda. Els sistemes sofisticats d’emmagatzematge i logística són crucials per reduir l’estoc i per continuar atenent una demanda cíclica durant l’any. El treball de supervisió de les línies de producció i els robots i màquines de les fàbriques i magatzems és molt especialitzat i ajuda a marcar el ritme de la productivitat. Els sistemes estan dissenyats i funcionen. No cal estar discutint i negociant cada pas amb els que t’ acompanyen en el camí, tan siguin amics com no. L’ economia productiva dona resposta eficient a la demanda per que el camí ja està marcat i al igual que el nen que corre no es distreu amb l’entorn i segueix corrent. Els productes de consum quotidià, han patit menys durant la crisi i les empreses han aprofitat l’embranzida de les inversions per agafar posicions beneficioses en el mercat. Les empreses que fan productes de consum quotidià inverteixen en tecnologia i recursos humans i converteixen l’empresa productiva en un bon exemple per donar resposta als canvis. Altres però, s’entretenen en disquisicions sobre el model organitzatiu re-inventant la roda i minvant en la seva capacitat de resposta als canvis.

L’autor és economista i professor UAB
gabriel.izard@uab.cat

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top