Vacarisses i Viladecavalls, els municipis vallesans més econòmics per a les grans empreses

Terrassa i Sabadell compten amb un important teixit econòmic. Els serveis que ofereixen les cocapitals i la seva proximitat amb Barcelona són dos punts que hi juguen a favor. No obstant això, algunes grans corporacions prefereixen altres municipis més petits per instal·lar-s’hi. Un dels motius podria ser la menor pressió fiscal que s’exerceix sobre les grans empreses a aquestes localitats de menor grandària. Així, segons un estudi realitzat pel Club Cecot Financer & Fiscal, Vacarisses, primer, i Viladecavalls, després, són els municipis del Vallès Occidental més atractius per a les grans empreses quant a despesa tributària, comparant-los amb Terrassa, Sabadell, Sant Cugat del Vallès i Rubí. I és que són els que presenten la quota més econòmica a nivell agregat entre IAE (Impost sobre Activitats Econòmiques) i IBI (Impost sobre Béns Immobles). Sant Cugat se situa just a l’altre extrem, sent el que té la quota agregada més elevada, mentre que Terrassa se situa en tercera posició, per darrere de Rubí. Petites i mitjanes empreses En el cas de les petites i mitjanes empreses, però, la situació és diferent. Aquí qui presenta unes dades més seductores és Sabadell, tot i que Vacarisses es manté encara com a municipi amb una de les pressions fiscals més baixes. De fet, ocupa la segona posició. Viladecavalls, en canvi, passa de ser la segona localitat més atractiva a la segona amb menys incentius i Sant Cugat es manté com a municipi amb el nivell impositiu més alt. Terrassa se situa a mitja taula. L’estudi de la Cecot també ha analitzat les dades corresponents a l’ICIO (Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres) a les principals localitats de la comarca i resulta especialment destacable que els tres municipis que abans es presentaven com a més atractius (Sabadell, Vacarisses i Viladecavalls), amb les citades diferències segons la mida de les empreses, aquí són justament a l’altre extrem. I és que Sabadell presenta l’ICIO més alt, seguit de Vacarisses i Viladecavalls. Aquest impost, però, no suposa una despesa anual, només s’ha de pagar quan es vol realitzar una nova construcció, instal·lació o obra. Tot i això, els autors de l’estudi adverteixen que un municipi amb una quota per ICIO alta pot desincentivar la creació de noves construccions o la millora de les ja existents. Terrassa, qui més recapta Per import, Terrassa és l’Ajuntament que més recapta per IAE i IBI, tot i que en percentatge sobre el total d’ingressos del pressupost municipal qui encapçala el rànquing quant a l’IAE és Rubí, on l’ingrés per habitant està aproximadament deu euros per sobre de la mitjana. Pel que fa a l’IBI, Viladecavalls recapta un 15% més que Vacarisses, tenint quasi els mateixos habitants i la meitat d’extensió. En ingrés per habitant, la recaptació de Sant Cugat és gairebé el doble que la de Terrassa i Sabadell.

Bonificacions poc utilitzades

Tot i que els diferents Ajuntaments apliquen bonificacions diverses a l’IAE, l’IBI i l’ICIO, aquestes són poc utilitzades “bàsicament, pel desconeixement per part dels professionals de l’assessorament de la seva existència i gestió”, afirma l’assessor fiscal de la Cecot Enric Rius, que anima a fer-ne divulgació per “treure’n el màxim profit”.