Un dispositiu antirobatori per a motos dissenyat a Terrassa

Qui més, qui menys ha tingut por algun cop que li robessin la moto quan l’ha aparcat al carrer. De fet, hi ha qui opta per una pinça de fre, un pitó, o per lligar-la a un arbre o a un fanal. A en Ramon Suau, artista terrassenc, fa un temps li van robar una moto pràcticament nova i a partir d’aquí va començar a pensar en una solució. Va estudiar estadístiques de les fórmules més usades per furtar motocicletes i va concloure que el mètode més freqüent és el de la càrrega en vehicles de quatre rodes com ara furgonetes o camions. Davant això, no serveixen cadenes que immobilitzen rodes o sofisticades arrencades electròniques. “Et poden robar la moto amb una facilitat enorme”, comenta Suau. Així, fa gairebé sis anys va dissenyar unes argolles amb la idea que es poguessin collar a les vorades de les voreres i que els motoristes les fessin servir per fer-hi passar cadenes per lligar els vehicles. Aquella opció, però, no convencia perquè era permanent i es tractava d’un element no integrat a la vorada, sinó que sobresortia. Suau, tanmateix, no va abandonar aquella primera idea. Va seguir-hi treballant i ha acabat dissenyant un altre dispositiu antirobatori per a motocicletes i ciclomotors que sí que queda totalment incorporat a la vorada i alineat amb la globalitat de la vorera, de manera que “no molesta”. El dispositiu permet lligar la roda de la moto a una barra d’acer massissa amb una cadena i és vàlid tant si el vehicle està estacionat a la calçada com si està sobre la vorera. La superfície no és completament llisa per evitar que els vianants que passen per sobre puguin relliscar. La intenció és poder-lo instal·lar a la via pública, en zones senyalitzades com a aparcaments de motos. Suau ha dissenyat dos models, un de 100 centímetres de llargada, “que és la mida que acostumen a fer els mòduls de vorades” (amb capacitat per a diverses motos), i un altre, d’individual, de 20 centímetres. Els ha patentat ja com a models d’utilitat.

Fet amb acer

“Poden fer-se amb acer dolç galvanitzat, acer corten o acer inoxidable i adaptar les mides a les necessitats del client. Es poden encadenar diverses unitats i la instal·lació és força senzilla. Es faria sobre una base de formigó en massa amb caragols entre vorades contigües i amb les vorades dels extrems”, explica el terrassenc. “No sabem quan valdran perquè dependrà de les mides de la vorada, els materials que esculli el client i de si el vol personalitzar amb algun escut o lletres. A més, el preu també serà diferent en funció de les unitats que ens encarreguin”, indica Suau, que ja ha enviat la proposta a alguns ajuntaments catalans. De moment, tot el procés fins a arribar a tenir un primer prototip en acer l’ha finançat amb fons propis. El disseny és seu i en cas que la proposta agradés i se’n fessin comandes buscaria industrials de la zona de cada client per a la producció. “M’agradaria localitzar la producció en la comunitat de cada client”, assegura Suau. Després d’estudiar el mercat, el terrassenc creu que almenys un 60% de la població faria servir aquest mecanisme per lligar la seva moto. “Els que diuen que no, s’hi acostumarien molt de pressa. De totes maneres, com que el dispositiu no sobresurt, no impedeix aparcar davant sense problema i no lligar la moto si no es vol”, assegura. “Jo no tinc pressa. M’agradaria més tractar directament amb l’administració. Si agrada i podem començar la producció, genial, però també estic obert a la possibilitat que algú compri la idea”, diu.