El model econòmic postguerra d’Ucraïna

Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4

La situació bèl·lica entre Rússia i Ucraïna ens ha ensenyat que malgrat que el PIB d’aquests països representa només l’1,7% i el 0,2%, respectivament, del creixement mundial, la parada afecta la producció mundial sorprenentment més preponderant. Així, hi ha alguns exemples com el del blat o el blat de moro, que ha influït en la pujada d’un munt de productes bàsics. El mateix ha passat amb la dependència energètica de Rússia dels països europeus, la parada en la fabricació de cotxes de diversos fabricants per un simple clip agafa-cables que es produïa a les fàbriques d’Ucraïna que ara es troben sota mínims, i el bloqueig de Rússia que ha implicat la caiguda en la producció d’alguns metalls com l’alumini, l’acer i el platí. La nova economia ha fet que les produccions s’especialitzin i es localitzin cada vegada més, dominant els mercats les grans empreses, que concentren la producció per reduir costos i fan més dependents cada un dels centres de producció, ja que quan aquests es paralitzen, no tenim altres centres productors alternatius per suplir-los. La nova economia ens fa, doncs, més dependents els uns dels altres, i, per tant, mantenir la pau i les comunicacions s’ha convertit en una necessitat per poder mantenir els nivells de creixement mundials. Qualsevol irrupció d’un individu que esdevingui un perill per a aquest equilibri, portarà conseqüències molt més importants que les que es podien preveure a cop d’ull. Així doncs, amb la globalització, no tindrem cap altra solució que tenir duplicitat de subministraments, cosa que fins ara no s’havia plantejat i que donarà una nova oportunitat a les mitjanes i petites empreses per cobrir aquesta necessitat.