El passat mes de juny es va obrir una escletxa molt rellevant en les relacions entre Espanya i Algèria, que afecta directament empreses de la demarcació terrassenca. El país nord-africà va trencar de manera unilateral el Tractat d’Amistat que hi havia signat entre ambdós, fet que ha promogut una situació de bloqueig de les operacions comercials amb el mercat espanyol. El 0,8% del total de les exportacions catalanes són amb Algèria i en l’entramat empresarial que opera amb aquest país ha entrat en una fase d’incertesa.
Per Daniel González, responsable de l’Assessoria Jurídica Internacional de la Cambra de Terrassa, estem davant d’un conflicte que “a la nostra demarcació, i que tinguem coneixement, afecta, aproximadament i potencialment, a unes 100 empreses que, normalment comercialitzen amb Algèria”. Els sectors més perjudicats de la zona són tot el que té a veure amb la indústria farmacèutica o química, “i també producte industrial acabat i també algun semielaborat”.
La diferència amb la situació del conflicte d’Ucraïna, explica el responsable de l’Assessoria Jurídica Internacional de la Cambra de Terrassa, és que “hi ha una gran incertesa de què pot passar perquè no hi ha seguretat jurídica”. En el cas de Rússia, “les empreses saben on han d’anar a petar perquè hi ha un reglament de la Unió Europea que es va publicant regularment” en el qual es van implementant sancions o restriccions a productes, destinataris de les mercaderies.
La inseguretat jurídica provoca una incertesa a les empreses que mantenen relacions amb el país nord-africà / NEBRIDI ARÓZTEGUI
“Amb Algèria hi ha un acord vigent des del 2005 que s’està vulnerant”, recorda González, i les empreses no saben què fer i dubten què fer amb els seus productes. “Les relacions comercials s’han trencat i no hi ha tràfic marítim” amb els ports principals algerians, Alger i Orà. La mercaderia que va arribar abans que es trenquessin les relacions, també està bloquejat, diu. “També afecta els pagaments, perquè les empreses s’estan trobant que no cobren, encara que sigui en operacions establertes abans” del 9 de juny, data del trencament de relacions entre Espanya i Algèria.
Si alguna empresa haguera contractat una assegurança en previsió, que “només és possible a través d’una companyia pública, CESCE”, apunta González, podria ser que es podria recuperar alguna cosa, però és una opció que no contempla perquè les relacions comercials eren fluides i sense complicacions i no reu que cap empresa haguera fet aquest pas com a mesura de precaució. “Ara ningú cobriria una assegurança per això”, afirma.
Poques opcions
Des del punt de vista empresarial, assenyala “hi ha poques opcions”. Una seria repatriar la mercaderia o col·locar-la a un client d’un altre país. González contempla aquestes opcions com a força complicades. Tampoc és fàcil, tot i que és una altra alternativa, trobar “mercats alternatius”. Serien comandes que “no cauen del cel i s’han de buscar”, assegura el responsable jurídic.
Una de les possibles solucions que s’han posat sobre la taula és establir operacions triangulars, amb empreses de fora o a través de filials de la mateixa empresa. Però González també ho veu molt difícil. “Si al port d’Algèria es detecta que en l’operació hi ha una empresa espanyola o a l’empresa hi ha capital espanyol, també es bloqueja l’operació”, manifesta González.
La recomanació des de les cambres és que “en la mesura del possible, tot el que es pugui evitar treballar amb Algèria, millor”. Es treballa per desbloquejar, una a una, les operacions que ja estaven en marxa, si bé, admet, és una via també força complicada. “Ara hi ha molta gent sol·licitant això”, diu.
Les empreses, afegeix, també poden parlar amb els seus bancs o amb els clients del país nord-africà, perquè pressionin a les autoritats per tal que desbloquegin la situació de les mercaderies que ja s’havien enviat o que s’havien encarregat.
De moment, les úniques mercaderies espanyoles que a Algèria deixen passar són les que contenen aliments, material sanitari o de cooperació humanitària, “com és normal”, subratlla González.
Un dels temors de la xarxa empresarial que té acords comercials amb clients d’Algèria és que aquesta situació derivi en un canvi de proveïdors per part de les empreses del país nord-africà. “Hi ha empreses de països de la Unió Europea que s’estan oferint com a alternativa i les d’aquí poden perdre el negoci d’ara i el de futur”.
Suport sense cost per a les empreses exportadores
El Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya ha anunciat que oferirà suport gratuït a les empreses que exporten o tenen filials a Algèria per tal d’ajudar-les “a diversificar mercats i compensar la caiguda de vendes” a causa de la suspensió de les relacions comercials de l’Estat amb el país nord-africà. Aquesta mesura té com a objectiu “mitigar les conseqüències d’aquesta aturada” i el propòsit és trobar països “alternatius” per comercialitzar els seus productes o serveis a través de l’elaboració d’estudis de prospecció de mercat o la cerca de nous importadors, distribuïdors o proveïdors.
Roger Torrent, conseller d’Empresa i Treball, ha afirmat que el Govern “té el deure de facilitar la internacionalització del teixit empresarial en un context de complexitat a causa de l’augment de les tensions internacionals” i ha afegit que “tot i no disposar de les eines per atacar les causes d’aquesta situació, incidim allà on podem fer-ho per ajudar a cercar solucions amb mercats alternatius”.
Tot plegat afecta la totalitat d’exportacions catalanes en aquest país, que l’any passat van assolir els 634 milions d’euros, un 0,8% del total exportat per les empreses catalanes el 2021.
