La situació a Europa i la crisi energètica

Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4

Durant els últims mesos, estem veient un cert optimisme en el mercat perquè s’està considerant que podrien tornar les baixades de tipus a mitjan 2023. A Europa, a causa de l’última reunió del Banc Central Europeu (BCE), creixen els temors de recessió. En l’última publicació de les dades del producte interior brut (PIB) d’Alemanya, es reflectia un creixement del 0,1% entre els mesos d’abril i juny respecte al primer trimestre de 2022. A nivell europeu, aquest creixement del PIB prové cada vegada més de la despesa pública, on l’índex va augmentar en el segon trimestre un 2,3% intertrimestral. Deixant de banda totes aquestes dades, que fins ara el mercat ha percebut com a positives, cal no oblidar el repte que té Europa d’afrontar la crisi energètica, ja que com bé es preveu, si Rússia talla el subministrament de gas, el preu del qual continua tocant màxims, les perspectives per a l’economia del bloc podrien ser bastant negatives. A causa d’això, Europa ha començat a reduir el consum d’energia a les seves ciutats per a donar resposta a la situació que està vivint a conseqüència de la guerra d’Ucraïna. Ho ha fet mitjançant mesures que hem pogut apreciar en les últimes notícies, com, per exemple, l’apagada de la llum dels aparadors, el foment de l’ús del transport públic, la recomanació de teletreballar un mínim de tres dies a la setmana, l’obligació als comerços de tenir l’aire condicionat a 27 °C, etc. Una altra conseqüència provocada per la crisi energètica actual és la devaluació de l’euro, que ha tornat a caure per sota de la paritat amb el dòlar. Diversos experts adverteixen que no els sorprendria que caigués cap als 0,95 dòlars i continués, d’aquesta manera, una tendència baixista.