La descarbonització industrial, una via per ser sostenible també econòmicament

La indústria és un dels grans emissors de CO2 perquè fa un ús molt intensiu de l’energia. La descarbonització industrial és crucial en la lluita contra el canvi climàtic i les empreses en són cada cop més conscients. Les vies per avançar en aquest camí són diverses i les solucions més adequades canvien en cada cas concret: energies renovables, energia distribuïda, acumulació d’energia, bioenergia... “A Endesa vam muntar fa temps l’àrea de descarbonització pensant que hauríem de fer pedagogia i el que ens estem trobant és el contrari. Els clients, sobretot els grans clients, ja ho tenen clar”, assegurava aquest dimecres Jorge Bistué, responsable de descarbonització i flexibilitat d’Endesa X, que recordava la frase d’un company quan deia que “la descarbonització no és una elecció; el que no descarbonitzi demà no serà sostenible econòmicament”. Endesa X aposta per l’electrificació. “Descarbonitzar no és electrificar, però electrificar és descarbonitzar”, defensa Bistué, que sosté que “la tecnologia cada cop està més preparada i que és més eficient una caldera elèctrica que una de gas i molt més eficient una bomba de calor”. “La tecnologia és més eficient, segura i neta d’emissions i en algun moment serà renovable 100%. Per això creiem que l’electrificació és el camí lògic”, ha dit, tot i reconèixer que “no és l’únic camí”. “Les empreses hi estan apostant, sobretot des de fa dos anys i encara més arran de la guerra d’Ucraïna, que ha motivat encara més la desconnexió del gas, però és cert que hi ha barreres com la necessitat d’augmentar la potència, la disponibilitat de la xarxa... Hi ha coses que es poden substituir per electricitat i altres que no, però dins del mix segur que hi ha d’haver l’electrificació”, ha exposat Bistué en el 1r Fòrum de la Descarbonització Industrial de Catalunya, organitzat per la Cecot i el Clúster de Bioenergia de Catalunya. Una altra de les apostes que estan fent les empreses industrials és la de l’autoconsum fotovoltaic i l’acumulació d’aquesta energia amb bateries per poder-la consumir al vespre o a primera hora del matí, que és quan moltes tenen la punta de consum, o consumir-la quan comprar-la de la xarxa és car, ha explicat Pere Soria, de la vallesana Circutor. Soria comentava que aquesta és encara una solució incipient, però n’ha exposat els avantatges. Tot i admetre que entre una instal·lació solar i una instal·lació solar amb bateries, el preu de l’energia passa, d’alguna manera, a ser el doble, Soria manté que el que dona és estabilitat. “Puc gestionar l’energia, utilitzar-la quan més m’interessa, evitar penalitzacions per demanda màxima de potència, decalar-ne la utilització a les hores més cares de xarxa i estalviar-me aquests costos més elevats”, ha assenyalat. “Les empreses que aposten per l’autogeneració i l’acumulació saben que la seva electricitat tindrà un cost i podran planificar el conjunt de costos de la seva producció. Els seus competidors no, perquè no poden controlar l’energia, I aquesta seguretat no té preu”, ha asseverat. Alhora, Soria ha comentat que les bateries que es dissenyen i implementen ara “tenen molta més eficiència, es fabriquen amb molta més quantitat i això permet que la indústria comenci a implantar sistemes de recollida, reciclatge i recuperació de matèries primeres”.

Una administració més facilitadora

Més enllà de la conscienciació i aposta empresarial, l’administració juga també un paper clau en la descarbonització industrial i en el fòrum d’ahir se’n va parlar. “En la tònica general, estem en el 10% dels objectius de descarbonització. Queda molt per fer, sobretot en l’àmbit administratiu. Avui dia les lleis van per darrere de la tecnologia i fins i tot per darrere de les necessitats per assolir els mateixos objectius que l’administració marca”, ha lamentat Ricard Vila, director de consultoria d’AESA, que ha parlat de bioenergia (energia feta partir de combustibles biològics). “Totes les tecnologies que poden canviar els combustibles fòssils per combustibles biològics ens ofereixen l’opció d’evitar les emissions de CO2 i aquest tipus de solucions són les úniques que avui permeten una descarbonització completa”, ha afirmat Vila, que assegura que Catalunya té recursos i que “a part de no dependre de tercers, els biocombustibles permeten gestionar el territori”. “La gent entén molt bé les energies renovables, però els biocombustibles sonen més estranys perquè van dirigits a un sector més reduït, com podrien ser els grans consumidors. A més, molts dels biocombustibles, sobretot el biogàs, s’usen per fer electricitat verda quan hi ha altres sistemes per fer energia verda com les plaques solars o els molins de vent, però no hi ha altres sistemes per fer gas verd”, ha denunciat. En el fòrum també s'ha parlat del biometà. Igor Garcia, CEO d’Agile Development, ha assegurat que la tecnologia és madura. Va lamentar, però, tenir una xarxa tèrmica “incipient” i els problemes per construir plantes de zero Segons Soria hi ha molt interès en la bioenergia, però la implementació és minsa perquè requereix una estratègia a llarg termini i més agilitat administrativa. “No és que l’administració posi traves sinó que no va prou de pressa”, ha conclòs.