Amenaces contra el dòlar?

Pere Simó Domènech, director de l'oficina de Renta 4

Des de la Segona Guerra Mundial, el dòlar és la moneda més emprada per antonomàsia i ha permès fins ara als EUA fer certes coses que en una altra situació haurien estat impossibles. A partir de l’1 de gener del 2024, al bloc dels BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica) se li uniran les potències d’Aràbia Saudita (segon productor de petroli), els Emirats Àrabs Units (una altra potència petroliera), Egipte (segona economia més important d’Àfrica), Etiòpia (país amb la taxa més gran de creixement econòmic i el segon en termes de població), Iran (país dels més conflictius durant la legislatura de Donald Trump) i l’Argentina (segona economia de Sud-amèrica). En aquestes darreres dues dècades, el grup del G7 ha perdut molt de poder. En primer lloc, en termes de població. El G7 representa només un 10% de la població mundial davant del 40% dels BRICS. A més, la seva és una població cada cop més envellida. En segon lloc, en termes de territori, ja que el G7 només representa un 15% respecte al 26% dels BRICS, sense comptar les noves incorporacions. I finalment i el més important, en termes de PIB, ja que els BRICS, amb un 32%, ja han avançat al G7, amb un 30%, fet que pot potenciar-se més encara en els pròxims anys. Els EUA continuen regnant. El 75% de les transaccions comercials continuen fent-se en dòlars, el 59% de les reserves mundials dels Bancs Centrals es mantenen en dòlars, i continuen sent el proveïdor principal de liquiditat. A més, li permet mantenir un dèficit per compte corrent sense que li suposi un problema per a la seva estabilitat econòmica i es pot permetre consumir i demanar a un cost de finançament molt més baix que a altres països. Actualment, estem veient un cert desequilibri que avança en la desglobalització o en la protecció multilateral, que pot conduir a la pèrdua de terreny per part del dòlar, com està passant amb l’euro i això planteja nous dubtes sobre els EUA com ja va passar abans del seu regnat, amb la lliura esterlina per part britànica o el florí per part dels Països Baixos.