Diversificació o concentració per reduir el risc d'una inversió

Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4

La teoria clàssica per configurar carteres de valors en una inversió es basa en els models de Markovitz o de Sharpe, que se sustenten en suposicions ideals d’un mercat perfecte en què les decisions es prenen sempre racionalment, un mercat eficient en què es coneix i comparteix tota la informació referent a les empreses, i una correlació constant entre els valors versus el mercat i entre elles. Aquesta teoria vol acostar-se a la realitat, però no ho aconsegueix, ja que el mercat es mou per les ineficiències provocades per la falta de coneixement de moltes empreses, pel comportament irracional en la sobrevaloració en excés en moments d’eufòria i per la infravaloració en excés en moments de pànic, i amb les correlacions entre valors i mercats canviants. Malgrat tota la complexitat, de manera clàssica, la diversificació en diversos valors, tal com recomana la CNMV, sempre ha donat una rebaixa del risc de les carteres des del punt de vista intrínsec dels valors, perquè en cap cas les millora respecte dels riscos de mercat. A la pràctica, es demostra també que un excés en la diversificació no aporta menys risc, sinó que el pot fer créixer. Així, de forma pràctica s’estableix el nombre de valors o accions òptims respecte a la millora del risc d’una cartera entre 6 i 10 valors, si entre ells estan poc correlacionats. Aquesta diversificació serveix per diluir el potencial de rendibilitat i és molt menys efectiva quan els mercats cauen, però es justifica per la falta real de coneixement profund en els valors en què invertim. Per contra, i seguint el model que aplica Warren Buffett, una concentració òptima pot conduir a una maximització del rendiment, si es coneixen molt profundament les empreses en què s’inverteix i pots estar segur de millorar la rendibilitat respecte al mercat. Però també podem millorar concentrant en valors de menys risc o en empreses més lineals i menys dependents o menys correlacionades amb la macroeconomia, per exemple, les que tenen creixement estructural. Així, també concentrant aconseguim disminuir el risc respecte al mercat.