Factors a l’hora d’invertir

Pere Simó Domènech, director de l’oficina de Renta 4

Quan s’analitza si les borses són cares o barates i en funció d’això es prenen decisions d’inversió, se solen deixar de banda alguns factors fonamentals en el moviment de les cotitzacions. Entre aquests hi ha: la liquiditat al sistema proporcionada per l’increment dels saldos dels bancs centrals; la recompra d’accions pròpies per part de les mateixes companyies; i el pes cada cop més rellevant de la gestió passiva o indexada davant de la gestió activa. El primer i el tercer factor augmenten la demanda d’accions, mentre que el segon, la compra d’accions per part de les companyies, redueix l’oferta. Des que els bancs centrals van començar a incrementar els saldos com a part de la solució a la crisi financera, l’evolució de les borses globals ha anat pràcticament parella. Sobretot els primers anys, la injecció de liquiditat que pretenia dinamitzar l’economia no va ser, majoritàriament, a l’economia real sinó a l’economia financera, augmentant la demanda d’actius financers i d’accions cotitzades. En lloc de crear inflació de preus al consum, es va produir una inflació del preu dels actius financers i immobiliaris. Un altre factor determinant, especialment en l’evolució de la borsa nord-americana, ha estat i continua sent la constant recompra de les seves pròpies accions per part de les grans companyies cotitzades (“buybacks”). Com a resultat d’aquestes compres, l’oferta d’accions al mercat dels Estats Units disminueix any rere any. En dotze dels darrers catorze anys ha estat més gran el volum de recompra d’accions per les mateixes companyies que el volum de noves accions per ampliacions de capital o de sortides a borsa. Com a conseqüència, el volum d’accions disponibles per comprar a la borsa (l’oferta d’accions) es va reduint any rere any. Addicionalment a tot això, no es pot deixar de tenir en compte la tendència de substitució de la gestió activa de les carteres d’accions per la gestió passiva o indexada, cosa que té efectes indubtables. Quan un gestor d’un fons o un ETF referenciat a l’S&P rep noves subscripcions, es veu en l’obligació de comprar les accions de les companyies que componen l’índex en la mateixa proporció del pes, independentment que consideri que aquestes empreses cotitzin cares o barates. La seva obligació és seguir l’índex.