La Cecot afronta el 2025 amb un optimisme “prudent, contingut i moderat“. El president de la patronal amb seu a Terrassa, Xavier Panés, ha lamentat aquest dilluns el “massatge d’autocomplaença” en matèria econòmica. El líder empresarial ha celebrat que el PIB creixi, però ha alertat del perill de caure “en el parany estadístic de fixar-se només en una dada”. En aquest sentit, ha destacat que entre el 2020 i el 2023 el creixement mitjà del PIB per càpita a Catalunya “ha estat només del 0,46% i això significa que és inferior a tots els països de la Unió Europea, exceptuant Itàlia, i inferior al d’Espanya, que és un 67% més elevat”. A més, ha ressaltat que a Catalunya, segons l’Idescat, el PIB en paritat de compra en relació a la Unió Europea ha passat del 0,93 del 0,89 al 2023″. Així les coses, ha indicat que “en termes relatius, podríem afirmar que la nostra economia i la nostra ciutadania s’està empobrint en relació amb la mitjana del ciutadà europeu“.
Panés ha assenyalat la caiguda de la productivitat com a “raó fonamental”. Ha mencionat també la manca de treballadors qualificats “en tots els sectors i tots els llocs” i l’absentisme laboral, que considera “desbocat”. El president de l’organització multisectorial ha assegurat que “a Catalunya aquest fenomen ha arribat a índexs alarmants, amb una mitjana del 7% i sectors que superen 20%”. Ha reconegut que les empreses han de seguir promovent entorns de treball saludables, però ha animat a “revisar el rol de les mútues en la gestió de baixes i millorar els processos sanitaris per evitar el col·lapse en l’atenció primària”. “Tot plegat ha de complementar-se amb la negociació col·lectiva per establir mecanismes que redueixin els abusos i incentivin el retorn al treball”, ha exposat.
Xavier Panés, president de la Cecot, Oriol Alba, secretari general de l’entitat / Nebridi Aróztegui
En la seva tradicional trobada anual amb els professionals dels mitjans de comunicació per fer balanç de l’últim any i presentar les perspectives per al següent, Panés ha resumit el 2024 com “un any de recuperació moderada per a les empreses catalanes”, una recuperació que considera que ha estat especialment bona per a les empreses exportadores i aquelles relacionades amb la innovació. Ha ressaltat que hi ha hagut increments d’ocupació i facturació en gran part del teixit productiu respecte del 2023, però ha alertat que hi segueixen havent “frens estructurals” com la fiscalitat, l’excés de burocràcia, la manca de personal o un dèficit d’infraestrucures “que segueix limitant el potencial creixement de les empreses”.
Jornada laboral
En aquest sentit, ha exposat diversos eixos que, al seu parer han de formar part de la recepta per enfortir i fer créixer l’activitat de les empreses catalanes, en especial les pimes sector industrial. El president de la Cecot ha demanat millorar la competitivitat fiscal de Catalunya, més suport a la transició energètica, enfortir el sector industrial, impulsar el desenvolupament d’infraestructures –”la gent pot pensar que un cop feta la B-40 fins a Terrassa ja està tot fet, però ni molt menys”, ha dit–, i modernitzar el marc laboral i millorar el finançament de Catalunya.
Panés ha assegurat que “caldria reconèixer que part de la situació en què ens trobem deriva de l’infrafinançament que pateix Catalunya des de fa dècades”. “Creiem que ens trobem en un moment sociopolític on cal arribar a acords que resolguin un greuge històric que no es pot ajornar més”, ha afegit.
D’altra banda, “cal reformar un sistema laboral caduc que bloqueja el creixement. Mesures com la reducció de la jornada laboral han de ser debatudes amb rigor i diàleg social, prioritzant la productivitat”, ha expressat el president de la patronal, que ha assegurat que aquesta última “és una qüestió que pot transformar profundament la dinàmica laboral i econòmica”.
Miquel Àngel Cerdà, president de la Comissió d’Indústria de la Cecot / Nebridi Aróztegui
El líder de la Cecot ha advertit a la ministra de Treball, Yolanda Díaz, que la millora de qualitat de vida dels treballadors no és una prerrogativa “exclusiva” seva i li ha retret que la focalitzi en la jornada laboral i no es parli “d’altres mesures de millora de la conciliació familiar com seria el canvi d’horaris en les llars d’infants, les escoles o el ‘prime time’ televisiu”. “Els empresaris i i els directius estem a favor de poder augmentar salaris i millorar el benestar dels treballadors, però tot això ha de ser a canvi d’alguna cosa”, ha afegit Miquel Àngel Cerdà, president de la nova Comissió d’Indústria de la Cecot.
Pèrdua de teixit industrial
Cerdà també ha posat el focus en la pèrdua de teixit industrial. “Ens trobem que molts empresaris catalans estan invertint en altres comunitats autònomes molt properes com l’Aragó i això és una cosa que hauríem de mirar de treballar amb l’administració”, ha reclamat. Alhora, “hi ha moltes dificultats per trobar relleu generacional. Hi ha empreses que han tingut tantes dificultats per tirar endavant els seus negocis que els familiars no volen continuar en l’empresa”, ha alertat, de la mateixa manera que ha lamentat que de vegades s’acabin venent a fons, “que acaben traslladant les empreses a un altre lloc o tancant-les”. “Això és un tema que ens hauria de preocupar com a país i treballar amb l’administració colze a colze per trobar mesures que donin facilitats per continuar invertint a Catalunya perquè no té cap sentit que les inversions d’empresaris catalans vagin a altres comunitats”, ha sostingut.
D’altra banda, des de la Cecot s’ha reiterat aquest dilluns també la importància de la reforma de l’administració i la reducció de la burocràcia, “un aspecte fonamental per a la marxa del país”, ha dit Panés, i la primera resposta de les empreses associades enquestades per la patronal a la pregunta de quins factors creuen que més poden frenar el seu creixement el 2025.
El president de la Cecot s’ha mostrat “satisfet” dels primers passos que s’han fet amb la posada en marxa, per exemple, d’una comissió d’experts per a la definició de l’estratègia de transformació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i la millora dels serveis públics (CETRA) i ha avisat que faran “un seguiment acurat de tots aquests passos”.
