Tradicionalment, el dòlar i el bo del Tresor nord-americà han funcionat de moneda i refugi actiu en moments de turbulències financeres. Després de l’anunci de Trump dels aranzels recíprocs, es van produir fortes caigudes de les borses, però també va caure simultàniament el bo del Tresor americà i especialment el dòlar, deixant d’exercir el seu paper habitual d’actiu i moneda refugi. Davant d’aquest moviment extraordinari, i poc habitual en les últimes dècades, són nombroses les previsions que vaticinen la fi del dòlar com a principal moneda de reserva i la pèrdua d’atractiu del bo del Tresor americà com a actiu sense risc de referència. Aquesta conclusió sembla precipitada. Avui dia no hi ha alternativa ni al dòlar com a moneda de reserva, ni al bo del Tresor nord-americà com a actiu sense risc de referència. Són nombroses les característiques úniques del dòlar i del bo del Tresor nord-americà que no es donen en cap altra divisa, ni en cap altre mercat financer diferent del nord-americà.
L’economia dels Estats Units continua representant al voltant del 25% de l’economia mundial. La seva moneda, el dòlar, continua sent la principal moneda de reserva global, representant un nivell proper al 60%. El 54% del comerç mundial continua fent-se en dòlars, encara que ni el comprador ni el venedor siguin nord-americans. L’eurozona no compta amb un mercat únic, ni amb profunditat als seus mercats financers, ni amb un risc unificat als emissors sobirans.
És cert que el bo del Tresor nord-americà ha perdut la màxima qualificació creditícia per part de les tres principals agències de ràting, encara que Microsoft, Apple i Johnson & Johnson continuen mantenint la màxima qualificació AAA. Entre els estats, només Alemanya, Austràlia, Canadà, Dinamarca, Luxemburg, Noruega, Països Baixos, Singapur, Suècia i Suïssa mantenen la màxima qualificació. Tot i això, cap d’aquests països no disposa de mercats financers prou líquids i profunds. El dòlar continuarà sent la moneda de reserva del món, per la mida del seu sector financer, per la seva utilització al comerç mundial, per la demanda estructural de dòlars i d’actius en dòlars i per la manca d’alternativa, a més de per la superioritat militar i les aliances militars dels Estats Units.
