Javier Cottet, president de Cottet : “Em preocupa que la següent generació vegi el valor de ser empresari”

Diners

La companyia inicia una nova etapa amb un espai reformat al centre de Terrassa, on és present des de fa més de tres dècades. El seu president defensa l’esperit emprenedor i l’adaptació constant del negoci familiar, que suma 124 anys d’història

Publicat el 04 d’octubre de 2026 a les 13:10

Cottet ha reinaugurat el seu centre de Terrassa, on és present des de fa més de tres dècades. L’establiment va obrir portes fa 33 anys i ara inicia una nova etapa amb un espai completament reformat de 190 metres quadrats distribuïts en tres plantes. 

Javier Cottet, president de Cottet, defensa l’esperit emprenedor i l’adaptació constant del negoci familiar, que suma 124 anys d’història. Preveu un fort creixement de la tecnologia incorporada als productes òptics i que les ulleres digitals obrin noves oportunitats per al sector. Alerta, però, de les dificultats que afronten les empreses mitjanes i reclama dignificar el comerç i els seus professionals.

Què representa Terrassa per a la companyia? Terrassa és molt important per a nosaltres perquè va ser una de les primeres botigues que vam obrir després de Sabadell. Ens vam adonar que la gent ja no baixava a la gran ciutat per comprar, que ens havíem d’apropar als clients i obrir botigues en altres municipis. Aquesta botiga la va obrir el meu pare i des del primer dia ha funcionat molt bé.

Tenen previst continuar obrint o renovant centres? La idea és reformar totes les botigues de la xarxa i continuar obrint, però només allà on considerem que el nostre servei encaixa amb la població. Actualment, som un sector molt competitiu, Espanya és el país amb més òptiques per habitant del món. A més, hi ha un altre problema: no hi ha prou òptics. 

Quin objectiu de creixement es marquen? Tenim 37 botigues, la majoria pròpies i tres franquícies. Facturem 23 milions d’euros com a grup. Volem créixer perquè tota empresa està obligada a fer-ho: si l’IPC puja i tu no creixes al mateix ritme, tens un problema per continuar pagant els lloguers, el personal i la resta de costos. Però també tenim un esperit emprenedor i volem que l’empresa arribi a la cinquena generació. Les empreses o creixen o desapareixen.

Cottet té 124 anys i està ara en la quarta generació. Quina és la clau perquè una empresa familiar pugui arribar tan lluny? No perdre mai de vista què és important: el client. Sense clients i sense la seva satisfacció, la resta és impossible. En una empresa familiar, hi ha molts punts de vista. Una part de la família pot voler créixer més i una altra pot pensar que ja està bé com està. Combinar totes aquestes visions no és fàcil. Cal respectar les opinions de tots els propietaris, però les empreses, si no es renoven, no poden continuar. Cal tenir una mentalitat d’adaptació constant.

Com ha canviat el client d’òptica els últims anys? Arriba més informat, però això no és un fenomen nou. Abans el consumidor anava a les botigues, demanava pressupostos i en comparava quatre o cinc. Ara això ho pot fer per internet. Hi ha molta pressió sobre el preu, cosa que és normal quan hi ha molta competència. Nosaltres sempre recordem que ens dediquem a la salut. Les ulleres són importants per veure bé i cal anar amb compte amb determinades ofertes que hi ha a internet, però la gent no és ximple. 

Quins canvis detecten en la salut visual i auditiva de la població? Com més anys vius, més ajudes externes necessites per veure o per escoltar. Quan la gent es moria als 75 anys, nosaltres teníem un client d’audiologia dels 65 als 75. Ara, com que la gent viu fins als 85, tenim un client durant 20 anys. I, a més, tota la societat fa que hi hagi riscos de soroll, a les discoteques o en altres situacions, i això pot fer que el deteriorament de l’oïda comenci abans. Pel que fa a la vista, l’ús intensiu de pantalles fa que la presbícia, la vista cansada, abans començava els 45 i ara comença als 30.

 

  • Javier Cottet, president de Cottet Òptica i Audiologia

Quines noves tecnologies estan ajudant a fer avançar el sector? En les lents de contacte hi ha molta innovació per fer-les tan lleugeres com sigui possible, perquè no notis que les portes. La ullera és més complicada perquè ja es va fer l’evolució del monofocal al progressiu. Però és veritat que el progressiu cada vegada millora més amb la intel·ligència artificial. Nosaltres tenim un aparell amb el qual prenem les mides de la ullera i de la cara i amb aquesta informació es fabrica un vidre superpersonalitzat. Això és una evolució molt important; millores la teva visió un 2, 3, 4 o 5% sobre un vidre convencional i, si portes les ulleres moltes hores, tens una visió més descansada.

També hi ha hagut una especialització important de les ulleres esportives. Sí. Abans tenies unes sabates per anar a treballar i unes per fer esport. Ara tens sabates per a la muntanya, per a l’asfalt, per al futbol, per al tennis, per al golf... Això també ha passat amb les ulleres. Hi ha ulleres graduades per fer submarinisme, ulleres graduades per anar en bicicleta i ulleres amb colors específics per jugar a golf. També hi ha màscares específiques per esquiar o ulleres per a l’enduro. Cada esport té un tipus de solució diferent.

I després hi ha els productes digitals. Sí. Les ulleres digitals, ulleres amb audiòfons integrats i amb intel·ligència artificial ja han començat a entrar aquest 2026 i durant els propers tres o quatre anys pot representar una transformació important. Encara no sabem quina quota de mercat arribaran a tenir, però és una innovació molt important. Representa una oportunitat per al sector. Amplia el mercat. Jo estic segur que tota la part de tecnologia a la ullera anirà creixent molt perquè a través dels ulls pots detectar una gran quantitat de malalties o de constants. La ullera donarà un servei brutal a la connexió salut i benestar. 

Amb tot plegat, quin és ara mateix el principal repte per a una empresa com Cottet? Has de tenir una capacitat de resiliència molt gran per no tenir la temptació de vendre. Si la figura de l’empresari no té cap reconeixement i cada vegada hi ha més problemes, és difícil veure quin és l’incentiu. El que més em preocupa és que la següent generació vegi la importància de ser empresari.

Calen canvis legislatius, prestigiar la figura de l’empresari...? A Terrassa teníem l’Escodi i se la van carregar. Era un projecte molt maco per dignificar el comerç i perquè els professionals del sector tinguessin un títol universitari. Aquest desprestigi del comerç no és correcte.

Escull Diari de Terrassa com la teva font preferida de Google