"A Terrassa tenim un problema greu amb l'estat dels polígons industrials i amb la no execució dels nous polígons industrials que haurien d'estar ja en marxa". Així s'ha expressat el vicepresident de la Cambra de Comerç de Terrassa Nacho Navarro, en la trobada anual que la corporació terrassenca ha mantingut aquest dilluns amb els mitjans de comunicació a la seva seu. La necessitat d’activar nous polígons a la ciutat i de millorar la gestió dels existents ha centrat una part rellevant d'una trobada en què el responsable d’Infraestructures i Relacions amb les Administracions Públiques de la corporació terrassenca ha estat contundent en el diagnòstic: Terrassa no és avui una ciutat tan industrial com sovint es percep. El pes del sector industrial és inferior a la mitjana catalana i comarcal, un fet que, segons la Cambra, s'hauria de revertir amb sòl industrial adequat.
Polígons industrials i ciutat: un problema estructural pendent de resoldre
Navarro ha diferenciat entre dos grans reptes. D’una banda, l’estat dels polígons existents, majoritàriament dels anys seixanta i setanta, que no responen a les necessitats actuals de les empreses i requereixen inversions molt elevades per ser modernitzats. De l’altra, el bloqueig dels nous polígons, com Can Guitard o els Bellots II, que acumulen anys de tràmits administratius. “S’estan perdent oportunitats segur”, ha admès el president de la Cambra, Ramon Talamàs, assenyalant que el mateix conseller d’Empresa ha reconegut que, si aquests espais estiguessin disponibles, ja s’hi intentarien atraure noves empreses.
La Cambra participa activament en el Consell General del Pla Director de Polígons de Terrassa i en diverses comissions de seguiment, però expressa la seva preocupació perquè el debat no es tradueixi en solucions reals. El missatge és clar: cal que l’administració local assumeixi un paper més actiu per accelerar terminis i desbloquejar projectes estratègics. "És necessari que hi hagi algú darrere del projecte més enllà del promotor”, ha reclamat Navarro.
Recinte firal i Mercadal
En l’àmbit municipal, la Cambra també ha fixat posició sobre altres qüestions econòmiques rellevants. Pel que fa al recinte firal o un nou palau de congressos, l’entitat ha defensat la necessitat d'abordar aquesta infraestructura amb una mirada industrial i econòmica. En aquest sentit, Talamàs ha recordat que han acompanyat l’Ajuntament de Terrassa a reunions amb la Fira de Barcelona, on es va deixar clar que qualsevol recinte firal ha d’estar ben connectat amb el transport públic i que aquesta condició va portar a descartar algunes ubicacions, com Can Guitard, almenys des del punt de vista de la viabilitat firal.
Sobre el Mercadal, els responsables camerals han recordat l'impacte que suposa l'ubicació actual sobre l'activitat de les empreses del polígon Nord. En el marc del pla comercial elaborat per l’entitat, es proposaven alternatives més integrades a la ciutat, com la plaça Nova, però l’Ajuntament no les ha incorporat, principalment per criteris de mobilitat i trànsit.
Finançament de Catalunya i el col·lapse de Rodalies: dany reputacional
El debat, però, no s'ha centrat només en l'àmbit local, sinó que s'ha ampliat a qüestions d’escala catalana, especialment el model de finançament i el funcionament de Rodalies. Talamàs ha destacat que no vol "posar sal a la ferida" en un moment complicat a l'hora de gestionar els desajustos que hi ha a la xarxa ferroviària del país, però ha assegurat que l'impacte és "important" en la ciutadania i en l'activitat econòmica. El president de la Cambra ha considerat que serà difícil de xifrar, i ha situat el problema en una manca d’inversió recurrent al llarg dels anys, vinculada al dèficit fiscal i a la baixa execució de les inversions pressupostades.
Per a Talamàs, "la desprogramació és el més greu", ha lamentat. "Si et diuen que hi ha trens, vas a l'estació, i si a les 8.00 hores ja no suren, això provoca un desgavell", ha dit. “Una altra cosa és la imatge que donem: ens visiten empreses que venen a invertir i aquestes notícies... El dany reputacional és tant o més important que la pèrdua econòmica”, ha advertit.
La Cambra de Terrassa treballa alineada amb el Consell General de Cambres i les principals entitats econòmiques catalanes –conegudes com a G8– per articular un posicionament conjunt sobre el nou model de finançament que es debat, una opinió que preveuen publicar aquesta setmana . Ara bé, Talamàs ha defensat ja aquest dilluns una visió pragmàtica: no és la solució definitiva, però pot ajudar a desencallar pressupostos i inversions si s’executa correctament. "La proposta s'haurà d'entendre com un punt de partida que sens dubte respon a una millora respecte al model actual, però que en els pròxims anys caldrà desenvolupar en aspectes importants", ha sostingut Talamàs. "No és el que voldríem, s'ha de treballar més, però no ho podem llançar tot a la bassa", ha reblat.
La Llei de Cambres encara la recta final
Un altre dels eixos centrals de la trobada ha estat el projecte de Llei de Cambres, actualment en tramitació parlamentària, una norma pendent des del 2015 i que hauria de permetre actualitzar el marc legal català a la llei estatal del 2014. El president de la Cambra de Comerç de Terrassa ha recordat que el text va iniciar la tramitació parlamentària el juliol passat, i ha mostrat la seva sorpresa per l'escrit en contra d'alguns fragments presentat per Pimec, Foment, CCOO i UGT, ja que ha explicat que s'havia acordat amb anterioritat amb ambdues patronals. Talamàs ha detallat que entre el text pactat i el finalment presentat hi ha "una petita diferència" que va introduir l'equip jurídic del Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat, però ha assegurat que això no varia l'esperit de la norma.
- El president de la Cambra de Comerç de Terrassa, Ramon Talamàs
- Nebridi Aróztegui
En aquest sentit, ha dit que confia en l'objectivitat de les valoracions dels diferents grups parlamentaris i que la llei pugui quedar aprovada abans de l’estiu. Per a l’entitat, es tracta d’una peça clau per dotar les cambres d’un marc estable, lligat també al sistema de finançament i a la capacitat de desplegar serveis útils per a les empreses.
Activitat, projectes i ingressos: consolidació després del creixement
En l’àmbit intern, el director gerent de la Cambra, Josep Prats, ha presentat un balanç positiu de l’activitat. El 2025 s’ha tancat amb un increment d’ingressos de l’11,26%, fins a situar-se prop dels 4 milions d’euros, una xifra que es vol consolidar el 2026. Després d’uns anys d’inversió intensa en instal·lacions, equipament i capital humà, l’entitat ha recuperat l’equilibri pressupostari i preveu un lleuger superàvit.
Prats ha destacat el creixement sostingut dels ingressos públics vinculats a projectes europeus i programes de digitalització, que han augmentat a un ritme mitjà superior al 21% anual des del 2020. Aquesta aposta ha permès reforçar el coneixement intern i desplegar iniciatives com el Digital Impulse Hub, una aliança liderada per la Cambra en xarxa amb administracions, empreses i universitats que ha obtingut el segell STEP Seal de la Unió Europea i ha renovat el Segell d’Excel·lència amb reforçament IA i que ja ha executat desenes de projectes de digitalització avançada per a pimes, moltes d’elles industrials i internacionalitzades.
Altres responsables, com el vicepresident Jordi Rodríguez (responsable d'mprenedoria, Projectes Internacionals, Ecosistema Universitari i FP) i la responsable d’Estratègia de Projecció, Iolanda Pujol, han posat en valor l’activitat en projectes europeus, internacionalització, formació, ocupació, comerç i suport a empreses emergents, així com l’impacte de campanyes en col·laboració amb ajuntaments de la demarcació com els vals de comerç a Terrassa, Castellbisbal i Rubí o la digitalització dels tràmits d’exportació.
Pujol ha avançat que després de l'èxit de la recuperada fira d'ocupació Activallès d'aquest 2025, enguany hi haurà dues edicions de la iniciativa, el 25 de maig i el 12 de novembre, i que l'acceleradora d'empreses emergents Impulsa start-up també tindrà dues edicions aquest 2026 amb la possibilitat d'acompanyar deu empreses emergents en cadasuna d'elles i el foment d'un itinerari específic per a "start-ups" amb base tecnològica en col·laboració amb la UPC.
En un any en què la Cambra de Comerç de Terrassa celebrarà el seu 140è aniversari, el missatge final ha estat de reivindicació del paper de l’entitat com a actor públic-privat. “No podem esperar que tot ens arribi de fora”, ha resumit Talamàs. “Cal ser proactius, assumir riscos i ajudar les empreses, també explicant que alguns serveis tenen un cost just”, ha indicat.
En aquesta línia, la Cambra ha iniciat una nova etapa orientada a reforçar els serveis privats d’assessorament a empreses en digitalització avançada i IA, amb l’objectiu de garantir la sostenibilitat del model un cop finalitzin els fons Next Generation a mitjan 2026. Segons el gerent de l'entitat, Josep Prats, la demanda d’acompanyament empresarial continuarà creixent, tot i la reducció de subvencions, i les cambres hauran de jugar un paper clau com a entorns de confiança.
La corporació ha destacat finalment el seu equip humà com a principal actiu, format per 45 professionals, i ha reiterat la voluntat de mantenir una relació de col·laboració amb les administracions locals i supramunicipals per impulsar la competitivitat del teixit econòmic del Vallès Occidental.
