El sector energètic torna a ser determinant per l’economia global. El bloqueig de l’estret d’Ormuz ha fet pujar el preu del petroli i ha obligat a mobilitzar les reserves dels països europeus i del Japó per fer caure els preus momentàniament i tallar una certa especulació, tot esperant que el conflicte, com a mínim, resolgui el pas dels petroliers carregats per la zona. Davant la falta d’una data concreta per normalitzar la situació, els països més dependents del petroli, com Japó i Europa, haurem de buscar noves fonts i alternatives, que moltes vegades no poden fer-se amb pocs dies, sinó a llarg termini.
De la mateixa manera, i sumant-se a aquesta realitat, l’expansió tecnològica de la intel·ligència artificial també té un requisit d’energia molt per sobre de l’inicialment previst, que fa que l’electrificació, tant amb mitjans convencionals i combustibles fòssils com alternatius, estigui entrant en joc de manera molt especial. L’energia és una de les potes fonamentals per fer funcionar els macrocentres de dades, i poder utilitzar la IA de manera molt més eficient. Per tant, la generació tornarà a ser cabdal i generarà noves inversions milionàries, especialment la neta, per poder fer front a aquesta necessitat tan imminent. L’energia solar, l’eòlica, la mareomotriu, la de l’hidrogen i la nuclear estan entre aquestes alternatives. La distribució també pren de nou molta importància, ja que les xarxes actuals requereixen nous sistemes de control i d’emmagatzematge d’energia, adequats a les noves fonts, molt menys inercials, per evitar les caigudes de tensió, que ja hem patit a Espanya, i per aconseguir un consum més eficient i suficient per a tothom. Les noves tendències, per evitar entrar en una guerra entre les xarxes d’energia d’ús general i les industrials o tecnològiques, tendeixen a crear sistemes autosuficients, independents i millorar així la seguretat del subministrament per a la IA. Per tant, s’obren nous camps més o menys sostenibles d’inversió en energia.
