La Cecot alerta que el deteriorament dels polígons industrials posa en risc la competitivitat de l’economia catalana i reclama un pla específic en inversió i una governança més efectiva. La patronal amb seu a Terrassa ha publicat aquest dimarts un informe en què avisa d'un sòl industrial "que no està al nivell de les exigències competitives" i del "risc real" de pèrdua d’oportunitats i de deslocalització.
L'informe identifica un dèficit històric, diuen, d’inversions en paviments, voreres, enllumenat i sistemes de drenatge eficient, així com l’obsolescència de moltes naus industrials, que no s’adapten als requeriments logístics i energètics actuals. També posa el focus en la presència d’amiant i en l’existència de solars buits o espais infrautilitzats "que projecten una imatge de degradació". Des de la Cecot es defensa la necessitat d’un pla d’inversió específic i multianual per a polígons i un pla de naus industrials, amb incentius fiscals, suport tècnic i tramitació prioritzada per a projectes de rehabilitació, millora energètica i retirada d’amiant.
A més, les empreses denuncien serveis de neteja, manteniment i enjardinament inferiors als de la trama urbana residencial fet que afecta la seguretat, la qualitat de l’entorn laboral i la imatge dels polígons. Així, la patronal reclama integrar plenament els polígons en la planificació ordinària municipal, amb compromisos de servei mesurables, indicadors específics i canals estables de coordinació amb les associacions empresarials.
Seguretat, mobilitat i burocràcia
La seguretat és un altre dels punts crítics, amb robatoris recurrents —especialment de coure— i zones poc il·luminades, baixa activitat fora d’hores punta i dificultats per articular fórmules de vigilància compartida que generen sensació de desprotecció.
Pel que fa a la mobilitat, l’informe assenyala problemes d’accessos, congestió, conflictes entre el trànsit pesant i la mobilitat privda i manca d’aparcament, així com una cobertura limitada del transport públic que dificulta la captació i retenció de talent. En alguns casos, activitats alienes a la industrial provoquen col·lapses puntuals que suposen un greuge directa per a les empreses", afegeix la Cecot,
L'entitat també denuncia procediments llargs i fragmentats per a l’obtenció de llicències, amb "multiplicitat d’interlocutors i criteris poc homogenis", així com una manca d’informació i de transparència en actuacions urbanístiques que afecten els polígons. Davant d’aquest escenari, proposa avançar cap a una finestreta única per al sòl industrial i introduir instruments com balances fiscals "per conèixer l’aportació econòmica de cada àrea i el retorn efectiu en forma d’inversions i serveis".
D'altra banda, defensa ampliar comunitats energètiques a l’escala dels polígons i impulsar projectes d’economia circular entre empreses per convertir aquests espais en motors de sostenibilitat.
Governança i representativitat
Finalment, la Cecot assegura que on hi ha associacions de polígons fortes, la interlocució amb l’administració és més fluida i els resultats, més visibles. Tot i això, critica que alguns espais de treball publicoprivat pateixen manca de continuïtat, contingut i capacitat de decisió, generant frustració entre les empreses.
"Els polígons industrials són un actiu clau per a la competitivitat del territori, però requereixen una inversió sostinguda, modernització, uns serveis en neteja i manteniment equiparables a la resta del municipi, transparència en el retorn de recursos i un model de governança que sigui més efectiu per estar a l’altura de les exigències actuals”, conclou el secretari general de la Cecot, Oriol Alba.
Des de la patronal s’insisteix que “no es tracta d’una qüestió d’imatge urbana, sinó d’un factor estructural de competitivitat” i que “la millora dels polígons industrials no és només una actuació puntual sobre l’entorn productiu, sinó una peça clau d’una estratègia més àmplia per reforçar el pes de la indústria en el model econòmic català", diu el seu president, Xavier Panés.
