Com et trobes, després de participar en la Global Summund Flotilla?
Em trobo bastant cansada, perquè és una expedició molt dura i que requereix moltes ganes per llançar-se al mar. La gent que sap una mica de navegació sap que vuit dies sense parar en aigües complicades no és gens fàcil. Després, quan ens van segrestar, va ser molt i molt dur. És cert que estic molt cansada, però també estic molt determinada i estic indignadíssima. No sé què pretenien amb aquest gest, però només han aconseguit que estiguem més determinades.
Com vas viure el moment de la detenció per part de les forces israelianes?
Va ser molt dur, perquè va ser tot molt violent. La deshumanització comença en el primer contacte, quan et tracten com si no fossis res, quan et criden: "No em miris a la cara, mira el terra"... Tot això mentre t'apunten amb armes. Va ser una situació ultraviolenta i en tot moment estàvem absolutament amenaçades. Va ser molt dur perquè tens molta por personalment, però també tens molta por per les teves companyes. A més, no deixes de pensar que tu tens un passaport europeu, ets una persona blanca, i que tota aquesta violència que tu estàs rebent és un percentatge molt petit de la violència que estan rebent cada dia les palestines. Ho he viscut sense perdre la perspectiva de per quina raó fem aquesta lluita.
Quan us intercepten?
Cada dia surten informacions que no són del tot certes. No va ser en aigües internacionals, sinó a aigües SAR [de les sigles en anglès de 'Search and Rescue', cerca i rescat], és a dir, són aigües que estan a menys de 70 quilòmetres de Grècia i a més de 1.100 quilòmetres dels territoris palestins ocupats. El que va fer l'exèrcit d'Israel va ser un acte de pirateria que atempta contra la legalitat internacional i les convencions de les Nacions Unides sobre el mar. A més, no és només l'assalt i el segrest que algunes vam patir, sinó que van atacar una embarcació. La van deixar en una situació de gairebé naufragi amb gent dins. Això contravé totes les lleis del mar i de socors.
Quan hi ha un vaixell on hi ha persones amb risc de naufragar, la llei del mar obliga que hi hagi un salvament. Això ho ha de fer qualsevol embarcació que estigui a prop, però en el nostre cas, en estar en aigües SAR, qui havia d'acudir era Grècia, i Grècia en tot moment està amb una actitud còmplice i observant-ho tot sense fer res. Aquesta embarcació va haver de ser rescatada per Open Arms, que era conscient del risc d'aquesta missió i, juntament amb l'Arctic Blue de Greenpeace ens van ajudar. Insisteixo, van malmetre un vaixell amb persones a dins sabent que el motor no funcionava i que patien risc de naufragi imminent i se'n van anar per un altre vaixell.
Per què vas embarcar-te per trencar el bloqueig de Gaza?
A Gaza es practiquen cesàries amb lidocaïna, no hi ha prou material per una intervenció, ni per un postoperatori, ni per analgèsia, pacients amb malalties cròniques i amb càncers estan patint un nivell de mortalitat molt gran perquè no estan rebent tractament a causa de la destrucció sistemàtica del sistema sanitari gazià. El material sanitari no està arribant, l'ajuda humanitària no està arribant, la higiene femenina no està arribant, l'aigua potable no està arribant... Mentre estàvem al mar vam saber que van assassinar a dos cooperants d'UNICEF que van anar a un poble a portar aigua i els van assassinar. Quina obertura del bloqueig estan implementant els israelians si, quan dos cooperants d'UNICEF van a un poble a portar aigua potable els disparen i els maten? Estem parlant que les persones pateixen nivells de desnutrició descomunals, que les seqüeles d'aquesta desnutrició acaba causant morts. Que no deixen de ser persones assassinades, per danys col·laterals, però són assassinades.
No s'ha acabat el genocidi. No hi ha hagut cap dia que l'entitat sionista no hagi assassinat. Hi ha una mitjana de cinc assassinats cada dia. Cada dia. Hi ha 9.000 presoners palestins a les presons israelianes i d'aquests 9.000, uns 400 són criatures. Tot això amb l'agreujant que ara han aprovat la pena de mort per als presoners palestins. El que s'està denunciant és que a Palestina s'està donant un genocidi, un règim d'apartheid en una situació colonialista. En un genocidi no hi ha vencedors, però sí que hi ha criminals i, sense dubte accions heroiques. Concretament, sabem que, quan una persona es posa la casulla de sanitari a sobre, es posen una diana al pit, igual que els periodistes.
Per altra banda, seguim al costat del doctor Abu Safiya pres, i ara també amb en Saif Abukeshek i en Thiago Ávila, que sabem que estan essent torturats. Ho sabem perquè ho hem vist a la presó militar, jo ho vaig veure. Vaig veure com li disparaven bales de balins al meu company de vaixell dues vegades. Un company nostre va veure com tenien en Saif bocaterrós amb brides molt apretades. Patim moltíssim per ells, perquè sabem que hi ha un acarnissament amb en Saif i hi ha un perill enorme per a ell perquè és una persona d'origen palestí, tot i tenir el passaport espanyol.
Ara, la pressió va cap als governs perquè emprenguin totes les accions diplomàtiques possibles, no?
Estem exigint que facin alguna cosa, sobretot al govern grec, perquè hi ha un moment, quan ens posen al remolc grec, que demanàvem a les autoritats gregues, ja que en aquell moment estavem en aigües gregues, que ens tornessin els nostres companys. En aquesta situació, ells [els grecs] manen, i Grècia no va fer res. Al final, quan posem el crit al cel pel Saif, pel Thiago o pel doctor Abu Safiya no ho fem només per ser ells, ho fem per tots els palestins que estan a les presons i que estan patint detencions arbitràries i tortures.
Per altra banda, penso que les vies diplomàtiques, amb Israel, no funcionen. Estem demanant que es facin passos valents ja, d'una vegada. Per què continuem amb el comerç amb Israel? De què ens serveix que se signin lleis si després no es compleixen? Per què per Barcelona encara passen vaixells carregats d'armes? Armes, per cert, prohibides per la convenció de Ginebra com és el fòsfor blanc.
L'objectiu final de la Global Summund Flotilla, que era trencar el bloqueig a Gaza, no s'ha assolit. Com continuaràs l'activisme per lluitar pels drets dels palestins?
La Flotilla no són només vaixells navegant, sinó que és molta feina a terra també. Per cada persona que fa la mar hi ha tres o quatre persones pencant molt fort a terra. Jo, personalment, torno aquí per ajudar a articular la lluita des de terra, que és imprescindible. Els vaixells al mar, sense tota la feina de documentació, pressió i mobilitzacions al carrer, seria això, vaixells al mar i prou, però la Flotilla és molt més que tot això. A més, també servirà per posar el focus a les lluites que tenim al territori propi. Estic parlant des de desarmar les fronteres, és a dir, a què ve armar tant les fronteres en lloc d'invertir en sanitat, educació, en lloguers assequibles per a tothom? En lloc de tot això s'està comprant armament a Israel per tenir cossos paramilitars a les fronteres perseguint a persones. Què és això?
