La Cecot ha encès de nou l’alerta sobre l’endarreriment de Catalunya en el desplegament de la transició energètica i ha advertit que el procés s’ha convertit en un repte estructural per a l’activitat econòmica i per a la indústria. La patronal terrassenca considera que la manca de planificació i l’excés de complexitat administrativa continuen frenant inversions i decisions empresarials en un àmbit clau per al futur productiu del país.
La Comissió d’Energia i Sostenibilitat de la Cecot, encapçalada per l’enginyer industrial Oriol Xalabarder, ha elaborat un document tècnic que analitza els reptes que afronta Catalunya en el procés de transició energètica i proposa un conjunt de mesures per avançar cap a un model energètic "més sostenible, competitiu i estable". El text s'està fent arribar als governs català i espanyol i als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i del Congrés dels Diputats amb l’objectiu que les seves propostes "contribueixin al debat i a la definició de polítiques energètiques efectives i compartides per fer possible una transició energètica efectiva a Catalunya".
“El sistema elèctric actual no respon a les necessitats futures”, alerta Xalabarder, que apunta a la irrupció accelerada de nous grans consumidors –com centres de dades,a generació d’hidrogen i l’electromobilitat– i a l’expansió de l’autoconsum, l’emmagatzematge i la generació distribuïda com a factors que obliguen a redissenyar el model cap a un sistema elèctric "més flexible, resilient i interconnectat”.
Des de la presidència de la Cecot, Xavier Panés insisteix que el procés de transformació “és imprescindible per fer front a l’emergència climàtica”, però adverteix que no pot convertir-se en un llast per a la competitivitat empresarial: “La transició energètica ha de ser una oportunitat per modernitzar el nostre teixit productiu”.
La patronal assenyala un error de base en els últims anys. “S’ha assumit erròniament que n’hi havia prou amb més renovables, pensant que l’electrificació vindria per inèrcia”, exposa l'entitat, que defensa que "“realment el que cal és crear la demanda, i per fer-ho calen inversions decidides en la xarxa”.
Per revertir aquesta situació, la patronal proposa:
- Agilitzar la tramitació de projectes de generació i reforçar el consens social amb criteris de transició justa
- Reformar el marc regulador del transport per anticipar la planificació de la xarxa i garantir les inversions necessàries.
- Modificar el règim retributiu de la distribució, democratitzar la informació sobre la capacitat de la xarxa i repartir costos entre promotors i distribuïdores.
- Invertir en digitalització i emmagatzematge, amb sistemes “stand alone” i centrals de generació amb emmagatzematge. Reforçar el control de freqüència i tensió, i actualitzar protocols de seguretat per donar estabilitat a la xarxa.
- Incentivar la inversió en sistemes de gestió i bateries i crear un marc normatiu que permeti als consumidors ser agents actius dins del sistema.
- Impulsar l’emmagatzematge com a complement del mix de generació de renovables, per reduir la desincronització entre la generació i la demanda, i avançar en la descarbonització del consum elèctric.
- En l’àmbit de la mobilitat sostenible, es proposa harmonitzar normatives, accelerar el desplegament de punts de càrrega ràpida d’acces públic, punts de càrrega en zones d’aparcament i formar professionals en manteniment i reciclatge de bateries.
- Simplificació administrativa: digitalitzar i unificar procediments, fixar terminis clars i garantir seguretat jurídica als inversors.
- Garantir informació oberta i accessible sobre capacitat i punts de connexió. La transparència és essencial per fomentar la competència, les comunitats energètiques i la participació de pimes i administracions locals.
Crida al consens i al llarg termini
Tant Panés com Xalabarder coincideixen en un mateix missatge final: la transició energètica demana estabilitat i visió de país. “El desenvolupament adequat de la xarxa necessita un gran pacte de país”, afirma Xalabarder, indicant que les infraestructures elèctriques han de durar més de 40 anys i “no poden quedar segrestades per cicles electorals”.
Panés reforça aquesta idea assegurant que “la transició energètica només serà possible si administració, empreses i societat civil treballen conjuntament, amb coherència i visió de país”. La Cecot reclama, en definitiva, passar “de la diagnosi a l’acció” per evitar que l’actual retard comprometi la competitivitat industrial de Catalunya.
